Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

Actualitat

« índex

Milagros Pérez Oliva i Josef Trappel reflexionen sobre qui controla la informació i els media

Setè diàleg del cicle 'Democràcies sota control' al Palau Macaya

  • IMG_20181121_200316_2_resized_20181122_121747596.jpg
Amb el diàleg Qui controla la informació i els mitjans de comunicació? celebrat al Palau Macaya de Barcelona el dimecres 21 de novembre de 2018 es va prosseguir amb el cicle anual de Diàlegs que promou la Fundació Ernest Lluch amb el suport de l'Obra Social 'la Caixa' -enguany dins del marc de la biennal del pensament de l'Ajuntament de Barcelona- per reflexionar sobre 'Democràcies sota control'. Aquest setè diàleg va comptar amb la presència de l’acadèmic Josef Trappel i de la periodista Milagros Pérez Oliva, un bon tàndem per a debatre un tema cabdal com és el dels mitjans de comunicació en plena societat de la informació.

Amb un títol explícit i una temàtica complexa, el diàleg va començar amb una intervenció inicial de Pérez Oliva qui va contextualitzar la situació d'incertesa i de transició en la que viuen bona part dels mitjans de comunicació arreu del món, fruit d'un solapament de tres crisis: econòmica, de model empresarial i de credibilitat. Al seu torn, Trappel, va afegir que també hi ha una crisi generacional en la que els joves d'entre 12 i 25 anys que ja no accedeixen a la informació ni per la premsa escrita, ni per la tele ni la ràdio, sinó que el seu accés és exclusivament a través de l'smartphone, representen la primera generació de no-lectors de diari en paper. La periodista així ho va corroborar a través de l'experiència viscuda a El País, que li ha permès constatar el canvi de paradigma que impossibilita l'estratègia clàssica de resistir durant la crisi uns 5 o 6 anys i després confiar que amb la recuperació econòmica, tot tornarà a lloc: lectors, ingressos per publicitat i prestigi de la capçalera. Però no és així ja que la paradoxa actual és que un diari com el Pais creix en lectors totals, sobretot en l'edició digital, però aquests lectors consumeixen informació gratuitament doncs encara no s'ha consolidat la monetarització dels diaris digitals.

Segons Trappel en menys de 20 anys s'ha modificat pràcticament  tot: model de propietat, model de negoci i la manera de comunicar i d'informar -contingut més directe, més curt i sintètic. Tanmateix va insistir en què no cal caure en el pessimisme doncs la necesitat d'estar ben informats creix, la demanda d'informació no cessa i la funció social del periodisme, de tenir uns professionals independents i rigorosos, augmenta al mateix temps que el fenomen de les fake news s'estén. Un fenomen que l'acadèmic austríac l'interpreta com un reviscolament d'una pràctica antiga i que no comportarà la desaparició dels mitjans ni l'afebliment de la democràcia, al contrari, pot reforçar encara més el valor de la tasca  periodística.

El finançament dels mitjans, el model de negoci que passa per esdevenir plataformes multimèdies al curt termini i de pagament (a mig termini) i les relacions del quart poder amb els altres poders, lobbies, grups de pressió i entitats financeres, va desencadenar una mena conversa entre ambdós dialoguistes, Pérez oliva en un pla més descriptiu del panorama mediàtic espanyol i català, i Trappel, posant-ho n context amb les grans tendències europees i mundials. D'aquesta manera la conversa bilingue castella/anglès va fluir i va mantenir ben atents a tots els assistents que ahir omplien la saa d'actes del Palau Macaya

El proper diàleg serà el darrer del cicle d'enguany i tindrà lloc el dijous vinent 29 de novembre de 2018 a les 18:30h al Palau Macaya Barcelona i versarà sobre Ciberguerra i Ciberseguretat sota el Big Data i comptarà amb la participació de Margarita Robles Carrillo, professora Titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Grup d’investigació Network Engineering & Security Group (NESG). Universidad de Granada; i Ángel Gómez de Ágreda, coronel de l'Exèrcit de l'Aire. Analista geopolític del Ministeri de Defensa. Cap de Cooperació del Comandament Conjunt de Ciberdefensa (MCCD) (Febrer 2014 - juliol 2016) Representant espanyol en el Centre d'Excel·lència de Cooperació en Ciberseguretat de l'OTAN entre 2014 i 2016.