Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

La consellera Victòria Alsina vindica el govern obert en la XVII Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials

 

  • ernest_lluch_a.jpg
Èxit de la dissetena edició de la jornada anual organitzada pel departament de Polítiques de la UPF i la Fundació Ernest Lluch que enguany versava sobre 'Govern Obert? Parlem-ne!' . Per a l'ocasió es va comptar amb la ponència-marc de la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, Victòria Alsina, i amb un taula rodona de luxe amb la participació d'Itziar González, Agustí Cerrillo i Michael Donaldson. L'acte es va inaugurar amb els parlaments del rector de la UPF, Oriol Amat; del president de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó i del degà de la Facultat de Polítiques i Socials de la UPF, Miquel Salvador.  

*A continuació reproduïm el video i la crònica editada per l'equip de comunicació de la UPF i que trobaràs publicada, aquí.






Victòria Alsina: “El govern obert ha passat a ser una font de legitimitat"

La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya i doctora en Ciència Política per la UPF ha impartit la ponència central de la XVII Jornada Ernest Lluch. La trobada, centrada en el govern obert, s’ha completat amb una taula rodona, amb Itziar González Virós, Michael Donaldson i Agustí Cerrillo, en representació de la societat civil, l’administració local i l’acadèmia, respectivament.



Sota el títol “Govern Obert? Parlem-ne!”, la XVII Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials, organitzada conjuntament per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch, s’ha presentat amb l’objectiu de promoure el debat i la reflexió sobre les transformacions de la societat actual. En el decurs de la ponència principal, Victòria Alsina, consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, ha explicat en què consisteix aquesta aposta política i com l’està aplicant la Generalitat de Catalunya.

La Jornada, que s’ha pogut seguir en directe per la web, ha tingut lloc el 7 de febrer, a les 11.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, amb la presència d’un centenar de persones, majoritàriament estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials. S’ha obert amb una benvinguda i una presentació a càrrec d’Oriol Amat Salas, rector de la UPF; Joan Majó Cruzate, president de la Fundació Ernest Lluch, i Miquel Salvador Serna, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat.

Joan Majó ha destacat que una de les principals característiques d’Ernest Lluch era la voluntat de diàleg, un valor que té molt a veure amb el govern obert

“Aquest acte encaixa perfectament amb una de les missions principals d’una universitat com és la UPF: la transferència de coneixement a la societat”, ha afirmat el rector Oriol Amat en l’obertura de l’acte. Seguidament, Joan Majó ha destacat que una de les principals característiques d’Ernest Lluch era la voluntat de diàleg, un valor que té molt a veure amb el govern obert; i que un govern obert implica unes portes obertes, en els dos sentits (govern i ciutadania), per fer possible la transparència. Finalment, ha remarcat la necessitat d’establir un criteri, un equilibri, ja que “aquesta transparència ha de tenir uns límits, s’ha de combinar amb una regulació”.

Miquel Salvador ha començat fent un perfil de Victòria Alsina, de la qual ha enumerat les diferents vessants: l’acadèmica, com a llicenciada i doctora en Ciències Polítiques per la UPF, i com a docent, a la UPF i a les universitats de Nova York i Harvard, entre altres; la seva vessant més aplicada, encapçalant projectes en l’àmbit local i autonòmic i com a consultora de diverses organitzacions internacionals (Unió Europea, OCDE, ONU, etc.). En l’àmbit de les responsabilitats polítiques, ha estat delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya als EUA i al Canadà, abans del seu pas a la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert.

“La Victòria Alsina ha treballat per explorar solucions innovadores per a les institucions públiques, fomentar un govern col·laboratiu per millorar la governança, i per la resolució de problemes públics de manera legítima, amb eficàcia i eficiència, com a part de la prestació d’un servei públic”, ha afirmat Miquel Salvador.


Govern obert, un concepte expansiu que requereix molta experimentació

Victòria Alsina, a l’inici de la ponència, ha recordat la seva vinculació a la UPF, des de la seva faceta com a estudiant de llicenciatura i de doctorat i com a professora associada del Departament de Ciències Polítiques i Socials: “Per a mi aquest pas per la UPF suposa un gran orgull i un gran agraïment. Amb els anys vas valorant el que representa aquesta universitat”, ha emfasitzat.

La consellera ha remarcat que quan va començar la seva tasca al govern, després d’anys centrada en la perspectiva acadèmica i d’assessorament a l’administració, va sentir “una suor freda davant d’aquesta responsabilitat, que vaig superar amb la il·lusió d’estar al davant d’un repte molt important”.

A l'hora de donar una definició de govern obert, Victòria Alsina s’ha basat en la que dona l’OCDE, que comporta els principis de transparència, participació, rendició de comptes, integritat, i també una aproximació material: ha d'implicar beneficis, una millora de l’eficiència i de la democràcia, així com dels sistemes i outputs tangibles, que beneficiïn la manera de governar. “L’aparició de la digitalització ha canviat el govern obert. Tot el que aporten les noves tecnologies al govern obert el canvien de manera substancial”, ha assegurat.

