Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.

Vols estar informat/da?

Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »

13 línies

« índex

LLUÍS ARGEMÍ D\'ABADAL    Tant la Universitat de Barcelona, [1] com l’Associació Ibèrica d’Història del Pensament Econòmic [2] -de la que era un dels principals impulsors- com la Fundació Ernest Lluch, per no allargar més l’enume

LLUÍS ARGEMÍ D\'ABADAL    Tant la Universitat de Barcelona, [1] com l’Associació Ibèrica d’Història del Pensament Econòmic [2] -de la que era un dels principals impulsors- com la Fundació Ernest Lluch, per no allargar més l’enume
  • 

	LLUÍS ARGEMÍ D\'ABADAL  

	  

	Tant la Universitat de Barcelona, [1] com l’Associació Ibèrica
d’Història del Pensament Econòmic [2] -de la que era un dels
principals impulsors- com la Fundació Ernest Lluch, per no allargar
més l’enume

LLUÍS ARGEMÍ D'ABADAL 

 

Tant la Universitat de Barcelona, com l’Associació Ibèrica d’Història del Pensament Econòmic -de la que era un dels principals impulsors- com la Fundació Ernest Lluch, per no allargar més l’enumeració d’institucions dedicades a la recerca de les que formava part, reben un cop molt dur amb la mort de Lluís Argemí d’Abadal (Barcelona, 1945-2007), el passat 14 de març. Especialista en agronomia i pensament fisiòcrata i, en general, en l’estudi de les escoles de pensament que basaven en la terra i l’agricultura l’origen de l’excedent econòmic i la riquesa, va estendre els seus estudis als economistes radicals nordamericans, Marx i els autors marxistes, Piero Sraffa, John Maynard Keynes i les teories més modernes postkeynesianes. El professor Argemí era un veritable pou de saviesa sobre el pensament espanyol i europeu del segle XVIII, i això no fou cap obstacle per al seu compromís polític ja durant l’època de la dictadura, com a militant del PSUC (per exemple: treballà per a la comissió econòmica que assessorava al comitè central) i, en general, com a home compromès amb els corrents d’esquerra, des d’una mentalitat sempre oberta i sense practicar sectarismes estèrils. Argemí, ben dotat per a la pedagogia, era generós, amable, afable i extraordinàriament assequible. No feia ostentació de res, i era amic lleial dels seus amics, entre ells Ernest Lluch, amb qui va compartir la investigació sobre l’agronomia i la fisiocràcia a Espanya. Lluch s’entusiasmà quan Argemí va descobrir que Cantillon era qui pagava el 1714 a les tropes angleses que combatien contra les tropes franceses del duc de Berwick (que es deia James FitzJames Stuart, nomenat gran d’Espanya per Felip V, títol que per cert han heretat els ducs d’Alba de Tormes) durant la guerra de Successió.

 

Argemí, a més d’ésser a la vegada de tarannà senzill i un científic culte i intel·ligent, era dues coses que avui costa molt de trobar: una bona persona i un home honestament d’esquerres. La història del pensament econòmic català, la història de les idees acaben de perdre un dels seus més destacats cultivadors.

Fundació Ernest Lluch

Comissió Acadèmica

 

*Lluís Argemí era membre del Patronat i de la comissió acadèmica de la Fundació Ernest Lluch i havia sigut el tutor dels treballs dels dos primers premiats amb la Beca de Recerca Ernest Lluch.