Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.
Per a rebre informació sobre les activitats de la fundació, dona't d'alta al Butlletí digital »
Publicacions
En aquest apartat trobareu classificades per col·leccions, les publicacions editades o coeditades per la Fundació Ernest Lluch, de l’any 2002 ençà. Es tracta de publicacions resultants de les activitats que organitza la Fundació i que estan estretament relacionades amb el bagatge intel·lectual, cultural i acadèmic d’Ernest Lluch. Precisament, bona part d’aquestes col·leccions prenen per títol el nom de l’activitat o de l’àmbit concret d’actuació en què s’inscriuen.
Per adquirir qualsevol d’aquestes publicacions, consulteu l’apartat d’Amics de la Fundació.
El Via fora als adormits (1734) és un dels textos més emblemàtics de l'austriacisme persistent i alhora il·lustra la complexa relació que mantenien els austriacistes exiliats amb els que s'havien pogut quedar a Catalunya. Amb l'edició d'aquest text volem facilitar el millor coneixement de la Corona d'Aragó com per a la resta d'Espanya.
Francis Ysidro Edgeworth (1845-1926) va ser un economista de la primera fornada neoclàssica i un dels primers en el terreny de la inferència estadística. Esperonat per l'origen mig català d'Edgeworth-que el professor Estapé amb el seu sarcasme característic, presentava en els anys seixanta com "la màxima aportació de Catalunya a la ciència econòmica"-, Lluís Barbé ha fet seu el repte de reconstruir una vida força distant en el temps i en l'espai i ha dedicat més de deu anys de la seva recerca a aquesta tasca apassionant.
Ernest Lluch, amb un estil suggestiu que obre noves vies d'interpretació històrica, ens apropa a les idees i a l'activitat de dos personatges clau de l'austriacisme, ambdós exiliats a Viena. D'una banda, el comte Juan Amor de Soria, que formulà la crítica més profunda a l'absolutisme borbònic des de l'òptica del sistema constitucional i representatiu, bo i propugnant el restabliment dels furs i les lleis dels diversos regnes. De l'altra, l'influent Ramon de Vilana Perlas, que fou secretari de Carles III l'arxiduc i que, a Viena, dirigí el Consell d'Espanya, sempre a prop de l'emperador, i que encara el 1725 bregava perquè les converses de la pau de Viena no fossin desfavorables als catalans.