Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Les desigualtats socials a fons, en la desena Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials

Prop de dos-cents alumnes van poder gaudir de les intervencions dels professors Joan Benach, Xavier Bonal, Sara Moreno i Albert Recio

  • IMGP5984.JPG
Amb l'aula plena de gom a gom, prop de dos-cents alumnes van poder gaudir de la desena edició de la Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials, que va tenir lloc ahir dijous 19 de febrer i que va versar sobre "Les dimensions de la desigualtat social". Per a l'ocasió es va comptar amb la participació com a conferenciant de Joan Benach, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials i director del grup de recerca GREDS-EMCONET de la UPF i de tres especialistes n desigualtats econòmiques, de gènere i educatives, com són els professors de la UAB, Albert Recio, Sara Moreno i Xavier Bonal, respectivament.

A continuació reproduïm la crònica elaborada per Ricard Clarà i publicada a la web de la UPF:


Crònica


 "Dimensions de la desigualtat social" és el títol de la Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials d'enguany, que ha arribat al seu desè aniversari mantenint-se com un espai de debat en el qual es tracten qüestions que afecten de manera important la realitat i les vivències de les persones.

La Jornada, que ha tingut lloc avui dijous 19 de febrer al migdia, organitzada per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch, ha omplert l'aula 13.007 de l'edifici Ramón Turró del campus de la Ciutadella, sobretot d'estudiants de la Universitat, mostrant així un alt grau d'interès per aquesta problemàtica social que els envolta.

David Sancho, degà de la Facultat, i Josep Maria Carreras, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch, han fet la presentació, mentre que Joan Majó, president de la Fundació, ha estat present a la cloenda de la Jornada.

El debat ha inclòs una ponència marc a càrrec de Joan Benach, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials i director del grup de recerca GREDS-EMCONET de la UPF, en què ha aprofundit sobre desigualtats i salut; i una taula rodona moderada per Mariona Ferrer, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials.

La taula ha comptat amb la participació de tres docents de la UAB, que han analitzat les dimensions de la desigualtat social des de tres vessants diferents. Es tracta dels professors de sociologia Xavier Bonal i Sara Moreno, experts en els àmbits de l'educació i de les desigualtats de gènere, respectivament; i Albert Recio, gran coneixedor de les desigualtats econòmiques i els seus efectes dins el món laboral. Finalment, ha tingut lloc un debat amb el públic assistent.


Desigualtat en salut, la principal epidèmia de la nostra societat 

Joan Benach, en un primer bloc, ha fet un repàs de la manera com es viu arreu del món i de com això influeix en la salut, i dels determinants socials en aquesta parcel·la. Ha parlat de les diferències en esperança de vida entre els països (Angola, 38,2 anys; Andorra, 82,4 anys), de l'estreta relació entre riquesa i salut (la salut és un indicador de la qualitat de vida i de la justícia social), i de les diferències en la salut de les persones segons la zona de residència, la classe social o el gènere.

Segons Joan Benach, el fet que molts cops no hi hagi indicadors que ajudin a entendre la realitat (com ara al voltant de la violència de gènere) o el poc nivell de consciència de l'existència d'aquestes desigualtats socials, fa que sigui difícil lluitar contra aquesta epidèmia. "La injustícia social està matant la població a gran escala, la reducció de les desigualtats en salut és un imperatiu ètic", ha afirmat. I ha afegit: "Cal que assumim que la salut de les persones va lligada a la injustícia social, als factors socio-polítics".

Joan Benach durant la seva exposició Seguidament, el professor Benach ha fet esment del sistema públic d'atenció sanitària, que segons ell, ha servit per suavitzar les desigualtats socials. No obstant això, "actualment la sanitat està sent mercantilitzada i privatitzada i, si ens descuidem, deixarà de ser un dret per passar a ser un negoci. L'única manera per tal que tothom tingui cobertura és tenir un sistema públic de qualitat", ha alertat. En referència a les desigualtats en l'àmbit de l'atur i la precarietat laboral, ha comentat que aquesta és inversament proporcional a la salut de les persones.

Ja en un darrer apartat, ha vinculat el capitalisme neoliberal, la distribució de poder, la capacitat que té aquest entorn a l'hora de prendre decisions sobre la vida de les persones i la influència mundial d'uns pocs conglomerats empresarials, com a factors clau a l'hora d'influir sobre les desigualtats.

