Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

“El brexit ens permet, amb un patiment no menyspreable però limitat, aprendre d'un error majúscul”

 

*A continuació reproduïm la crònica elaborada des de l’IVIE corresponent al 4t diàleg del cicle sobre prosperitat i migracions realitzat el dilluns 28 d’octubre a València.
  • Dialogo4_Fernandez_Leon_05.jpg
 La Fundació Ernest Lluch i l'Ivie, en col·laboració amb la Fundació Bancaixa, van celebrar ahir a la tarda el quart diàleg inclòs en el cicle A la recerca de la prosperitat: els desafiaments de les migracions, en què es va analitzar l'origen de l'augment dels populismes, la xenofòbia, la desafecció d'Europa, les causes econòmiques dels mateixos i el seu paper en la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Sandra León, professora i investigadora de la Universitat Carlos III de Madrid, i Fernando Fernández, consultor internacional i professor d'Economia i Finances de l'IE Business School; van oferir un debat intens, amb coincidències d'opinió, però també alguns punts de col·lisió.

En la seva primera intervenció, la professora Sandra León ha explicat que les causes del populisme tenen una base cultural, però també unes causes econòmiques, ja que quan l'ascensor social es trenca per la crisi, la classe mitjana sent que ha perdut estatus econòmic i vol recuperar-lo . A més, va afegir una tercera explicació més política, derivada de les tensions de la democràcia, quan el poder polític es veu limitat enfront del econòmic.

Per a Fernando Fernández, el populisme és la reacció a una economia que ja no és la nostra perquè està globalitzada i sorgeix per la incertesa que genera desconfiança en les persones. En la seva opinió, Europa ha de tornar a perseguir l'objectiu del creixement econòmic per evitar els populismes. La mobilitat social implica que uns guanyen i altres perden, però l'important és generar suficient creixement per recuperar els que han caigut pel camí.

No obstant això, Sandra León va insistir que no es pot buscar el creixement a qualsevol preu, sinó que ha de ser un creixement inclusiu perquè ningú quedi enrere. En aquest sentit, ha explicat que la transició econòmica ha estat més dolorosa en uns llocs que en d'altres, gràcies a les polítiques públiques que alguns països han incorporat, com per exemple en educació. "En aquells sistemes educatius que són més oberts a la classes baixes i mitjanes, els valors populistes són més baixos que en aquells països amb sistemes més segregadors".

El diàleg 4, titulat De l'auge dels populismes a brexit: fonaments econòmics i impactes en la mobilitat, també va abordar el tema de la desafecció d'Europa que avança entre els estats que formen part de la UE i que es va a materialitzar amb la sortida del Regne Unit. Sobre aquest aspecte, Fernando Fernández va afirmar que "estem creant un animal polític que no existeix i volem que els països cedeixin sobirania a la vegada que Europa perd pes polític i econòmic a nivell mundial. Cal legitimar les decisions de la UE, construir una Europa que tingui una visibilitat que ara no té, que sigui comprensible, la seva estructura és massa complexa, i que permeti als ciutadans identificar-se amb el projecte comú ".

Tant Fernández com León van coincidir a assenyalar el brexit com una situació que era hipotètica inicialment, però que ha posat sobre la taula els riscos d'un procés que pot evitar temptacions de noves sortides. "El brexit ens permet, amb un patiment no menyspreable però limitat, aprendre d'un error majúscul per tal de no tornar-lo a repetir", ha comentat el professor de l'IE Business School.