Fent referència a algunes de les característiques del govern obert, la ponent ha remarcat que no és un concepte que es relacioni estrictament amb la democràcia, ja que règims polítics d’arreu del món, fins i tot autoritaris o semi-autoritaris, també el volen promoure: “El govern obert ha passat a ser font de legitimitat, i tothom diu que el vol impulsar. Cal anar en compte a l’hora d’analitzar-ho”, ha alertat.

Així mateix, ha recordat als estudiants que cal aproximar-se al govern obert de manera expansiva, ja que no es pot circumscriure només als governs, sinó també als parlaments, a la justícia, i fins i tot a la Universitat. Ha esmentat que hi ha diverses metodologies i aproximacions estratègiques al govern obert: “Trobem un conjunt de bones pràctiques, però fa falta ordre. És un àmbit molt nou, que requereix molta experimentació, i l’experimentació al sector públic està prohibida”, ha constatat.

Quant a les virtuts del govern obert en el moment actual, la ponent ha esmentat diversos aspectes, com ara que els partits polítics que han apostat pel govern obert, com a part del contracte social, han millorat la confiança cap a l’administració; que aquest concepte té sentit quan s’aplica a tot el cicle de polítiques públiques (detecció de problemes, cerca i tria de solucions, implementació de mesures i avaluació). Finalment, ha destacat la importància que té el govern obert per liderar la lluita contra la desinformació i les fake news.

Les polítiques de govern obert que impulsa la Generalitat de Catalunya

La darrera part de la ponència s’ha centrat en les polítiques de govern obert que està portant a terme la Generalitat de Catalunya, i que són “una part molt important de les polítiques de bon govern i de millora de l’administració”, segons Victòria Alsina.

D’una banda, estan treballant en la Llei de Transparència, aprovada l’any 2014, i que “és una de les més exigents que hi ha, però després s’ha d’implementar”. Fer-ho no és per falta de voluntat política, sinó per la dificultat de presentar la informació que es demana de manera entenedora: “Cal analitzar com podem automatitzar les peticions d’informació, ja que si tot es fa artesanalment, es col·lapsa l’administració”. I ha afegit: “Hem vist que la Llei de Transparència es pot millorar, modificant les coses que no funcionen bé”.

D'altra banda la consellera ha explicat que estan treballant en un model de participació no només per preguntar i expressar les preferències de la ciutadania, sinó idees, coneixement, informació qualitativa i de contingut.

“En l’àmbit de participació farem dues coses: en primer lloc, acostar la participació, acostar els municipis que vulguin fer processos participatius, i en segon lloc, fer la Llei de Participació de Catalunya, que ha de permetre millorar el marc normatiu que tenim, en àmbits com la llei de consultes o de referèndums. Cal una llei de participació catalana potent, que refongui tot el que tenim amb nous criteris”.

Michael Donaldson ha afirmat que les relacions entre l’administració i els ciutadans ha canviat però no de manera radical, ja que els aspectes bàsics es mantenen: “Hi ha hagut canvis en l’obertura dels governs, però en essència, el poder i la presa de decisions continua sent clàssica. La ciutadania participa, però no activament”, ha assegurat.

Quant als aspectes que impulsen aquesta relació, ha destacat la necessitat d’alineament polític i tècnic d’una organització per impulsar el govern obert, l’efecte de mimetisme (“si ho fa l’Ajuntament del poble veí, ho faig al meu”) o la repercussió i la reacció que hi ha hagut quan s’han fet públics determinats casos de corrupció als mitjans de comunicació.)

Itziar González Virós aposta per construir espais de confiança entre governs i ciutadans: “Quan es construeixen nous marcs legals els ciutadans (alertadors) no som cridats a col·laborar, no se’ns demana l’opinió. Caldria parlar de cooperació, i no de participació, entre administració i ciutadania. Cal igualar-nos, empoderar la ciutadania i integrar-la en els processos de deliberació”, ha emfasitzat. Ha esmentat aspectes com el lideratge de la iniciativa ciutadana o la curiositat dels col·lectius diversos i l’encreuament de mirades a l’hora de detectar opacitats.

Finalment, Agustí Cerrillo ha assegurat que les administracions públiques cada cop són més transparents i les sol·licituds d’informació ciutadana envers l’administració van en augment. Malgrat tot, “això no suposa que les institucions siguin més transparents en el seu funcionament quotidià, no hi ha una veritable cultura organitzativa en aquest sentit”, ha emfasitzat. Ha assenyalat com a factors clau la personalització de serveis que poden oferir les administracions públiques, gràcies a les noves tecnologies, i aspectes com ara la legislació i la implicació dels treballadors públics per tirar endavant les lleis.

*Imatges i notícia propietat per la UPF