Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

13 línies

« índex

CREENCES, RELIGIÓ I ESFERA PÚBLICA: UNA REFLEXIÓ PER AL SEGLE XXI La societat catalana, com la del conjunt d’Europa, és cada vegada més diversa i rica en matisos, i conviu en un marc religiós ben diferent al que caracteritzà el segle XX. L’a

CREENCES, RELIGIÓ I ESFERA PÚBLICA: UNA REFLEXIÓ PER AL SEGLE XXI La societat catalana, com la del conjunt d’Europa, és cada vegada més diversa i rica en matisos, i conviu en un marc religiós ben diferent al que caracteritzà el segle XX
  • CREENCES, RELIGIÓ I ESFERA PÚBLICA: UNA REFLEXIÓ PER AL SEGLE XXI 

La societat catalana, com la del conjunt d’Europa, és cada vegada
més diversa i rica en matisos, i conviu en un marc religiós ben
diferent al que caracteritzà el segle XX. L’a
CREENCES, RELIGIÓ I ESFERA PÚBLICA: UNA REFLEXIÓ PER AL SEGLE XXI 

La societat catalana, com la del conjunt d’Europa, és cada vegada més diversa i rica en matisos, i conviu en un marc religiós ben diferent al que caracteritzà el segle XX. L’actual mapa de les religions a casa nostra ens dóna bona mostra d’aquest fet, al mateix temps que interpel•la al diàleg constant entre els representants de totes les confessions i les administracions públiques per tal de conciliar polítiques comunes que facin possible la llibertat de culte, el respecte a la diversitat i al mateix temps mantinguin inalterable el principi de separació entre Església i Estat, baluard de les societats i estats de dret democràtics.

 Com a resposta i consideració al pluralisme religiós existent a la Europa d’avui, sovint s’apel•la a la separació Església i Estat com un principi justificatiu que permet tractar de manera igual a totes les comunitats religioses, per tal de garantir la llibertat de consciència i de religió. En aquest sentit neix la consideració que la legitimació política de l’Estat s’ha d’ajustar a fonaments no religiosos sorgits de la pràctica constituent de la ciutadania. Tanmateix, hi ha qui considera que el caràcter secular de l’Estat, tot i ser una condició necessària, no és suficient per tal de garantir aquesta llibertat religiosa, ja que no n’hi ha prou amb què l’autoritat estatal reconegui la pluralitat, sinó que cal que vetlli per ella. I allunyats d’aquestes posicions hi trobem les tesis laïcistes, que també han revifat en aquest context actual i que han gaudit de cert ressò mediàtic. 

Partint d’aquestes consideracions i de la realitat social i religiosa d’avui, es tracta de debatre a l’entorn d’aquestes qüestions i d’intentar respondre a una doble pregunta: què poden demanar les religions a un estat democràtic? I què ha de demanar i permetre l’estat democràtic a les religions? Amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre el paper, incidència i abast de les religions i les creences en la societat d’avui en el marc dels estats de dret i democràtics, Creences, religió i esfera pública: una reflexió per al segle XXI, és el tema que centrarà l’interès de la VI Jornada Ernest Lluch de Torroella de Montgrí, que organitzen el Museu de la Mediterrània i la Fundació Ernest Lluch i que tindrà lloc el proper dissabte 3 d’octubre de 2009. Per a l’ocasió, comptarem amb l’expertesa i coneixement de tres conferenciants, que des de punts de vista diferents però complementaris exposaran les seves reflexions a l’entorn d’aquestes qüestions (veure programa).