Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Properes activitats

« índex

La degradació de la deliberació pública a les democràcies liberals

8è Diàleg al Palau Macaya de Barcelona - Dimecres 13 de desembre de 2017

Dia:
Dimecres 13 Desembre
Hora:
19:00
Localització:
Palau Macaya
Pg Sant Joan 108, Barcelona 
Organitza:
Organitza: Fundació Ernest Lluch
Col·labora: Obra Social 'la Caixa'
Comentaris:
 
Dialoguen:

  • Iñaki Gabilondo – Periodista
  • Enric Juliana - Periodista. Director adjunt de La Vanguardia
*Introducció a càrrec de Raphael Minder - Corresponsal del New York Times a Espanya i Portugal.  *Inscripció prèvia obligatòria: reserva la teva entrada, aquí


Sinopsi

La democràcia liberal o burgesa, havia estat definida com a government by discussion. L'ideal de la discussió pública es distingia així de la pràctica de la negociació, l'objectiu de la qual no està en la recerca cooperativa del que racionalment veritable, sinó en el càlcul d'interessos i les oportunitats d'obtenir un guany mitjançant un tracte, un acord. Si bé la pràctica de negociació perviu en el pla institucional, aquestes virtuts fundacionals de la deliberació pública en democràcia semblen haver passat a la història en qüestió de pocs anys. L'era de la informació i les noves tecnologies han canviat per complet el paradigma informatiu i comunicatiu de les societats contemporànies. El món digital, la immediatesa, el predomini del visual al que textual, l'anonimat, el periodisme corporatiu i institucional contra el periodisme independent i "d'ofici", units a la teatrelització de la política, influeixen en una certa degradació del debat públic en pro d'un espectacle poques vegades gratificant. La normalització de la postveritat, tertúlies i debats del greuge i caricatura, polèmiques a les xarxes a ritme de tuits, plasmes, l’influència d’oligopolis i lobbies d'empreses d'informació poden ser signes visibles d'aquest deteriorament. Els reptes del periodisme són tan grans com necessaris d’afrontar.

E pur si muov
e. La nave va... Ara ens falta saber: cap a on?

Biografíes

Iñaki Gabilondo

Sant Sebastià, 1942. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de Navarra, ha desenvolupat una sòlida carrera professional com a periodista, sobretot en ràdio i televisió, mitjans en què és considerat un referent. Va ser director d'informatius de Televisió Espanyola, on va viure el fallit cop d'estat del 23-F. També ha estat director del programa de la SER Hoy por hoy -el de més audiència de la història de la ràdio espanyola- fins a l'any 2005, posteriorment va assumir la presentació de l'informatiu de Cuatro fins que el 2010 Telecinco va adquirir la cadena, moment en el que va començar a treballar en el magazine Hoy de CNN +. Actualment té un videobloc a la cadena SER, i dirigeix i presenta el programa ‘Cuando ya no esté’ al canal # 0 de Movistar +. Ha estat premiat amb 6 Ondas i molts altres guardons tant del món periodístic i de la comunicació com d'índole cívica i democràtica.


Enric Juliana

Badalona, ​​1957. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​va iniciar la seva carrera periodística a TeleXprés, sent a continuació redactor d'informatius al centre territorial de Barcelona de TVE i director d'informatius de TVE a Catalunya. Va ser també sotsdirector de la revista El Món, i durant quatre anys, redactor d'El País. El 1991, va passar a formar part de l'equip de La Vanguardia, treballant com a corresponsal a Roma, sent nomenat en l'any 2000, sotsdirector del diari i el 2004, delegat a Madrid, des d'on a més escriu de manera gairebé diària.
Actualment és director adjunt de La Vanguardia, al capdavant de la delegació del Periódico a Madrid.

És autor de múltiples llibres entre els més recents que destaquen, el llibre-entrevista Esperant als Robots (2017), Codi 11-9-11 (2015), Targeta negra. 80 dies que van trasbalsar la política espanyola (2015), És autor d'una trilogia sobre l'evolució política d'Espanya al llarg de la primera dècada del segle XXI, formada per: "L'Espanya dels pingüins" (2006), "La deriva d'Espanya "(2009) i" Modesta España "(2012); i la trilogia íntegra es va publicar sota el títol de "Espanya en el divan" (2014).
Juliana ha estat Premi Ciutat de Barcelona d'Mitjans de comunicació en 2005 i "Premi Ciutat de Badajoz" (Periodisme) en 2008.
Participa en múltiples fòrums i mitjans de comunicació com a analista polític.