La innovació com a destrucció creativa
Contínuament sorgeixen nous productes que creen oportunitats de negoci que aprofiten les empreses que neixen o les ja existents que innoven, desplaçant els béns i serveis que deixen d’interessar als compradors i portant, a vegades, a la desaparició de les empreses que els produeixen. Creació (naixement) i destrucció (mortalitat) de productes i empreses són dos processos que discorren en paral·lel i expliquen molts fenòmens econòmics com els canvis en la composició sectorial de la producció, els jaciments de nous llocs de treball i la transformació de les ocupacions existents, les variacions en la gamma i la qualitat dels productes, la dinàmica empresarial, el poder de mercat d’algunes empreses, o el diferent ritme de creixement dels països.
Des que Schumpeter publiqués el 1942 la seva obra Capitalisme, Socialisme i Democràcia, l’expressió destrucció creativa s’ha utilitzat de manera recurrent per explicar com la innovació té un paper central en l’evolució de l’economia, i ha esdevingut una de les principals fonts del creixement econòmic contemporani. La innovació, tant en productes com en processos, és la llavor a partir de la qual es desenvolupen noves empreses i es transformen les existents, però és alhora l’origen del declivi d’altres que queden obsoletes i desapareixen, fruit de la competència i les noves idees.
La destrucció creativa no ha perdut vigència, però sí que ha adquirit nous matisos i dimensions. El recent llibre de Philippe Aghion, Céline Antonin i Simon Bunel, “El poder de la destrucció creativa”, revisa els seus múltiples aspectes en una obra que mostra un interès renovat de la seva anàlisi per comprendre l’evolució del capitalisme, revisant els fonaments del seu èxit , però també el seu costat menys positiu. Les innovacions disruptives i altres de menor dimensió expliquen per què els dos darrers segles s’han beneficiat d’una intensa prosperitat econòmica, no exempta d’efectes negatius com la concentració empresarial creixent en els sectors de les noves tecnologies i el poder de mercat consegüent, o la desigualtat en el repartiment de la renda.
La resposta als problemes que acompanyen la destrucció creativa exigeix una revisió del capitalisme per assolir allò que aquests autors anomenen un capitalisme millor. Alguns dels problemes poden ser corregits mitjançant la intervenció pública reguladora o redistributiva, però per això no serveix qualsevol política: es necessiten polítiques ben orientades. En aquest context, aquest nou cicle de diàlegs posa el focus en la força i les dimensions de la destrucció creativa revisant-ne els fonaments i les conseqüències, i també en les polítiques de millora.
Al voltant del poder de la destrucció creativa sorgeixen molts interrogants sobre els quals convé reflexionar per donar-hi resposta: què caracteritza la innovació disruptiva?, quina importància tenen els diferents tipus de capital (tecnològic, humà, intangible, etc.) en el naixement de noves idees?, quina és la importància d’aquests capitals per explicar el creixement econòmic? comha canviat la demografia empresarial a conseqüència dels canvis en els tipus d’innovació? és la destrucció creativa una font de desigualtat? hi ha guanyadors i perdedors?, quin paper juga el sector públic per fer front als costos socials de la destrucció creativa?, quins factors afavoreixen la innovació?, és el finançament una restricció que frena el desenvolupament de la innovació?, com operen les incubadores d’empreses innovadores? Som capaços de mesurar el benestar associat a la innovació? Quina relació hi ha entre la destrucció creativa i la felicitat? Quin impacte té la innovació en el mercat de treball? és la revolució digital una font de desigualtat?
Aquestes qüestions justifiquen l’interès d‟aquest cicle de diàlegs, que un any més organitzen la Fundació Ernest Lluch il’Ivie, en col·laboració amb la Fundació Bancaixa, que busquen obtenir respostes a aquests interrogants.
Diàlegs sense moderador
Programa
Diàleg 1: 20 d’octubre – 18:30
“Per què el progrés tecnològic opera com a destrucció creativa”.
- Paula Carsí, gerent de Transformació i Innovació de Ford Espanya
- Xavier Marcet, president de Lead to Change i de la Drucker Society de Barcelona i professor de la BSM – Pompeu Fabra
Diàleg 2: 25 d’octubre – 18:30
“Innovació, desenvolupament econòmic i benestar”.
- Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES)
- Cristina Garmendia, presidenta de la Fundació Cotec per a la Innovació
Diàleg 3: 7 de novembre – 18:30
“Innovació, poder de mercat i desigualtat”
- Juan José Ganuza, catedràtic d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra i director de Mercats, Regulació i Competència de Funcas
- José Ignacio Conde-Ruiz, catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat Complutense de Madrid i subdirector de Fedea
Diàleg 4: 15 de novembre – 18:30
“La importància dels intangibles en la innovació”
- Matilde Mas, professora emèrita de la Universitat de València i directora de projectes internacionals de l’Ivie
- Jorge Barrero, director general de la Fundació Cotec per a la Innovació
Diàleg 5: 23 de novembre – 18:30 (APLAZADO)
Barreres i polítiques d’innovació
- José Moisés Martín, director de Red2Red i professor associat d’Emprenedoria Digital de la Universitat Camilo José Cela
- Amparo Chiralt, catedràtica de Tecnologia d’Aliments de la Universitat Politècnica de València
Diàleg 6 – 1 desembre 2022 | 17:30 – 19:00h
La contribució de les agències regionals d’innovació: experiències
Leire Bilbao – Directora general de Innobasque, Agencia Vasca de Innovación
Andrés García Reche – Vicepresident executiu d’AVI, Agència Valenciana de la Innovació
Organitzadors:
En col.laboració amb:
