Ciberguerra i Ciberseguretat sota el Big Data

L’estratègia de ciberseguretat de la Unió Europea del 2013 definia cinc prioritats estratègiques: aconseguir la ciberresiliència, reduir la ciberdelinqüència, desenvolupar capacitats de ciberdefensa, desenvolupar recursos industrials i tecnològics de ciberseguretat, i establir una política internacional coherent de ciberespai a la Unió Europea promovent els valors essencials de la Unió. Tres anys més tard, al 2016, es definien els mecanismes de cooperació i els requisits comuns de seguretat per als operadors de serveis essencials i els proveïdors de serveis digitals, i s’estableix l’obligació d’elaborar una estratègia nacional de seguretat de les xarxes i sistemes d’informació. Per què? L’inevitable ús d’Internet caracteritza la nostra quotidianitat que s’emmarca en un context propi d’un món en el que la seguretat constitueix la base sobre la que es possibilita el desenvolupament, també en un ciberespai que no va ser dissenyat per aquesta raó. D’aquesta manera cal posar èmfasi en el concepte de ciberdefensa per tal de preguntar-nos sobre l’ús de la força en el ciberespai i per qüestions com la legítima defensa, el problema de les armes cibernètiques o els conceptes de dissuasió i distensió que constitueixen el nucli central del debat existent en el pla institucional i doctrinal sobre el conflicte en el ciberespai. Però també sabem que la hipervigilància té límits que convé observar-los i identificar-los Els perills estratègics vinculats a les noves tecnologies fan de l’espai virtual un camp cada vegada més essencial on es lliuren les guerres d’avui, més silents i asèptiques però igualment devastadores i que no se cenyeixen a períodes concrets ni a camps de batalla delimitats. Com es regula la guerra al ciberespai? Hi ha normes de com fer aquesta guerra? Què és ciberguerra i què no? Com es fa i quins límits té la ciberguerra des d’una democràcia?
 

Margarita Robles Carrillo
Professora Titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Grupo de investigación Grup d’Enginyeria i Seguretat de Xarxes (NESG). Universitat de Granada. Coordinadora del Màster en Ciberseguretat i professora del Màster Universitari en Altos Estudis Internacionals i Europeus i del Màster Universitari en Assessoria Laboral, Fiscal i Jurídica de l’Empresa de la Universitat de Granada. És membre del Consell Editorial de l’Editorial de la Universitat de Granada i ha estat directora del Centre Mixt -Universitat de Granada-MADOC (2013-2015), Directora del I Congrés Internacional d’Estudis Militars (2014), Directora del Congrés Internacional sobre Afganistan : Leccions lliures i perspectives d’evolució (2015) i Directora de les Jornades sobre Dret Militar, Defensa i Ciberseguretat de la Universitat de Granada (2017).

Entre les seves publicacions destaquen diverses monografies i més de quaranta articles sobre temes internacionals i europeus, entre ells, nombrosos estudis sobre ciberderecho i ciberseguretat relatius a l’ordenació jurídica del ciberespai, la governança en matèria de ciberseguretat, el concepte d’arma cibernètica, la menaça i l’ús de la força a través del ciberespai, la ICANN i la Directiva NIS.

Ángel Gómez de Ágreda
Tinent Coronel de l’Exèrcit de l’Aire (Estat Major – Mando Conjunt de Ciberdefensa), analista del Ministeri de Defensa (especialista en Afganistan i Orient Mitjà) i expert en ciberseguretat.

És Diplomat d’Estat Major, diplomàtic en Seguretat de Vol per la Universitat del Sud de Califòrnia (USCA) i per l’Exèrcit de l’Aire, Màster en Terrorisme per la Universitat Internacional de La Rioja i doctorant per la Universitat Complutense de Madrid en Dret Públic Internacional . Ha estat professor del Departament d’Estratègia i Relacions Internacionals del Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN), amb el que segueix col·laborant regularment. També ha exercit d’analista geopolític a la Secretaria General de Política de Defensa del Ministeri de Defensa.