Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

13 línies

« índex

Els vuit diàlegs sobre reptes econòmics i socials en l'horitzó europeu, publicats en un llibre de títol homònim

 

  • OnlyCoberta0.jpg
S'acaba de publicar el llibre resultant del Cicle de Diàlegs 2015, que van tenir lloc al CaixaForum Barcelona els mesos d'cotubre inovembre passats. Es tracta d'un nou llibre editat per Milenio i que al llarg de 190 pàgines permet copsar l'essència dels diàlegs d'un cicle que, mig anys després de la seva edició, manté tota la seva vigència i actualitat.

Aquesta publicació, ja a la venda a les llibreries, exposa en ordre cronològic els diàlegs realitzats, mantenint així una nítida correspondència amb el disseny del projecte que es va concebre com un viatge d'anada i tornada a diferents nivells entre els reptes que plantegen la desigualtat, la mobilitat global i la desocupació i les seves conseqüències sobre la qualitat de la democràcia que anhelem. El llibre arrenca amb un diàleg que actua com a marc introductori i que vam titular Qui som i com serem els europeus del futur? Per endinsar-nos en la nostra demografia i la nostra identitat europea amb la saviesa de Joaquín Arango, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, i director del Centre d'Estudis sobre Migracions i Ciutadania, i el pragmatisme de Geert Cami, director i cofundador del think-tank Friends of Europe. El segon diàleg es va dedicar a les Polítiques de veïnatge a Europa i va comptar amb la visió experta d'Anna Terrón, representant especial i portaveu de la Unió per la Mediterrània (2013-2015), exsecretària d'Estat d'Immigració i Emigració i actual presidenta de Instrategies, i de l'ambaixador Àngel Losada, ambaixador en Missió especial per al Sahel i enviat especial per Líbia. Les polítiques de veïnatge i els vincles amb països tercers i per suposat la reflexió entorn a la crisi de refugiats i la descoordinació fruit d'una arquitectura europea deficient.

Un altre dels reptes europeus és l'adequada gestió de l'energia en un context geoestratègic canviant. Amb aquest objectiu es planteja el capítol dedicat aL'Energia a Europa: aspectes econòmics i geoestratègics"que reprodueix el diàleg homònim que van mantenir Mariano Marzo, catedràtic d'Estratigrafia. Professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la UB i Cristina Narbona, ministra de Medi Ambient (2004-2008) i membre de la Global Ocean Comission. El quart capítol del llibre està dedicat a la Distribució de la riquesa i cohesió social. Predistribució versus redistribució, els economistes Joan Maria Esteban, investigador a l'Institut d'Anàlisi Econòmica (CSIC), a la Barcelona GSE i membre del Comitè Executiu de la International Economic Association, i José Fernández Albertos, investigador permanent a l'Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC, analitzen la capacitat de les polítiques públiques per intervenir en els mercats i reduir les desigualtats existents.

El cinquè capítol aprofundeix sobre "El paper polític-econòmic d'Europa al món" amb Joaquín Almunia, professor visitant de la London School of Economics, exministre (1982-1991) i excomissari europeu (2004-2014), i Andreu Missé, director de la revista Alternatives Econòmiques. Corresponsal d'El País a Brussel·les (2005-2012). Tots dos dialoguen sobre quin ha de ser el paper d'Europa però sobretot quin pot ser aquest paper en una economia global i amb la implosió pròpia dels valors històrics que emana nava Europa. El sisè capítol d'aquest llibre va comptar amb la participació de Jordi Gual, professor d'Economia d'IESE i director general d'Estratègia i responsable d'economia del Grup "la Caixa"; i Emilio Ontiveros, president d'Analistes Financers Internacionals (AFI) i catedràtic d'Economia de l'Empresa de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Sota el títol Les institucions europees després de la crisi del deute: Unió bancària i política monetària van analitzar l'estat de la construcció europea de base econòmica financera després ja més de set anys de crisi, i van assenyalar els avenços i els punts encara per resoldre per al seu bon desenvolupament futur. El setè capítol amb el títol Efectes del tractat de Comerç entre la UE i EE. UU. (TTIP). La relació comercial entre Europa i el món compta amb una introducció realitzada expressament per a aquest diàleg per part de la Sra. Cecília Mallström, comissari ria de Comerç de la Comissió Europea, que planteja els grans temes en els quals posteriorment van aprofundir Joan Tugores, catedràtic d'Economia i exrector de la Universitat de Barcelona, ​​i Federico Steinberg, investigador principal d'Economia Internacional del Reial Institut Elcano i professor d'Anàlisi Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid. Van analitzar la importància estratègica del TTPI així com els seus punts més problemàtics. El vuitè i últim capítol sota el títol de El Futur de l'educació i el treball a Europa: talent i mercat laboral a l'economia global està protagonitzat per Sara de la Rica, catedràtica d'Economia a la Universitat del País Basc i directora de la Càtedra FEDEA "Fuentes Quintana" d'Investigació del Banc d'Espanya-FEDEA, i Josep Joan Moreso, president de l'Agència de Qualitat Universitària i rector de la Universitat Pompeu Fabra (2005-2013). Tots dos van analitzar les deficiències del sistema educatiu i de la transició al mercat de treball així com els elements d'atracció i rendibilitat de la inversió en talent del nostre país com a punta de llança per sortir de la crisi econòmica en què ens trobem encara.

Si l'any anterior vam manifestar estar realment satisfets i agraïts a tots els que van possibilitar el projecte Diàlegs de la Fundació Ernest Lluch, en la present ocasió creiem haver contribuït a mostrar que el diàleg reflexiu és útil i interessant per al públic. Així doncs, amb aqust llibre hem volgut donar veu al coneixement expert, que ha de contribuir decisivament al debat públic democràtic.

* Text extret de la Introducción del llibre a càrrec de Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch