Galeria fotogràfica...
Els objectius de la Fundació es concreten en mantenir viva la memòria d'Ernest Lluch, el seu pensament i la seva obra; així com en fomentar el diàleg entre els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa.
-
-
-
Fons audiovisual -
Espais LluchCarrers, places, instituts,...
Butlletí
Publicacions
En aquest apartat trobareu classificades per col·leccions, les publicacions editades o coeditades per la Fundació Ernest Lluch, de l’any 2002 ençà. Es tracta de publicacions resultants de les activitats que organitza la Fundació i que estan estretament relacionades amb el bagatge intel·lectual, cultural i acadèmic d’Ernest Lluch. Precisament, bona part d’aquestes col·leccions prenen per títol el nom de l’activitat o de l’àmbit concret d’actuació en què s’inscriuen.
Per adquirir qualsevol d’aquestes publicacions, consulteu l’apartat d’Amics de la Fundació.
Per adquirir qualsevol d’aquestes publicacions, consulteu l’apartat d’Amics de la Fundació.
Col·lecció: Beca de Recerca Ernest Lluch
En el marc del conveni signat per Pagès Editors i Fundació Ernest Lluch, tots els treballs d'investigació premiats amb la Beca Anual de Recerca Ernest Lluch, es publicaran en català i castellà.
-
Editor: PagèsAny de publicació: 2014Per primera vegada un llibre analitza de manera exhaustiva i conjunta els diputats de l’antiga Corona d’Aragó –catalans, valencians, aragonesos i balears– al llarg del procés constituent de les Corts de Cadis que culminà amb la promulgació de la primera Constitució de la història d’Espanya el 19 de març de 1812, coneguda popularment com La Pepa, símbol de la revolució liberal espanyola per instituir el primer Estat de Dret: sobirania nacional, separació de poders, sistema representatiu per sufragi censatari masculí, igualtat civil, llibertat d’impremta, dret a la instrucció pública, defensa de la propietat privada, abolició del règim jurisdiccional, supressió de la Inquisició i prohibició del turment. La carta magna doceañista instaurava una nova realitat jurídica que garantia els drets polítics, econòmics i socials genuïns del liberalisme. Els antics súbdits i vassalls esdevenien individus d’una societat moderna basada en les llibertats ciutadanes. Davant la fallida de l’Estat absolutista i, per tant, del model borbònic espanyol imposat arreu mitjançant els Decrets de Nova Planta, la profusa i significativa participació, aportació i influència dels parlamentaris catalans, valencians, aragonesos i balears a les Corts gaditanes fou cabdal per poder imposar un projecte rupturista destinat a construir un nou Estat poderós, modern i descentralitzat, ja que les Diputacions provincials i els Ajuntaments permeteren recuperar l’autonomia a l’àmbit local derogada per Felip V. La història i la tradició constitucional, foral i pactista de la Corona d’Aragó –fur de Sobrarb, Diputació del General, Tribunal de Greuges, Justícia Major d’Aragó, Habeas Corpus aragonès, sistema de cuenta y razón…– serví d’inspiració i legitimació del canvi revolucionari de les estructures d’estat i de la dinàmica social. -
Editor: MilenioAny de publicació: 2012Aquesta obra s'ha acabat d'editar el desembre de 2012 i forma part de la col·lecció de Pagès Editors/Editorial Milenio, dedicada a la Beca de Recerca Ernest Lluch.
La imatge que ha arribat fins als nostres dies del principat de Catalunya en el context polític i econòmic de la primera modernitat, marcada per l'articulació del comerç euroafricà i el descobriment del Nou Món, és la d'un territori decadent. Certament, la lectura que la historiografia romàntica va fer de les conseqüències de la guerra civil catalana de 1462-1472 i de la unió dinàstica de les corones de Castella i Aragó, el 1479, va relegar al principat a un lloc secundari davant un nou context que augurava un incipient capitalisme. En aquest sentit, tot i els abundants testimonis documentals que es conserven als arxius catalans, valencians, andalusos i canaris, les postures comunament acceptades van anar construint un consens mitificat per una determinada interpretació dels fets històrics que condemnava a la iniciativa catalana al gran comerç marítim, especialment en l'àmbit atlàntic, a la més estricta marginalitat. Aquest llibre pretén arraconar, definitivament, la idea que la classe mercantil catalana no va participar en els nous corrents comercials ni a la primera colonització del Nou Món. Per contra, demostra fins a quin punt els homes de negocis catalans es van assentar a la baixa Andalusia i Canàries on, tot i no ser nombrosos, van destacar per l'habilitat amb la qual es van moure en aquell nou espai de negociació, i de quina manera van aprofitar les aliances que entrelligaren en les xarxes mercantils i polítiques andaluses i canàries per creuar l'oceà cap a Amèrica, un Nou Món al qual van arribar moguts no només per motius estrictament comercials sinó, també, per l'esperit d'exploració i conquesta i per la possibilitat de participar en l'organització de la primera economia americana.
