AGENDA

CERCAR ACTIVITATS

CONCERT HOMENATGE A ERNEST LLUCH AL FESTIVAL DE TORROELLA DE MONTGRÍ

Concert: La trobada apòcrifa entre els germans Pla i Händel

Compartir

Data 18/07/2009

Hora 00:00

Organitza
Producción: Festival de Músiques de Torroella de Montgrí
Colabora: Fundació Ernest Lluch

Lloc
Iglesia de Sant Genís. Torroella de Montgrí

Descarrega

Organitza

LA TROBADA APÒCRIFA ENTRE ELS GERMANS PLA I HÄNDEL
Concert dedicat a la memòria d’Ernest Lluch. 

Programa
:

Ensemble Zefiro

Alfredo Bernardini, director


Georg Friedrich Händel: Suite en fa major (de Música aquàtica), HWV 348-350 / Josep i Joan Baptista Pla: Concert en re major per a dos oboès, corda i baix continu / Concert en do major per a oboè, dues trompes, corda i baix continu (primera audició moderna) / Georg Friedrich Händel: Suite en re/sol (de Música aquàtica), HWV 348-350.


Els germans Pla i Agustí (Joan Baptista, Josep i Manuel) van ser, durant la segona meitat del segle xviii, tres dels oboistes més apreciats i aclamats del moment, així com —seguint el costum habitual en l’època― creadors de les seves pròpies obres, que ells mateixos s’encarregaven d’interpretar en gires de concerts. Algunes llegendes han arribat a afirmar que Händel els reclamava com a oboistes de la seva companyia, un fet no tan inversemblant si tenim en compte que al mes de març del 1753 Joan Baptista Pla es trobava a Londres, on va organitzar una sèrie de sis concerts espirituals junt amb el seu germà Josep i el violinista Passerini.


A través del conegut Ensemble Zefiro, que dirigeix el també extraordinari oboista italià Alfredo Bernardini, podrem conèixer algunes obres dels germans Josep i Joan Baptista Pla. El programa de la vetllada inclou una peça que el mateix Bernardini va descobrir recentment a la República Txeca, el Concert en do major per a oboè, dues trompes, corda i baix continu, del qual s’oferirà la primera audició en temps moderns. Dues suites de la celebèrrima Música aquàtica de Händel serviran per materialitzar aquesta suposada reunió entre Händel i els germans Pla, que, ara per ara, només podem qualificar d’apòcrifa.