Estem convençuts de la importància del diàleg, com a pont d’entesa i pel que suposa d'instrument intel•ligent per a la resolució de conflictes, discrepàncies o desacords atàvics. El diàleg com a essència de la democràcia pura, de la pulsió no bel•ligerant de l'home. En aquest sentit el testimoni d’Ernest Lluch ens és especialment inspirador i ens ha permès desenvolupar en aquest 2011 el projecte “Diàlegs” en el qual hem encarat els reptes que tenim com a país, en matèria de qualitat democràtica i de cohesió territorial. És per aquest motiu que a les portes d’iniciar un nou any volem projectar la tasca que durem a terme al llarg del 2012 i que se centrarà en el foment del diàleg per afavorir una millor cohesió social, qüestió majúscula en un context cru com l’actual.

Partim de la base que de les consegüents anàlisis econòmiques d'equitat, eficiència i eficàcia en el benestar de les persones ha de ser possible projectar els fonaments d'una convivència harmònica i constructiva. La cohesió social designa el grau de consens dels membres d'un grup social o la percepció de pertinença a un projecte o situació comú. És una mesura de la intensitat d’interacció social dins d’un grup i un estat en el que hi ha una visió compartida entre els ciutadans i el govern sobre un model de societat basat en la justícia social, la primacia de l’estat de dret i la solidaritat.

Aquesta visió compartida permet l'establiment de consensos sobre la canalització de la despesa pública entre diferents sectors, generacions i territoris, la recaptació impositiva, el finançament dels serveis socials, la seguretat, l'educació, la sanitat, les polítiques d'inclusió i protecció social i la generació d'ocupació. L'accés a una bona educació i als sistemes de protecció i inclusió que caracteritzen una situació de cohesió social fan que sigui possible atacar amb més possibilitats d'èxit els problemes de pobresa i desigualtat en la distribució dels ingressos.En d’altres aproximacions la cohesió social té tres dimensions que es superposen i que no són contradictòries amb l’anterior: la inclusió social, el capital social i la mobilitat social, entesa aquesta com el canvi de posició en el si d’una societat.

Qüestions cabdals que ens empennyen a analitzar i buscar l'arquitectura social i econòmica que permeti l'èxit de la convivència, per garantir una societat justa, oberta i compromesa sense partir d'apriorismes, sense establir tractes discriminatoris o de subordinació. Cal reflexionar-hi. Cal actuar-hi.