Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Imatges del lliurament del XIV Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques


  • IMG_20190517_123058_resized_20190520_102749017.jpg
  • IMG_20190517_123841_resized_20190520_102546454.jpg
Divendres passat 17 de maig de 2019 a la Sala de Graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella de la UPF va tenir lloc l'acte de lliurament del XIIIè Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques. L'acte va comptar amb la presència dels alumnes guardonats, acompanyats pels respectius familiars,tutors i amics, així com pels membres del jurat i representants institucionals. Josep Lluís Martí, vicerector d'innovació de la UPF, va fer el parlament d'obertura d'un acte àgil i amè que va prosseguir amb la intervenció precisa i propera de la professora d'Història a la Universitat de Barcelona, representant de la Comissió Acadèmica de la Fundació Ernest Lluch i membre del jurat del premi, Rosa Lluch, que va precedir a la lectura de l'acta del jurat i el lliurament de premis a càrrec del professor Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.

El veredicte del jurat el va donar a conèixer el degà de la Facultat de Polítiques i va constar d'un premi dotat amb 700 euros i de 3 mencions honorífiques, dotades amb 100 euros cadascuna d'elles, que detallem a continuació:

Es va atorgar el XIV Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, dotat amb 700€, al següent treball:

  • La música dels catalans deportats als camps de concentració nazis. Buscant la llum dins de la barbàrie, de Ariadna Gómez Aroca, de l’Institut Oriol Martorell, Barcelona.

El mèrit de l’Ariadna no és només la cura amb la que ha realitzat el treball o el rigor amb el que ha confeccionat el text, sinó que a més cal destacar l’emoció que ha sabut transmetre unint la seva passió per la música, amb la racionalitat dels mètodes i tècniques de recollida i anàlisi de la informació. Destaquem el seu treball d’arxiu –històric-, la base de dades, el documental, la música interpretada, la contextualització, la documentació gràfica, així com la redacció. En definitiva, l’autora ens fa partícips d’un homenatge sentit i valent no només als presos catalans, una acotació necessària davant dels recursos i els terminis d’un treball de recerca de batxillerat, sinó també als republicans espanyols i a tots aquells que varen ser víctimes de la barbàrie més inhumana. La música és sentiment i emoció, més enllà de territoris, un llenguatge universal fins i tot en les condicions més terribles.



Mencions honorífiques a mode d'accèssits:

El jurat del Premi Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials 2018, donada l’excel·lent qualitat dels treballs seleccionats, va decidir atorgar tres mencions honorífiques dotades amb 100€ cadascuna d'elles, als següents treballs, que esmentem sense un ordre prefixat:

  • Donald Trump entre línies, realitzat per l’alumna Laia López Rigol, del Col·legi Sagrada Família, Barcelona.

Aquest treball és una mostra de cóm aprofitar les oportunitats. Una estada als Estats Units, durant un curs, és un motiu per tal d’estudiar moltes coses, fixar-se en un dels personatges que governen el món sens dubte és una temàtica pròpia d’una Facultat com la nostra. Amb aquesta elecció i la feina posterior, l’autora dóna mostra de maduresa, capacitat analítica i de treball. La Laia ens proporciona una perspectiva del personatge i de la seva trajectòria vital en el seu context familiar, i també ens situa en el sistema polític nord-americà per tal d’explicar com Donald Trump ha arribat a ser president dels Estats Units. Però la pregunta de recerca no és cóm ha arribat?, sinó qui és Donald Trump. I, amb aquest objectiu l’autora desplega una anàlisi exhaustiva dels discursos i la retòrica d’aquest president. Els annexos són una bona mostra de les tècniques de l’anàlisi del discurs. Un altre mèrit afegit és que, si bé avui dia hi ha programes informàtics que fan aquesta anàlisi, la Laia utilitza un procediment clàssic d’aprenentatge: mans i cap dedicats a la tasca, consolidant coneixements, i retornant-los als lectors de forma amena i rigorosa.

  • DecINSidim. Pressupost participatiu, de Martí Rascado Soriano, de l’Institut Camí de Mar, Calafell.

Des de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials estem atents als debats actuals a l’entorn de la democràcia i els seus límits. Aquest és, pot ser, un dels principals reptes per a les nostres societats desenvolupades. Democràcia representativa o democràcia participativa?, democràcia directa o indirecta? Quin paper hi poden jugar les noves tecnologies per tal d’acostar el govern i la presa de decisions als ciutadans de les societats de masses? S’ha de reconèixer que en Martí és va interrogar, d’una o altra forma, sobre aquestes qüestions centrant-se en una unitat d’observació propera: el seu propi centre. El de menys és la temàtica, el motiu, o allò que es decideix; en aquest cas simplement quina seria la millora o millores a la que es destinarien 2.000€ de pressupost. Allò important és el procediment, la implementació d’un protocol i d’un programa informàtic específic que facilita la presa de decisions de forma participativa. Per tant, no es tractava només de destacar les virtuts, sinó també els problemes i dificultats de portar endavant una iniciativa d’aquest estil. Resumint, un bon experiment que incorpora així mateix una bona estratègia de comunicació.

  • “LAFORSA” d'un moviment, de Rubén Sánchez Álvarez, Institut El Castell, Esparreguera

Recuperar la història del moviment obrer durant el franquisme que, aquí a Catalunya va tenir escenaris tan decisius com el Vallès o el Baix Llobregat, es una feina a la que poc a poc es van lliurant els historiadors. No obstant, no és habitual en els treballs de recerca de batxillerat. Per tan és d’agrair la dedicació d’en Rubén a descriure i explicar la vaga de Laforsa. Un conflicte emblemàtic en les acaballes del franquisme; un important tour de force de Comissiones Obreres i el PSUC tot preparant escenaris de futur. En aquests temps actuals de pèrdua de la memòria històrica és molt important que els joves la recuperin per ells mateixos, sense oblidar la veu d’aquells que la protagonitzaren. És de destacar les entrevistes realitzades, transcrites i registrades mitjançant el documental realitzat.

Per últim, el Jurat vol agrair la participació dels estudiants i centres que s’han animat a presentar un dels 88 treballs a aquesta edició del premi.