Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Imatges del lliurament de l'XI Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques

 

  • IMGP7296.JPG
Divendres passat 20 de maig a la Sala de Graus Albert Calsamiglia de la UPF, el vicerector de la UPF, Carles Ramió, el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la mateixa universitat, David Sancho, i el patró de la Fundació Ernest Lluch i membre del jurat del Premi, el professor Jaume Puig Junoy, van lliurar el premi al millor treball de recerca de batxillerat en l'àmbit de les Ciències Socials i Polítiques, en un acte que va reunir als alumnes dels cinc treballs finalistes, a més de professors i familiars.

El veredicte del jurat el va donar a conèixer el degà de la Facultat de Polítiques després de les intervencions dels representants de la Universitat i de la Fundació, respectivament,  essent la seva decisió, la següent:


En nom del jurat s'ha decidit atorgar l'XI Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, dotat amb 1.000€, al següent treball:
  • “El vot més just" d’Albert Sánchez Panicot, de l’Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona)

Aquest treball no només té un objectiu de recerca molt propi de la Ciència Política, sinó que també tracta una qüestió de molta actualitat que l’autor ha analitzat amb força cura, desenvolupant un treball ingent en forma de càlculs per tal de fer una proposta pròpia de sistema electoral per a Catalunya. El treball s’ha acompanyat d’un esforç comparatiu notori respecte d’altres sistemes electorals o de les propostes dels diferents partits polítics, així com d’enquestes i entrevistes a experts.




El Jurat també ha decidit atorgar quatre mencions honorífiques als següents treballs:


  • "D’avi a néta" de Júlia Colón i Lahosa, de l'Institut Secretari Coloma (Barcelona)

Treball iniciat a partir d’una recerca genealògica, la història de vida de l’avi, es va convertint, apartat rere apartat, en una reconstrucció del que ha estat l’escola a Catalunya al llarg del segle XX i inicis del XXI. Un treball, molt ben escrit i acurat, que no només recull les memòries de l’avi, sinó que també contextualitza els canvis en el sistema escolar espanyol i català amb els fets socials, polítics i econòmics més rellevants.
  • “Integració de la població adolescent immigrant a Castelldefels” de Marina García Castillo i Clara del Hoyo Corral de l’ Institut Les Marines (Castelldefels)

Treball sobre els adolescents immigrants en una població catalana concreta com és la de Castelldefels. El treball realitzat es basa en una enquesta amb un qüestionari força justificat conceptualment, i en algunes entrevistes en profunditat a persones coneixedores de la qüestió en la mateixa població. Les autores, de manera estratègica, se centren en els quatre principals països de procedència, per arribar a algunes conclusions d’interès sobre el grau d’integració i el futur d’aquests adolescents.
  • “Acció o reacció” d'Òscar Franco Morró i Guillem Gutiérrez Lasala, de l’Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia (Barcelona)

El punt de partida d’aquest treball és una pregunta original: l’opció independentista s’esdevé per acció o per reacció? Una pregunta significativa donada l’evolució de la nostra història recent. Els autors construeixen un qüestionari acceptable, realitzen entrevistes força significatives i un ingent treball de camp format per 1.600 enquestes, mil d’elles en la regió metropolitana i, la resta, en el conjunt del territori català.
  • “Les diverses cares de la misèria i de la solidaritat” d’Arnau Pardines Muñoz i Tomàs González Carbó, de l’Institut Can Puig (Sant Pere de Ribes)

Hi ha dos factors que van fer decidir al jurat la concessió d’aquest accèssit. Un, és la proposta simple i pràctica d’un pla de millora del Banc d’Aliments de la seva població i l’altre, és el magnífic documental que l’acompanya. La resta, dades generals, entrevistes, enquestes, estudi de cas, acompanyen meritòriament els dos elements anteriors.

Per últim, en nom del Jurat també es va voler agrair la participació i lloar la qualitat dels 105 treballs presentats en l’edició d’enguany, tot un record de participació.