Cohesió social i democracia, el darrer diàleg del cicle a Madrid

Set anys després de l’inici d’una crisi econòmica d’abast mundial però amb particularitats europees i locals, la resposta semblava trobar-se en la posada en marxa de reformes econòmiques per transformar estructuralment les economies domèstiques. Aquesta correcció s’ha concretat en estratègies diferenciadess entre països que, en canvi, comparteixen haver fallat majoritàriament a l’hora de protegir els més desfavorits, posant en perill la cohesió social.

No obstant això, la cohesió social figura com a condició essencial per al desenvolupament sostenible i la salut democràtica. En el cas europeu concretament, emergeix com un bé a preservar, més encara en un context de crisi que ha posat en escac l’economia i les finances d’Europa i, de retruc, les seves estructures socials i polítiques.

Drets i conquestes socials essencials, com l’accés a serveis socials, sanitaris i educatius bàsics, exigeixen ser defensats per una democràcia europea enfrontada a nous i majors reptes polítics, econòmics i socials. Com dur a terme aquesta defensa en un moment també de crisi de les ideologies tradicionalment majoritàries?

Nota biogràfica

José Luis Rodríguez Zapatero. President del Govern d’Espanya (2004-2011)

(Valladolid, 1960). Llicenciat en Dret a la Universitat de Lleó (1982) forma part de la primera promoció de llicenciats de la seva facultat, amb una tesina sobre l’Estatut d’Autonomia de Castella i Lleó. Exerceix de professor de Dret Polític a la mateixa facultat de Lleó de 1983 a 1986, any en què és elegit diputat. Ingressa jove al PSOE (1979) i el 1986 forma part de les llistes de candidats socialistes al Congrés de Diputats a Madrid com a número dos per Lleó. El 22 de juliol del 2000 és triat Secretari General del PSOE i lidera l’oposició al president Aznar. El 14 de març de 2004, el PSOE guanya les eleccions generals aconseguint 164 escons enfront dels 148 del PP, que perd la majoria absoluta i el Govern. Zapatero resulta president electe del Govern. A les eleccions generals de març de 2008 torna a guanyar encapçalant les llistes del PSOE, sent investit com a president del Govern per quatre anys més. No obstant això, a causa de la greu crisi econòmica internacional, escurça la legislatura, convocant eleccions generals per al 20 de novembre de 2011, no presentant-se a la reelecció.

Sami Naïr. Catedràtic en Ciències Polítiques. Director del Centre Mediterrani Andalusí de la Universitat Pablo d’Olavide de Sevilla

(Tlemcen, Algèria, 1946) és director del Centre Mediterrani Andalusí de la Universitat Pablo d’Olavide i catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat París VIII, així com director del l’Institut d’Etudes et de Recherche Europe-Méditerranée (IEREM). Doctor en Filosofia Política per la Sorbona el 1973, i doctor d’Estat en Lletres i Ciències Humanes, també per la Sorbona, el 1979, ha impartit docència a les universitats Carlos III de Madrid, Pablo de Olavide de Sevilla, Lausanne (Suïssa), de Bogotà i de pastar (Colòmbia), d’Orà (Algèria), a la Wesleyan University (Estats Units) ia la Universitat de València. Ha obtingut els premis Emilio Castelar a la defensa de les llibertats; Fundació Cristóbal Gabarrón de trajectòria humana, d’assaig internacional Terenci Moix 2012 i LiberPress 2012. Després de ser nomenat Delegat Interministerial de Codesenvolupament i Migracions Internacionals del govern francès el 1998, va ser Eurodiputat entre 1999 i 2004, i ara és conseller d’Estat francès en servei extraordinari. Ha estat editor cap de la revista "L’évènement Européen", i codirector de la revista "Les temps modernes", i és columnista al diari El País i col·laborador regular en diverses publicacions de premsa escrita (Le Monde, Libération, El Periódico de Cataluña). És autor de nombrosos llibres, entre els més recents: La Europa mestiza. Inmigración, ciudadanía, codesarrollo (Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg, 2010); La lección  tunecina. Cómo la revolución de la Dignidad ha derrocado al poder mafioso (Galaxia Gutenberg, 2011).