Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Lliurament del XV Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques

 Crònica i imatges de l'acte virtual d'entrega del Premi i mencions honorífiques 2020

  • Premiada_2020.jpg
Avui, divendres 29 de maig de 2020, a través de l'aula virtual de la plataforma Collaborate ha tingut lloc l'acte de lliurament del XVè Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, al millor treball de recerca de Batxillerat. L'acte ha comptat amb la presència virtual dels alumnes guardonats, acompanyats pels respectius familiars,tutors i amics, així com pels membres del jurat i representants institucionals d'ambdues institucions convocants. El professor Carles Ramió, Comissionat per a l’Estratègia del grup UPF ha realitzat el parlament d'obertura d'un acte que ha prosseguit amb la intervenció precisa i propera de l'economista i vicepresident  de la Fundació Ernest Lluch i membre del jurat del premi, Josep Maria Carreras que va precedir a la lectura de l'acta del jurat i el lliurament de premis, a càrrec del professor Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.






















El moment més esperat de tots, el del veredicte del jurat, l'ha donat a conèixer el degà de la Facultat de Polítiques, Miquel Salvador, qui ha llegit parts de l'acta del jurat. En aquest sentit ha remarcat que es tracta d'una edició excepcional, tan perquè els terminis, condicions i convocatòria del premi s'han vist alterades per les circumstàncies que ens determinen, com perquè els components del jurat han hagut de dur a terme la deliberació en format virtual, i perquè se celebren quinze anys de la convocatòria ininterrompuda d'aquest Premi. Per tot això ha expressat la seva satisfacció per haver rebut  65 treballs; tots ells de bona factura. Per últim ha remarcat que el repàs als títols i continguts dels treballs, és una síntesi de les preocupacions socials, econòmiques i polítiques de la societat.  En aquest curs, entre les temàtiques habituals com ara la memòria històrica i les històries de vida, les dones i la rellevància del gènere, el vot i les eleccions, els immigrants i els refugiats, l’ecologia i l’educació, el tema o contingut estrella ha girat a l’entorn de l’auge de l’extrema dreta, les fake news i les fal·làcies discursives. És a dir que, una bona part de les preocupacions de la societat s’han centrat a l’entorn dels problemes de la democràcia i les distòpies presents en la nostra quotidianitat que, malauradament, la crisi sanitària actual estan aguditzant. 

Realitzades aquestes puntualitzacions, el degà ha procedit al lliurament dels tres accèssits al XV Premi Ernest Lluch en Ciències Socials i Polítiques, als següents treballs de recerca de batxillerat. Aquests treballs seran gratificats amb 100 euros cadascun i seran publicats a la web de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials.

QUADRE 1ER ESQUERRA, FILA 7, SEPULTURA 19. En record d'una víctima de la repressió franquista. Realitzat per María Martí Todó, Institut TERRA ALTA de Gandesa, Tarragona



Recuperar la memòria, fer reviure el passat. No per passar factura i aixecar vells odis i passions, sinó simplement per recordar i rendir homenatge. Tal vegada per superar velles rancúnies i fer la vida millor. Una mica de poesia com la que ens deleix l’autora en la introducció:
La calaixera guardava pols, por, temps, petits tresors, històries per contar, sentiments amagats, angoixa, soledat, tristesa, cançons, incògnites, incerteses, dubtes i memòria, entre mocadors de coll, fotografies esgrogueïdes i papers indesxifrables. Aquell calaix va ser la fruita prohibida durant anys, un lloc infranquejable que la curiositat juvenil va rescatar de l’oblit. D’aquesta manera, el magatzem dels records i la flama de la memòria familiar segueix viva.
I, a partir d’aquí, entrem en el territori de la memòria, i de la biografia d’un secretari del jutjat d’un municipi del Mestrat castellonenc; el treball, la família, els ideals polítics, la presó, el consell de guerra, les enveges dels denunciants... i l’afusellament, al juny de 1942. La data dóna idea de la ferocitat de la persecució. El context de la república i de la guerra civil, la repressió franquista; els esforços per ocultar aquells temps, les dificultats de localitzar les seves restes, tot narrat amb dedicació i pulcritud. En definitiva, una història de vida molt ben documentada i presentada de manera exquisida, amb una remarcable i àmplia consulta als arxius.

UN VIATGE DE QUATRE SEGLES A TRAVÉS DE LA FAMÍLIA. Realitzat per Elvira Norte Mercadé, Escola Puigcerver, Reus, Tarragona



Quasi cada any en el moment de seleccionar els treballs, se’ns “esmuny” un treball de realització impecable, però que a la vegada s’allunya del que podria ser el tronc central de les ciències socials. És el cas d’aquest viatge familiar, una mica sociològic, una mica històric, una mica legal, una mica antropològic, una mica demogràfic i, sobretot, genealògic. Bona contextualització. Perfecta presentació: mapes, arbres genealògics, gràfics i taules allà on correspon. Capacitat increïble de treball: fonts documentals, entrevistes; també habilitat en l’anàlisi i ús de programari específic. Tot un material impecable des del punt de vista acadèmic i, a la vegada, tan harmoniós i tendre que el lector tendeix a identificar-se, en determinats moments -sàviament elegits per l’autora- amb les peripècies dels quatre grups familiars. Així mateix es remarcable la sensibilitat vers les dones i els seus problemes al llarg dels anys, especialment en l’etapa franquista. Un annex documental i fotogràfic molt adient acompanya el treball.


QUÈ ÉS LA DEMOCRÀCIA? UNA VISIÓ HISTÒRICA DE LA DEMOCRÀCIA OCCIDENTAL PER ENTENDRE MILLOR EL MÓN ON VIVIM.
Realitzat per Pau Ortega Bartés, Institut Antoni Pous i Argila. Manlleu, Barcelona



Vàrem tenir moltes dificultats en seleccionar aquest treball. L’autor n’és conscient del perquè i així ho manifesta en la seva valoració final. Un treball de recerca de batxillerat de 208 pàgines! És aquest un document que repassa el concepte de democràcia, època a època des de les seves peripècies gregues i atenenques. Però no es un repàs acrític, sinó que està impregnat d’una clara motivació: la preocupació per l’esdevenir de la democràcia en l’actualitat. L’autor arrenca amb el concepte, l’etimologia, els avatars de la democràcia al llarg dels temps, fins arribar a les interpretacions actuals i la seva contrastació amb la realitat: socialdemocràcia, neoliberalisme, globalització, desigualtat. Arribats aquí, subratlla l’existència d’una crisi disfuncional que fa necessari pensar en alternatives. No obstant, l’ambició de l’autor no s’atura en les quasi 150 pàgines dedicades i, a més, ens ofereix dues entrevistes a experts i els resultats d’una enquesta guiada per un interessant qüestionari. Com ens podem imaginar també incorpora unes amplíssimes conclusions i bibliografia. La seva ambició queda matisada per les seves darreres paraules crítiques. En tot cas, li direm per a la seva tranquil·litat, que posseeix fusta investigadora, unida a una notable capacitat de síntesi teòrica; tot i l’extensió del document.


El XV Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, dotat amb 700€, s'ha concedit al següent treball:
 

ARGUMENTS PER DEFENSAR LES IDEES. ANÀLISI DE LES FAL·LÀCIES EN LES CAMPANYES ELECTORALS. Realitzat per, Iris Yun Mañes Porcel
La Salle Montcada. Montcada i Reixac.



Discurs, enganys, veritats. Excés d’informació. Un politòleg de renom, David Easton, deia fa temps que una forma de col·lapsar el sistema polític, és a dir la presa de decisions, és inundar-lo d’informació. Una variant d’aquest problema és l’analitzada en aquest treball: la desinformació generada enmig d’un excés informatiu. Com no podia ser d’una altra manera el treball comença delimitant el concepte de fal·làcia i la seva tipologia. Aquí només una advertència, no cal posar uns dibuixos que es poden consultar en xarxa, treu valor al treball; la simplicitat és un valor comunicatiu, també en l’Acadèmia. I, en canvi, es molt lloable l’esquema aplicat a l’anàlisi de la comunicació política, les estratègies de campanya i les seves tècniques; així com les seves derivacions actuals: post-veritat, notícies falses o l’amplificació de les xarxes. Juntament amb tot això esmentat, li dóna valor a l’estudi l’aplicació d’una anàlisi exhaustiva dels tipus de fal·làcies a partir de casos concrets: Per una banda els discursos de Donald Trump i, per altra banda, la propaganda electoral i les xarxes socials de Ciudadanos, Esquerra Republicana, Unidas Podemos, PP, PSC-PSOE, Vox. És aquest, en definitiva, un treball comparatiu original, extens i interessant en tots els aspectes i, per tant, mereixedor del XV premi Ernest Lluch.

Per últim, es fa saber en nom del Jurat l'agraiment a l'esforç i a la participació dels estudiants i centres que s’han animat a presentar un dels 65 treballs a aquesta edició (confinada) del premi.