-
Editor: PagèsAny de publicació: 2011Aquesta obra s'ha acabat d'editar el novembre de 2011 i forma part de la col·lecció de Pagès Editors, dedicada a la Beca de Recerca Ernest Lluch.
Sinopsi: La gènesi i la interpretació de la Constitució de Cadis (1812) no ha despertat gaire interès entre als historiadors catalans del segle XX malgrat que desencadenés onades de passions a favor i en contra entre els catalans de l’època. La història dels vilanovins Francesc de Papiol, diputat a les Corts de Cadis, i la dels seus nebots Benet i Marià Rubinat serveix de fil d’Ariadna per no perdre’s en el laberint dels somnis catalans per reformar la monarquia borbònica i la naixent nació liberal espanyola. Els pares de la Constitució foren menys liberals que els seus intèrprets immediatament posteriors però tots ells empraren la història per definir l’abast del canvi polític i social que suscità la promulgació de la Constitució. Aquell historicisme polític era nou però no la fascinació per la història que s’havia conreat entre els principals centres de coneixement del darrer terç del segle XVIII.
La família Papiol representa com els vestigis de l’austriacisme es transformaren en l’anhel de recuperar la història política de Catalunya a través de la recopilació de llibres i documents de tota mena. La formació de la biblioteca familiar farcida d’obres d’historiadors i juristes catalans dels segles XVI al XVIII esdevé cabdal per entendre la resposta catalana a la crisi de la monarquia desencadenada arran de la invasió de les tropes napoleòniques. Francesc de Papiol era besnét de l’alcalde de Vilanova, Joan Papiol i Raventós, capturat i mort en el campament de les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona l’estiu de 1714, i fou l’oncle dels germans Rubinat protagonistes de l’intent d’assimilació de la Diputació Provincial de Catalunya a l’antiga Diputació del General, abolida després de la derrota austriaicista de 1714. Si Francesc somià en una reforma il•lustrada de la monarquia borbònica que recollís les peticions dels catalans, els seus nebots cregueren que la nació liberal espanyola els oferia l’oportunitat de redefinir les relacions entre Catalunya i la monarquia.
Sobre l'autor: Jordi Roca i Vernet, (Barcelona, 1976). Investigador postdoctoral a la Universitat de Warwick. Premi extraordinari de doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva recerca doctoral ha estat reconeguda per l’Institut d’Estudis Catalans amb el premi Jaume Vicens
Vives (2010).Ha publicat el llibre La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors, i diversos capítols de llibre i articles en revistes especialitzades.Forma part del Grup de Recerca d’Història del Parlamentarisme i les seves principals línies de recerca són la història del primer liberalisme i de les revolucions de la primera meitat del segle XIX.
-
Editor: Pagès Editors/ MilenioAny de publicació: 2007El desenvolupament de la formació professional industrial a Espanya no pot deslligar-se del procés de construcció de l'Estat liberal al llarg del segle XIX, ni del canvi que va suposar la transició d'un sistema tradicional d’aprenentatge a un altre de modern, institucionalitzat i reglat, que es va anar configurant paral•lelament a l’avenç de les innovacions tecnològiques, fonamentalment de la segona industrialització. En aquest context, els governs de la Restauració van portar a terme les seves polítiques educatives enmig d’un intens debat pedagògic protagonitzat per la Institución Libre de Enseñanza, el catolicisme social i els moviments socialista i anarquista. Tanmateix, amb independència del signe polític del partit en el poder, el govern mai no es va plantejar realment la creació d’un sistema nacional oficial de formació professional industrial, sinó que va deixar la major part de la responsabilitat a les institucions locals (públiques i privades). Aquestes van tractar de complementar, i en ocasions de suplir, la xarxa escolar oficial, encara que la seva capacitat de resposta va dependre de les regions i va ser irregular en el temps. De fet, només en aquelles zones on la debilitat política i econòmica del sector privat era menor, com per exemple Catalunya i el País Basc, els seus projectes van poder portar-se a terme amb més èxit. -
Editor: Pagès Editors/ Editorial MilenioAny de publicació: 2007El nacionalisme econòmic de la Junta de Comerç de Barcelona no es pot entendre únicament como l’expressió del corrent industrialista, sinó d’una realitat econòmica més complexa que emergeix dels intents frustrats d’expansió del comerç català al Mediterrani. L’orientació proteccionista de la Junta esdevé una anomalia del cas català respecte a ciutats portuàries del Mediterrani com Gènova i Marsella, animades de diferent manera, per ideologies lliurecanvistes i sobrenacionals. Aquestes diferències s’han d’entendre des d’una perspectiva a llarg termini on queda forjat el destí econòmic de cada port. Barcelona, Gènova i Marsella representen tres respostes diferents respecte al repte que plantejava la transformació estructural de l’economia europea de la Restauració. Barcelona troba sortida en el mercat peninsular i colonial, Gènova en els valors del Risorgimento i en els de l’unificació d’Itàlia, i Marsella, en l’internacionalisme saint-simonià de tipus colonialista. -