"No podem entendre la salut ni les desigualtats si no posem sobre la taula un mapa en què es tinguin en compte els diversos factors socials, econòmics i polítics", ha conclòs.

Desigualtats i gènere

Després d'una pausa, i ja dins de la taula rodona, Sara Moreno, sociòloga de la UAB, ha tractat sobre els diferents aspectes relacionats amb el gènere que fomenten la desigualtat social. "Segons el gènere, és més fàcil l'accés als recursos, i els obstacles que es poden trobar són diferents", ha afirmat. "És clau la percepció de gènere, l'entramat social i cultural que es construeix al voltant de ser home o dona". Treball, temps, recursos monetaris, poder, accés a la salut i coneixement són sis factors que ajude D'esquerra a dreta: Joan Benach, Albert Recio, Mariona Ferrer, Sara Moreno i Xavier Bonaln a mesurar les desigualtats en aquest àmbit.

Segona la professora Moreno, "les responsabilitats dins de l'àmbit quotidià, el treball domèstic sense retribució, condiciona enormement l'accés de la dona a la vida pública i laboral". "No es tracta d'un tema de decisions racionals i lliures que prenguin els homes i les dones, ja que les preferències no són neutres en el gènere", ha assegurat. La disponibilitat, l'accessibilitat i la responsabilitat a l'hora de fer les tasques domèstiques és diferent en funció de si s'és home o dona.

"El repte que tenim és que els homes assumeixin responsabilitats en l'esfera domèstica i que es percebi que aquest factor també cal considerar-lo com a desigualtat de gènere", ha assegurat. Ja per acabar, i fent referència a les noves generacions, on sembla que comencen a canviar les coses, ha afirmat que tot va bé fins que ens trobem amb un punt crític, que és el moment de la maternitat.

Desigualtats en l'àmbit econòmic

L'economista de la UAB Albert Recio, en el seu parlament, ha analitzat els diferents indicadors de l'àmbit econòmic que es poden relacionar amb la desigualtat social. Ha parlat, en un primer bloc, dels elements estructurals, com són la distribució primària de la renda, els salaris /beneficis, la distribució salarial i l'atur i l'ocupació; i en un segon bloc, de la redistribució de la riquesa a partir dels impostos i altres mecanismes socials.

Un dels principals problemes que ens trobem en el primer apartat, ha comentat, és que la distribució primària entre treball i capital s'ha decantat a favor d'aquest segon, i això dificulta la recuperació. Així mateix, moltes desigualtats són estructurals i s'han agreujat els darrers anys: "La reforma laboral és un eufemisme per abaratir l'acomiadament i reforçar els poders empresarials", ha lamentat.

En referència a la redistribució de la riquesa, ha assegurat que "a Espanya tenim un dels nivells més baixos de pes del sector públic, en recaptació d'impostos, i no tenim cap capacitat redistributiva". Així, a tall de conclusió, Albert Recio ha resumit com es podria aconseguir una societat més igualitària: "cal més sector públic, un model laboral més integrat i una altra relació entre capital i treball, a favor d'aquest segon".

L'educació, un factor determinant per la igualtat

El darrer ponent de la taula rodona ha estat Xavier Bonal, sociòleg de la UAB expert en temes educatius i de desigualtat en aquest àmbit. Després de recordar que "al segle XX l'educació s'ha democratitzat", i que "les desigualtats en educació s'han reduït més que en altres camps", ha alertat del fet que s'accepti que l'educació és allò que legitima les desigualtats socials, i que encara no tenim una representativitat ajustada de l'estructura social dins el context educatiu.

Una de les incongruències que hi ha actualment, ha assenyalat, és que "cada cop hi ha més gent amb un nivell educatiu més elevat, però el valor d'aquests títols acadèmics baixa. L'educació és més necessària que mai, però alhora és més insuficient, se'n necessita més".

Xavier Bonal ha recordat al tram final de la seva exposició algunes dades de l'informe PISA, que corroboren que a Catalunya els joves de nivells socio-econòmics baixos tenen gairebé sis cops més de probabilitat de fracassar en els estudis, i que al nostre sistema educatiu trobem encara diferències entre alumnat immigrant i nadiu, un fet relacionat amb la segregació escolar i amb les diferents oportunitats educatives.