Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Imatges del lliurament del XIII Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques

 

  • IMGP9385.JPG
 Divendres passat 18 de maig de 2018 a la Sala de Graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella de la UPF va tenir lloc l'acte de lliurament del XIIIè Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques. L'acte va comptar amb la presència dels alumnes guardonats, acompanyats pels respectius familiars,tutors i amics, així com pels membres del jurat i representants institucionals.Carles Ramió, comissionat per la estratègia de la UPF, va fer els parlaments d'obertura i cloenda d'un acte àgil i amè que va prosseguir amb la lectra de l'acta del jurat i el lliurament de premis a càrrec del professor Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF,qui va cedir la paraula a Josep M. Carreras, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch , qui va tenir unes paraules en record d'Ernest Lluch i de sincer agraïment a la tasca feta pels alumnes, així com per l'inestimable suport i dedicació esmerçada des de l'entorn escolar i familiar.

El veredicte del jurat el va donar a conèixer el degà de la Facultat de Polítiques i va constar d'un premi i quatre mencions honorífiques, que detallem a continuació:

Es va atorgar el XIII Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, dotat amb 1.000€, al següent treball:

  • De boig a malalt mental d'Adrià Barris i Sánchez de l'Institut La Miquela (Bescanó).
El premi d’enguany, ha obtingut aquesta consideració de manera pràcticament unànime, qüestió que s’ha de remarcar perquè no succeeix habitualment. El títol ja és en si mateix il·lustratiu de tota una concepció sobre la salut pública i la consideració de les persones: De boig a malalt. És aquesta qüestió la que enfronta en la primera part del treball de recerca: la conceptualització a l’entorn del boig i la bogeria des de l’antiguitat fins finals del segle XIX. Aquesta necessària perspectiva prossegueix amb el desenvolupament de la psiquiatria i, en particular, de la psiquiatria a l’estat espanyol. Els mèrits augmenten al considerar que l’autor ens mostra les pràctiques terapèutiques que se’n deriven de les perspectives teòriques i que, finalment, són més o menys respectuoses o invasives, envers els malalts.

Observem, així mateix, que el treball s’enriqueix de forma molt notable incloent el cas concret de l’Hospital Psiquiàtric de Salt. Aquesta història d’un internat no és només un relat, sinó que compta amb una bona metodologia quantitativa i qualitativa, basada en els registres de l’establiment i en una selecció acurada dels mateixos. Estratègia que permet observar qui ingressava, perquè ingressava i altres singularitats, com les anomalies del propi ingrés o del procés d’internament, al llarg de diversos períodes significatius. Cadascun dels períodes s’acompanyen d’una enriquidora sinopsi final. El conjunt proporciona dades molt útils sobre la política sanitària i els seus canvis en el temps, així com arguments substancials a l’entorn del treball sanitari i la seva organització, sobre les desigualtats socials i, en especial, les desigualtats de gènere. Altres mèrits a destacar són la bona redacció i l’extensa bibliografia.

Mencions honorífiques a mode d'accèssits:

El jurat del Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials 2018, donada l’excel·lent qualitat dels treballs seleccionats, va decidir atorgar quatre mencions honorífiques als següents treballs, que esmentem sense un ordre prefixat:

  • Les Brigades Internacionals. Els voluntaris de la llibertat, de Judit Ortiz Ciruela, del centre Jesuïtes de Gràcia, Col·legi Kostka
Aquest treball parteix d’un factor que li aporta molta originalitat, com és l’apertura, l’any 2016, de l’Arxiu Rus d’Història Política i Social, i és en els seus fons allà on l’autora ha trobat una extensa informació sobre les Brigades Internacionals. Aquesta consulta li va permetre quantificar el llistat de brigadistes en funció dels seus orígens i sexe, a més d’algunes característiques militars (rangs, armament, uniforme, codis de senyals), socials (composició social, salari), o les baixes per deserció, mort o ferides. La iniciativa es completa amb uns breus retalls biogràfics de dones i homes brigadistes. Una altra aportació singular és la transcripció del diari del conegut brigadista Robert Merriman, que li dóna un valor especial a aquest treball de recerca. L’autora afegeix una bona contextualització sobre la guerra civil espanyola i el paper de les brigades internacionals. També hem d’afegir aquí els mèrits de la bona redacció i l’extensa bibliografia.

  • Animals no correu, d'Anna Carazo Anglada de l’Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus.
En les darreres edicions del Premi sempre ens trobem amb un treball que suscita un intens debat del jurat. La qualitat literària o el grafisme i la presentació impecable, no seria motiu suficient en un premi de Ciències Socials. En aquest cas, a més, el punt de partença són les anècdotes d’un avi, escoltades una i altra vegada. I, no obstant, a partir de les mateixes, l’esforç de l’autora, la cura i dedicació, per tal de contextualitzar en el temps i en l’espai les paraules de l’avi, constitueixen una petita reconstrucció històrica que peça a peça, ens aporta com a resultat una trajectòria vital; allò que en llenguatge acadèmic coneixem com històries de vida. I és això, juntament amb la qualitat de la presentació allò que volem remarcar atorgant aquest accèssit.

  • Human Rights. Fiction or Reality?, de Elena Musa Khreishah de l’Institut Santa Eulàlia (L’Hospitalet)
Un excel·lent repàs teòric i conceptual a la noció de drets humans, que es centra en un aspecte concret i bàsic com és el dret dels infants i, en especial, el dret a l’educació entre els infants que viuen en camps de refugiats a Jordània, així com en el paper que hi juguen les agències internacionals. L’autora també dedica un interessant espai a posar de relleu el concepte de refugiat i aporta abundant informació sobre la seva situació a Jordània, país que té una llarga tradició d’acollida. Remarquem l’esforç de l’autora per experimentar en primera persona la vivència dels camps i recollir de primera mà les dades amb les que contrastar la seva hipòtesis. Remarquem que presenta una bibliografia i webgrafia adequada.

  • El masclisme invisible, de Alba Valero Masachs de l’Institut de Premià de Mar.
Una bona aproximació a la perspectiva de gènere; en aquest any en que s’estan fent escoltar amb força les veus de les dones. Remarquem la interessant presentació dels principals corrents feministes i dels conceptes teòrics que els acompanyen. El treball s’apropa a la realitat mitjançant una enumeració i definició exhaustiva dels micro-masclismes en diferents aspectes de la vida social. Finalment, cal destacar un treball de camp ampli que inclou les tècniques de l’observació, l’enquesta i l’entrevista. La bibliografia i webgrafia són molt adequades al tema tractat.


Per últim, el Jurat vol agrair la participació i lloar la qualitat dels 109 treballs presentats en l’edició d’enguany, tot un record de participació, que mostra l’interès per participar en un premi ja consolidat i en la seva tretzena edició.