Editor: Pagès (català) Milenio (castellano)Any de publicació: 2008L’any 1690, parlant de les conferències que tenien els comuns (Consell de Cent, Diputació de Catalunya i Braç Militar) el virrei duc de Villahermosa deia: “No cave en la explicaçión los daños que estas conferençias causan a la paz y público sosiego de la provinçia, y al servicio de vuestra Magestad”. Anys més tard, el 1706, el marquès de Gironella es referia a la Conferència com una Junta “perniciosa y maliciosa (...) triplealianza (...) oráculo de toda la nación catalana”. Per què aquestes conferències de comuns eren objecte de crítiques tan dures per part de les autoritats reials? La veritat és que, com recordava Núria Sales, aquestes reunions de representants de les institucions catalanes “ens havien passat per alt, fins ara, als que hem estudiat aquelles guerres i aquell període”. El present llibre pretén explicar el paper decisiu que va jugar la Conferència dels Tres Comuns durant el difícil context de la Guerra de Successió. El seu ferm posicionament en la defensa de les Constitucions de Catalunya va ser el millor antídot contra les dèries absolutistes de Felip V i Carles III, l’arxiduc. L’èxit que tingueren s’explica, però, per la flexibilitat i adaptabilitat del seu funcionament intern a les circumstàncies canviants i per presència al seu si d’un grup dirigent d’ampli abast social, que incloïa també a importants membres de l’elit mercantil. -
Editor: Pegès Editors (Català) i Editorial Milenio (Castellà)Any de publicació: 2009El debat historiogràfic a l’entorn de la industrialització valenciana ha tingut sovint un marcat caràcter qualitatiu. En aquesta investigació es planteja un exercici que permet una aproximació a la industria valenciana des d’una perspectiva quantitativa, i a través d'un instrument que ofereix la possibilitat de quantificar el desenvolupament industrial al País Valencià en les etapes de la seva formació: la construcció d'un índex anual de producció industrial entre 1861 i 1920. El nou índex mostra la dinàmica seguida pel sector industrial valencià durant els anys d’estudi. Així mateix, la trajectòria descrita per l’índex es vincula amb el canvi en la política comercial adoptada pels successius governs espanyols i el gir proteccionista que des de la darrera dècada del XIX va prendre l’economia espanyola. A més, gràcies a l’esforç dut a terme en els últims anys per diferents investigadors, disposem de sèries de producció industrial en el llarg termini tant per a l’economia espanyola, com per a algunes economies regionals: Andalusia, Catalunya i el País Basc. D’aquesta manera, l’evolució valenciana es pot situar dins del marc més general espanyol, i també comparar-la amb les diferents trajectòries que mostren els índexs regionals, aprofundint així en el coneixement de les diverses pautes d’industrialització.
-
Editor: Fundació Ernest LluchAny de publicació: 2016* Descarrega't el llibre, aquí!Durant les corts que es van celebrar a Barcelona el 1705-1706, es va aprovar
una legislació econòmica inspirada en els principis mercantilistes que, d'haver-se aplicat, hauria suposat una de les majors reformes econòmico-polítiques de la història de la monarquia espanyola. Les reformes anaven en dues direccions principals: crear un espai econòmic mésunificat entre els diferents territoris de la monarquia i afavorir el sector industrial i la comercialització dels seus productes. Aquesta idea d'una monarquia espanyola econòmicament desenvolupada i on els productes poguessin circular amb més llibertat arribava des del Principat de
Catalunya, que fins al moment s'havia vist substancialment exclòs de la gestió, costos i benefici de l'imperi espanyol, en particular després de la Guerra de Separació de 1640. Aquestes reformes que pretenien transformar tan radicalment la monarquia espanyola eren també el resultat d'un milieu cultural sorgit d'anys de discussions, idees i propostes que havien animat la Península espanyola en resposta a la crisi econòmica del segle XVII.
D'on venien aquestes idees? Com havien nascut? Com es van desenvolupar? ¿Pretenien des del principi canviar la monarquia espanyola o tenien ambicions més modestes? -
Editor: Pagès EditorsAny de publicació: 2010Per poder contextualitzar millor el camí que dugué a les empreses espanyoles a establir-se a l’Amèrica Llatina, el llibre fa especial atenció als canvis institucionals i al procés de privatitzacions i liberalització econòmica que es va donar a la regió a finals dels noranta a partir de les mesures proposades pel Consens de Washington. L’autor interpreta aquest canvi de model econòmic a l’Amèrica Llatina com una condició necessària per a que empreses com BSCH, BBVA, Telefònica, Endesa o Repsol trobessin un escenari propici on poder desenvolupar les seves estratègies internacionalitzadores.
Amb la col.laboració de:
