Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Anàlisi i discurs sobre radicalismes i populismes, de la mà d'Iñigo Errejón i Ignacio Sánchez-Cuenca

Segon diàleg del cicle sobre 'Radicalismes: societats amenaçades?' que va tenir lloc el dilluns 17 d'octubre al CaixaForum Barcelona 

  • IMGP7733.JPGOK.jpg
Una setmana més el CaixaForum de Barcelona va acollir el Cicle de Diàlegs 2016, en aquesta ocasió per tractar els radicalismes i populismes polítics a Europa de la mà d’Ignacio Sánchez-Cuenca (Director d’Investigació de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials i professor de Sociologia a la Universidad Complutensede Madrid) i d'Íñigo Errejón (Doctor en Ciències Polítiques. Diputat i Secretari de Política, Àrea d’Estratègia i Campanya de Podem).

La definició del concepte de radicalisme polític així com les ideologies polítiques que volen canviar l’status quo, d’acord amb Sánchez-Cuenca, es complementà amb l’afegitó d’Errejón pel que fa una idea fundacionalista de la societat, la reconstrucció d’un nou ordre. No obstant, la seva extrapolació a la realitat europea és qüestionada – Sánchez-Cuenca aprecia en els moviments estudiantilsdel maig del 68, els detractors del consumisme, el criticisme a les jerarquies socials, reclamacions de dècades ja passades, com a verdaderes idees que pretenien trencar les bases fonamentals de la societat; per contra, no identifica, avui dia, cap moviment semblant que faci trontollar aquestes bases.  Sánchez-Cuenca apunta a l’acomodament i acceptació d’uns estàndards de vida assolits com a causants d'uns radicalismes contemporanis molt més dòcils que els d'èpoques precedents. Un exemple d'això va sr la preguntra del politòleg sobre qui desafia avui la pertinença a la zona euro? 

Al seu torn, Errejón ho matisa a l'afirmar que s'haproduït un procés neoliberal els efectes del qual s’han notat en reduccions dels drets i condicions laborals, augment dels agents econòmics i la  concentració bancària, els nous tractats de lliure comerç (el TTIP com a clar exemple) de manera que allunyen la ciutadania de les preses de decisions efectives. Tanmateix argumenta la possibilitat d’un radicalisme pluralista que porti a un  moment populista que condueixi a un estadi fundacional o constituent, essent aquesta una diferència notable amb els plantejaments de Sáncez-Cuenca. La coincidència d'ambdós dialoguistes la trobem però en  el reclam de manca d’alternatives polítiques al sistema capitalista.

És a partir d’aquest escenari on Sánchez-Cuenca i Errejón hi identifiquen escletxes a través de les quals els populismes poden tenir-hi recorregut. Unes escletxes traduïdes en un descontentament, insatisfacció o descrèdit envers la política; a través d’això Errejón argumenta com les masses, o bé els “ciutadans sense títol” , se’ls hi afegeix un component de passió que pot conduir-los a actuar de manera irracional en un context de reivindicació.

En definitiva, Sánchez-Cuenca llança l’interrogant de cap a on caldria enfocar aquest nou fundacionalisme, cap a quins camps, quins paràmetres cal que comprengui aquest hipotètic futur. Errejón, es mostra també cautelós i recorda la necessitat de “molta calor” i molt d’impuls per assolir canvis relativament modestos; ara bé, planteja la necessitat d’anar més enllà del post-liberalisme per pensar diferents elements pels quals lluitar.

Serà el proper dilluns 24 d’octubre a les 19h al CaixaForum Barcelona on Farhad Khosrokhavar i Rafael Poch parlaran al voltant de la lògica i evolució de les radicalitzacions violentes a Europa.

*Notícia elaborada per Albert San José


Ressò a la premsa: