Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Properes activitats

« índex

Crisi i catarsi: lliçons de la Covid-19

 Cicle de dìalegs IVIE - València 2021

Dia:
Dilluns 27 Setembre
Hora:
12:30
Localització:
 FUNDACIÓN BANCAJA
Sala Ausiàs March
Plaça de Tetuan, 23, 46003 València
Organitza:
 Ivie i Fundació Ernest Lluch amb la col·laboració de Bancaja
Comentaris:
 
  • caratula0.jpg
 Argumentari

Les crisis intenses van acompanyades sovint de catarsi, és a dir, de reaccions emocionals que ajuden a abordar problemes postergats. La pandèmia de la Covid-19 podria fer aquest paper perquè està significant una experiència per al món molt diferent de les viscudes en anteriors crisis sanitàries o econòmiques, tant per la seva intensitat com pel seu abast generalitzat. Però també podria no jugar aquest rol, si no som capaços d'assimilar les lliçons de la història i d'actuar individual i col·lectivament per aprofitar les oportunitats i evitar les amenaces.

Les emocions durant els anys 2020 i 2021 estan sent intenses. Un dels xocs viscuts ha estat que els ciutadans dels països desenvolupats s'han sentit més vulnerables al descobrir límits desconeguts en la capacitat protectora d'uns sistemes de salut. Un segon xoc ha estat assimilar una crisi econòmica diferent de les causades pels desequilibris financers o els problemes d'escassetat de matèries primeres. Contenir els contagis és difícilment compatible amb algunes activitats molt importants per al manteniment dels nivells de consum en les societats avançades. Per reduir l'amenaça de col·lapse d'un sistema sanitari, ha estat necessari adoptar decisions molt costoses per a les empreses i treballadors dels sectors relacionats (turisme, restauració, viatges o activitats recreatives). Les restriccions a la mobilitat o a les relacions socials han impactat sobre les condicions de vida i el benestar individual o col·lectiu.

Les respostes per superar les conseqüències més preocupants d'aquests xocs ¿justifiquen referir-se a elles com una catarsi amb capacitat d'aportar solucions? És discutible perquè, si es posen en relació la gravetat dels problemes amb l'ambició de les respostes, apareixen llums i ombres. Hi ha importants raons per valorar positivament els esforços realitzats per trobar respostes sanitàries, i els resultats obtinguts en l'assoliment de les vacunes, però no tant en la capacitat de fer que arribin a tothom. També són encoratjadores les polítiques adoptades per pal·liar les conseqüències més directes, però menys si pensem en que arribin a temps d'evitar la destrucció de teixit productiu. I per descomptat, Europa ha fet passos importants per aportar recursos i proposar estratègies ambicioses de sortida de la crisi, però la seva gestió està brillant menys en el crucial subministrament de vacunes. I, a Espanya, les iniciatives resulten llastades per la ineficàcia de les administracions públiques i la incapacitat per abandonar el combat diari pel poder i cooperar en unes circumstàncies tan difícils.

Els danys de les diverses crisis superposades en l'actualitat plantegen nombroses prepreguntes. Totes elles justifiquen l'interès d'aquest cicle de diàlegs per buscar respostes als interrogants amb l'ajuda dels participants en els mateixos. Són previsibles les crisis? Per què no es prevenen millor? És un problema de cost, de mala avaluació de riscos o de falta d'horitzó? Hi ha lliçons de la història desaprofitades? Hi ha hagut falta de previsió en la crisi de la Covid-19? Quines han estat les conseqüències més importants -sanitàries, econòmiques, socials, personals- i com es podrien haver evitat? Què caldria canviar per reduir el risc que es repeteixin crisis sanitàries d'aquest tipus? ¿Cal acceptar un menor creixe - ment per viure més segurs? ¿S'han minusvali - Lorado els riscos de la globalització? En quina direcció caldria reformar el sis - tema de salut? Hi ha lliçons que serien d'aplicació per a combatre altres riscos, com el canvi climàtic, la desocupació tecnològic massiu o els ciberatacs? Què actors són els més importants? Quin paper per als Estats i per a Europa? Per què la capacitat de resistir i recuperar-se és desigual entre països i entre persones? Com es pot reforçar la resiliència?

Programa
*Programa en PDF, aquí


Diàlegs IVIE 2021


1. L'economia i la política econòmica, durant i després del Covid-19

(Dilluns 27 Setembre - Tarda)
  • Pablo Hernández de Cos – Governador del Banc d'Espanya
  • Cristina Herrero - Directora de la AIReF

2. El món i Europa, en crisi permanent? Lliçons de la història

(Divendres 1 d’octubre 12.30h)
  • Enrique Feás - Investigador principal del Real Instituto Elcano
  • Susana Malcorra - Decana del IE School of Global and Public Affairs.)

3. Encara és evitable una crisi climàtica?

(Divendres 15 Octubre 12.30h)
  • Xabier Labandeira. Catedràtic de la Universidad de Vigo
  • Valvanera Mª Ulargui. Directora General de la Oficina Española de Cambio Climático

4. Quin sistema de salut per després de la Covid-19?

(Divendres 29 d’octubre 12.30h)
  • Beatriz González. Catedrática Universidad de Las Palmas de Gran Canaria
  • Salvador Peiró. Fundación Fisabio

5. Las crisis asociadas a la disrupción digital

(Divendres 5 Novembre 12.30h.)
  • Nuria Oliver. Fundación Ellis
  • Andrés Pedreño. Universidad de Alicante

6. Covid-19, cultura i economia: efectes i transformacions

(dimecres 24 de novembre, 12:30h)
  • Lourdes Moreno. Directora Artística del Museu CarmenThyssen de Málaga
  • Emilio Acevedo. Director Gerent de la Fundación
    Colección Thyssen-Bornemisza