Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Properes activitats

« índex

La desigualtat ampliada: salut i societat post-COVID

 Cicle de diàlegs de Tardor al Palau Macaya - Fundació "la Caixa"

Dies:
Dijous 30 Setembre 18:30
Dijous 2 Desembre 18:30
Localització:
 Palau Macaya Barcelona
Organitza:
 Fundació Ernest Lluch amb la col·laboració de a Fundació la Caixa
Comentaris:
 
 Cicle de diàlegs del 30 de setembre al 2 de desembre de 2021 que se celebraran en format presencial (amb inscripció prèvia obligatòria). Inscripcions, aquí 
  • 16_9Dialegs.jpg
Argumentari

Després de sobreviure a aquesta pandèmia cal plantejar com tornar a viure en un context en que les desigualtats que ens deixa la COVID-19 s’han ampliat. La Covid 19 ha posat el conjunt d’elements que sustenten l’estat del benestar en una tensió que afecta al sistema de manera estructural. De manera transversal salut, educació, mercat de treball, seguretat social i serveis socials s’han vist impactats en un context ja de debilitat amb l’economia i el canvi climàtic en el rerefons del que ens arriba. En aquest context la salut ha estat més que mai al centre, no només en l’àmbit personal sinó també en el sistèmic: organització, finançament, prioritats.

Sabem que el medi ambient, els estils de vida i hàbits personals, els condicionants genètics, de sexe i d’edat, l’entorno socio-econòmic, així com l’atenció sanitària constitueixen per l’OMS els determinants socials de la salut. Són aquelles circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen i que ens expliquen la major part de les inequitats sanitàries, les diferències injustes i evitables observades en i entre països, ciutats, comunitats i classes socials. Al seu torn, les condicions en què la gent viu i mor estan determinades per forces polítiques, socials i econòmiques. Cada vegada més la desigualtat i la salut contemplen nous determinants com l'impacte de les noves tecnologies, la degradació mediambiental i l’impacte del canvi climàtic. Totes elles afecten a la desigualtat en salut i també de manera anàloga, a la desigualtat econòmica. Estem a la taula del quiròfan i hem d’encertar com intervenir.

Tots aquests determinats han estat impactats de manera dramàtica per la crisi de la COVID 19. Però després de salvar-nos, hem de viure. I necessitem un horitzó amb llum. Per tot això cal evitar la distribució desigual del poder i recursos, cal millorar les condicions de vida quotidianes, treballar per l'equitat, generar entorns salubres i sostenibles, saber cercar respostes als reptes energètics, mediambientals, climàtics, i tecnològics. Calen pràctiques justes en matèria d'ocupació i treball digne, educació, protecció social al llarg de la vida, aconseguir una atenció de salut universal amb sistemes de salut eficients, adequades poítiques per a la dependencia.

Mesurar i analitzar el problema és fonamental i cal que governs i tot el sector públic exerceixin una funció tractora central per tal que la desigualtat i la salut s’entrellacin per a generar més i millor benestar. I cal fer-ho també amb la societat civil, les comunitats d'investigació i acadèmiques, i el sector privat i público-privat, encertant en la combinació d’actors i polítiques.

Com afecten les desigualtats econòmiques en la salut? Com correlacionem el canvi climàtic i les condicions de vida de les persones? Què passa si revaloritzem les cures, invertim en l’atenció a les persones dependents i reforcem l’atenció primària i comunitària? Quina impactes tindrà el covid en l’educació futura i en les desigualtats que parteixen de la mateixa? Que implica la e-health i la innovació de la salut per a la millora del benestar poblacional i per a la mitigació o generació de més desigualtat? Quines desigualtats ens deixa la COVID 19 i quines implicacions futures tindrà? Tindrem recursos per dur a terme la transformació necessària i mantenir llindars de benestar mínims per als nostres conciutadans? Cal imaginar que si, però demanarem als experts que ens expliquin la manera.

Programa

Diàleg 1: 30 setembre a les 18:30h
Determinants de la salut i desigualtats en salut post COVID: implicacions pels sistemes nacionals de salut. (Models, costures, perills i oportunitats)
  • Michael Marmot, MBBS, MPH, PhD, FRCP, FFPHM. Director de l’International Centre for Health and Society i Catedràtic d’Epidemiologia i Salut Pública a l’University College de Londres.
  • Guillem Lopez-Casasnovas – Catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i director del Centre de Recerca en Economia de la Salut de la UPF.

Diàleg 2: 7 d'Octubre a les 18:30h
Quines són les polítiques més adequades per reduir les desigualtats de salut després de la COVID
  • Vicente Ortún – Catedràtic emèrit d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fundador, ex-director i investigador principal de l'Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF)
  • Rosa Urbanos – Professora titular d’Econimia de la salut a la Universitat Complutense de Madrid.

Diàleg 3 – 21 Octubre 2021
Sostenir l’estat del benestar després de la COVID

  • Francisco Perez Garcia – Catedràtic emèrit d’Anàlisis Econòmic de la Universitat de València – Director de l’Instituo Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE)
  • Ana Revenga - Nonresident senior fellow en el Global Economy and Development program de la Brookings Institution. Adjunct lecturer a la Walsh School of Foreign Service de la Georgetown University.


Diàleg 4 – 28 d’octubre de 2021
Desigualtat i canvi climàtic. El retorn dels impactes de la humanitat en els ecosistemes
  • Humberto Llavador - Professor d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i docent de la Barcelona Graduate School of Economics. Investigador del Institute for Political Economy and Governance
  • Maria José Sanz Sánchez - Directora científica del Centro de Investigación para el Cambio Climático BC3 del País Basc.

Diàleg 5: - 11 de novembre de 2021
Models de sistemes de Salut Pública: quin ha de ser el nou model de salut pública post-COVID?
  • Josep Maria Argimon – Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya
  • Ildefonso Hernández-Aguado - Catedràtic de Salut Pública i Director del Departament de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia de la U. Miguel Hernández. Director general de Salut Pública del Ministerio de Sanidad y Política Social (2008-2011)

Diàleg 6: 18 de novembre de 2021
Dependències i envelliment: gestió de la vulnerabilitat ampliada
  • Adelina Comas-Herrera - Investigadora al Care Policy and Evaluation Centre London School of Economics. Curator of LTCcovid.org al International Long-Term Care Policy Network.
  • Dolores Puga - Científica titular del CSIC a l’Institut d'Economia Geografia i Demografia

Diàleg 7: 25 de novembre de 2021 
Desigualtat educativa: la COVID com a accelerador d’escenaris futurs?
  •  Xavier Bonal- Catedràtic de sociologia de l’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona
  • Tracey Burns - Senior Analyst del Centre for Educational Research and Innovation de la OCDE. Directora dels projectes 21st Century Children,Trends Shaping Education i Innovative Teaching for Effective Learning.


Diàleg 8 – CLOSING DIALOGUE – 2 de desembre 2021 
Innovació biomèdica I E-health: accelaradors de desigualtats socials? Gestió de potencials desigualtats provinents de les futures polítiques d’innovació y ehealth
  • Clayton Hamilton. Coordinador del Digital health flagship programme a la Regional Office for Europe’s Division for Country Health Policies and System de la OMS. 
  • Els Torreele. Visiting Policy Fellow at the UCL Institute for Innovation & Public Purpose (IIPP). Science Honorary Fellow at the Free University of Brussels (VUB) Board of the AGORA Open Science Trust. Executive Director Access Campaign MSF.