Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

13 línies

« índex

De la recerca al llibre

 

  • ImatgeLLibreAntoni.jpg
Des de la Fundació Ernest Lluch es pretén impulsar i ajudar a la recerca, especialment en els camps de l'economia, la història i les ciències socials en el seu conjunt. Amb aquest objectiu cada any es convoca conjuntament amb la Facultat de Polítiques de la UPF, el Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques, destinat a l'alumnat de batxillerat dels instituts i centres educatius catalans. Enguany s'ha obert la desena convocatòria d'un premi que pretén servir d'estímul pels estudiants pre-universitaris i d'esperó en pro del treball rigorós. És per aquest motiu que any rera any ambdues institucions treballem per tal de posar en valor els treballs de recerca avaluats a 2n de Batxillerat i premiar-ne el millor. Això mateix es pretenia fa deu anys enrera quan es va premiar el treball "Miquel Serra i Pàmies, la història d'un oblit", de Guillem Martí, llavors batxiller, avui escriptor a punt de presentar la seva primera novel·la basada en la recerca premiada el 5 de juliol del 2006. Una satisfacció gran la d'en Guillem que ha volgut agrair públicament el paper de la Fundació en el reconeixement d'una tasca que perllongada i millorada ha acabat donant uns fruits que ens satisfan plenament

D'altra banda, i amb la mateixa vocació d'ajudar a les persones talentoses que fan recerca, en aquest cas en un àmbit universitari o post-acadèmic, cada dos anys es convoca la Beca de Recerca Ernest Lluch. Ahir es va lliurar la IX Beca a l'economista Andrea Ricci i es va presentar el llibre resultant de la VIII Beca, concedida a l'historiador Antoni Sánchez i Carcelén l'any 2012, culminant així el propòsit de la Fundació en facilitar sempre que sigui possible la divulgació de la tasca realitzada a través d'una obra editada. En aquest es tracta de Els diputats de l’antiga Corona d’Aragó a les Corts de Cadis (1808-1812), de la que a continuació en reproduÏm la sinopsis i en valorem la seva contribució acadèmica:

Per primera vegada un llibre analitza de manera exhaustiva i conjunta els diputats de l’antiga Corona d’Aragó –catalans, valencians, aragonesos i balears– al llarg del procés constituent de les Corts de Cadis que culminà amb la promulgació de la primera Constitució de la història d’Espanya el 19 de març de 1812, coneguda popularment com La Pepa, símbol de la revolució liberal espanyola per instituir el primer Estat de Dret: sobirania nacional, separació de poders, sistema representatiu per sufragi censatari masculí, igualtat civil, llibertat d’impremta, dret a la instrucció pública, defensa de la propietat privada, abolició del règim jurisdiccional, supressió de la Inquisició i prohibició del turment. La carta magna doceañista instaurava una nova realitat jurídica que garantia els drets polítics, econòmics i socials genuïns del liberalisme. Els antics súbdits i vassalls esdevenien individus d’una societat moderna basada en les llibertats ciutadanes. Davant la fallida de l’Estat absolutista i, per tant, del model borbònic espanyol imposat arreu mitjançant els Decrets de Nova Planta, la profusa i significativa participació, aportació i influència dels parlamentaris catalans, valencians, aragonesos i balears a les Corts gaditanes fou cabdal per poder imposar un projecte rupturista destinat a construir un nou Estat poderós, modern i descentralitzat, ja que les Diputacions provincials i els Ajuntaments permeteren recuperar l’autonomia a l’àmbit local derogada per Felip V. La història i la tradició constitucional, foral i pactista de la Corona d’Aragó –fur de Sobrarb, Diputació del General, Tribunal de Greuges, Justícia Major d’Aragó, Habeas Corpus aragonès, sistema de cuenta y razón…– serví d’inspiració i legitimació del canvi revolucionari de les estructures d’estat i de la dinàmica social.