*Entrada gratuïta prèvia inscripció. Per més informació i inscripcions, accediu aquí
Argumentari:
Després de la II Guerra Mundial, els fonaments del nou ordre mundial a Occident es guiaven per l’imperatiu de la pau, el progrés col·lectiu i l’establiment de les bases de l’Estat de benestar. Aquesta visió era cada vegada més compartida en una Europa que va aconseguir fer progressar notablement la seva integració al llarg de tota la segona part del segle XX. No obstant això, poques dècades després constatem que alguna cosa ha fallat i les sensacions actuals són molt diferents: enmig d’una enorme acceleració digital, sembla que ens trobem davant d’un ordre econòmic cada vegada més globalitzat però incapaç de frenar les desigualtats. I també, davant d’unes institucions democràtiques afectades per greus problemes que limiten la seva capacitat d’oferir resultats i, en conseqüència, debiliten la confiança que hi dipositem. Al costat d’això, hi ha serioses dificultats per sostenir l’avenç d’un projecte europeu afectat per múltiples tensions que ofereixen una imatge cada vegada més estancada.
El canvi tecnològic i la globalització estan generant enormes oportunitats, però també creixents nivells de desigualtat entre països i també en el seu interio, així com de desafecció de parts importants de la ciutadania cap als mecanismes tradicionals de representació política, amb un esgotament de la capacitat de resposta col·lectiva, i de redistribució econòmica. Els problemes s’han vist agreujats per una recent i greu crisi econòmica, que Europa i Espanya han patit amb intensitat. Les seves repercussions han estat visibles en les caigudes de l’ocupació i els ingressos fiscals, els ajustos dels serveis públics i l’extensió de la pobresa, afectant aquesta a moltes llars. Identificar les claus del canvi en un context de rapidíssim avenç tecnològic -que sota una aparença de neutralitat instrumental pot comportar un augment encara més gran de les desigualtats descrites- requereix prestar atenció a diversos eixos, tots ells rellevants. Els canvis en curs tenen a més a més implicacions de major intensitat en determinats grups socials, per la seva formació i edat, amb especial atenció a la dimensió de gènere, enormement present en els impactes esmentats.
La convocatòria del cicle Ivie-Fundació Ernest Lluch 2018 està oberta a totes aquelles persones interessades a compartir amb deu ponents de reconegut prestigi i trajectòries personals i professionals molt diverse, per tal d’oferir una reflexió pregona sobre les relacions entre Desigualtat i Democràcia.
DESIGUALTAT, DISTRIBUCIÓ I PREDISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA: ¿ES NECESSITA UN NOU CONTRACTE SOCIAL?
25 de setembre 19.00h
- Antón Costas – Catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i president de la Fundació Cercle d’Economia
- José Fernández Albertos – Investigador permanent a l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC. Doctor en Ciència Política per la Universitat de Harvard. Membre de l’Instituto Juan March.
¿ÉS MÉS IGUALITÀRIA LA SOCIETAT DIGITAL?
3 d’octubre 19.00h
- Jorge Barrero – Director Fundación COTEC
- Helena Herrero – Presidenta i Consellera Delegada d’HP per a Espanya i Portugal
LA DESIGUALTAT EN PERSPECTIVA DE GÈNERE
29 d’octubre – 19.00h
- Cristina Gallach. Alta Comissionada per a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Secretària general adjunta per a la Comunicació i Informació Pública de l’ONU (2014-2018).
- Lina Gálvez – Catedràtica d’Història i Institucions Econòmiques de la Universidad Pablo de Olavide, de Sevilla. Consellera de Coneixement, Recerca i Universitat de la Junta de Andalucía.
ELS REPTES DEL MERCAT DE TREBALL: DESIGUALTAT LABORAL I POBRESA
14 de novembre -19.00h
- Sara de la Rica. Catedràtica d’Economia, Universitat del País Basc, Investigadora Associada a FEDEA i impulsora de ISEAK.
- Aitor Lacuesta – Cap de la divisió d’anàlisi estructural al Banc d’Espanya
L’EUROPA PERPLEXA: DEMOCRÀCIA IMPERFECTA I MODEL SOCIAL EUROPEU, A REVISIÓ
22 de novembre – 19.00h
- Joaquín Almunia. President del Think-Tank CEPS (Centre for European Political Science) Professor visitant de l’European Institute de la LSE i la Paris School of International Affairs (PSIA). Vicepresident i Comissari Europeu de Competència (2010-14) i d’Afers Econòmics i Monetaris (2004-10).
- Daniel Innerarity. Catedràtic de Filosofia política i social, investigador "Ikerbasque" a la Universitat del País Basc i director del seu Institut de Governança. Professor convidat a l’Institut Europeu de Florència.
Organitzadors:
Ivie (creat el 1990) és un centre dedicat al desenvolupament i foment de la investigació econòmica i al seu projecció en l’àmbit nacional i internacional.
Per assolir aquests objectius: realitza i difon treballs d’investigació que responen a necessitats específiques, crea bancs de dades que milloren la informació econòmica, accessible per a la comunitat científica, els agents públics i la societat en el seu conjunto, promou la formació de personal investigador especialitzat i assegura la continuïtat de línies d’investigació econòmica d’interès general, contribueix a establir connexions entre el treball de recerca i les decisions dels agents econòmic, ofereix informació i assistència tècnica sobre temes econòmics a les institucions i empreses públiques o privades que ho demanen, impulsa el desenvolupament de xarxes de col·laboració amb institucions científiques, nacionals i estrangeres i com en aquests diàlegs, fomenta l’organització de congressos i reunions científiques i d’especialistes d’interès per a la Societat.
www.ivie.es
La raó de ser de la Fundació Ernest Lluch (creada el 2002) té el seu origen en la vida i obra d’Ernest Lluch i Martín, personalitat apreciada que va deixar, per la seva vàlua i compromís cívic, una petjada profunda en el camp del pensament, l’economia, la política i la cultura catalana i espanyola. La Fundació projecta a futur les inquietuds d’Ernest Lluch, amb la voluntat que la seva figura no sigui un final sinó un inici generador de saber i reflexió per a la ciutadania. És en aquest sentit que, després d’un primer període constituent la Fundació Ernest Lluch centra la seva acció en el foment del diàleg Catalunya-Espanya-Europa per a una millora de la qualitat de la democràcia i la cohesió social a les nostres societats. El diàleg és un concepte que s’associa al llegat humanista d’Ernest Lluch, alhora que esdevé un valor indispensable per a l’enteniment entre persones i pobles. D’aquesta reflexió la Fundació preveu contribuir al dinamisme del país a partir de l’anàlisi, la investigació i la difusió dels mateixos i en els camps esmentats, i amb un format propi com el dels presents diàlegs, en què la forma, com el fons, és també una imatge a transmetre a la ciutadania.
www.fundacioernestlluch.org