Cicle Tecnologia i Democràcia
La necessària relació entre el saber científic (i la seva translació en tecnologia nova) amb el fer de la política per gestionar-ne la seva governança de manera democràtica té sovint una distància que genera múltiples disfuncions i elements de preocupació. Així mateix l’impacte de la tecnologia sobre el comportament privat o cívic dels individus i la ciutadania genera també pors i malfiances. I alhora, enormes oportunitats i elements d’esperança il·lusionants. Ens trobem en un canvi de paradigma que generarà nous imaginaris col·lectius que atenyen tant l’esfera privada com la pública. Els reptes són majúsculs però l’aparició d’innovacions són a la vegada estimulants i lluminoses i cal conèixer-les també de primera mà.
Es planteja un itinerari conceptual que plantegi la relació democràtica entre tecnologia i política democràtica i s’endinsi en la relació entre el món digital i la intel·ligència artificial amb els límits tant morals i ètics que es plantegen en el seu ús. També la relació de la IA amb els límits físics del nostre planeta, o la necessitat de que els futurs previsibles de la IA siguin compatibles amb escenaris humanament abastables. Finalment ens endinsarem en el món dels nous imaginaris provinents de la ciència, tastant els límits de la nostra evolució genètica i les darreres innovacions físico-tecnològiques.
El cicle pretén, doncs, discernir si serem capaços d’orientar-nos cap a una relació harmoniosa entre tecnologia i democràcia o bé si els avenços científics i especialment l’aparició de la intel·ligència artificial i el món digital han emprès un camí de no retorn cap a l’erosió de principis democràtics fonamentals. Ho farem analitzant-ne els aspectes que hi concorren des duna triple perspectiva, comparada, empírica i teòrica, i a partir de l’anàlisi com a punt de partida i la proposta com a estímul i punt d’arribada.
Sessió 1 – 20 de gener de 2025 – 18.00
Tecnologia i democràcia: la distància entre el saber científic i el fer de la política
- Joan Subirats – Catedràtic en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ministre d’Universitats (2021-2023)
Sessió 2 – 17 de febrer de 2025 – 18.00
Les limitacions físiques de la Intel·ligència Artificial: energia i aigua
- Mariano Marzo – Catedràtic d’Estratigrafia i Geologia Històrica. Director de la càtedra ‘Transició Energètica UB-Fundació Repsol’
Sessió 3 – 31 de març de 2025 – 18.00
Els futurs previsibles de la Intel·ligència Artificial
- Ramón López de Mántaras – Pioner i investigador en intel·ligència artificial a Europa. Professor de recerca emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual en va ser fundador i director
- Josep Ramoneda – Filòsof. Director de la revista d’humanitats i economia La Maleta de Portbou i de l’Escola Europea d’Humanitats
Sessió 4 – Abril/Maig de 2025 – *Data PENDENT de CONFIRMACIÓ
El control ètic i democràtic de la Intel·ligència Artificial: una mirada orientada a les empreses i administracions
- Ariadna Font Llitjós – Cofundadora i CEO d’ALINIA IA. Exdirectora d’Engineering de la Machine Learning Platform de Twitter i Cap de l’àrea d’ètica dels algoritmes de Twitter (fins Nov 2022)
Sessió 5 – 19 de maig de 2025 – 18.00
La Genètica al 2050: com regularem la fi de la selecció natural? Què ens farà humans?
- Luís Serrano – Director del Centre de Regulació Genòmica (2011-2024)
- Begoña Roman – Professora de Filosofia, d’Ètica i Bioètica. de la UB. Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya.
Sessió 6 – 16 de juny de 2025 – 18.00
Les fronteres de la física: quantum, nano, bio
Diàleg:
- Caterina Biscari – Directora del Sincrotró ALBA
- Lluís Torner – Director fundador del ICFO (ICFO – Institut de Ciències Fotòniques)
Coorganitza:
Col.labora:
Amb el Suport de:
