- José Fernández-Albertos – Científic Titular de OPIS de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC.
- Belén Barreiro. Directora de MyWord i expresidenta del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).
La desigualtat econòmica potser hagi estat la conseqüència més visible i contrastable de la crisi, i el major focus de reflexió teòric. Economistes, sociòlegs i politòlegs han intentat calibrar els efectes sociopolítics de la desigualtat i els riscos d’inestabilitat que pot comportar, en contextos com l’espanyol, tot i que el fenomen es doni també a escala global.
I malgrat la presència de la desigualtat creixent el món no està articulant de manera estructural un ‘moviment dels desfavorits’ o una onada revitalitzadora dels partits polítics o moviments socials que representin a la gent que més en pateix les seves conseqüències. Hi ha la idea que un major grau de desigualtat atorga un major poder polític a aquells beneficiats de la desigualtat però també que els perjudicats de la desigualtat cada vegada estan més dividits i en competència. Aquesta atomització de les preferències polítiques dels potencials beneficiaris d’una millor redistribució pot explicar, en part, per què no veiem una coalició molt majoritària en favor d’aquestes polítiques que poguessin corregir les desigualtats existents i les seves conseqüències en forma de rebaixes de l’actual model social i de benestar. Així, en funció de què donem el nostre vot? Per què la indignació generalitzada davant els casos de corrupció no es tradueixen en vots alternatius? O dit d’una altra manera, quines barreres actuen per a que no es produeixin canvis profunds? A qui s’està apartant de la presa de decisions? Quina cara té l’abstenció? Què ens diuen els comportaments electorals sobre els riscos de la desigualtat econòmica?
Biografíes
José Fernández Albertos
Investigador permanent a l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC. És doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Harvard (2007), màster (2002) i doctor-membre (2007) pel Centre d’Estudis Avançats en Ciències Socials de l’Institut Juan March, llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració (1998) i Diploma d’Estudis Avançats (2002) per la Universitat Complutense de Madrid. El seu camp d’investigació se situa en la intersecció de les àrees d’economia política comparada, economia política internacional i política comparada.
Ha estat investigador visitant en diferents universitats internacionals i ha treballat com a consultor extern per al World Development Report del Banc Mundial el 2006, i en 2007- 2008 va treballar com a investigador en el projecte “Markets, the State and the dynamics of inequality: how to advance inclusivament growth “, finançat pel Programa de Desenvolupament de Nacions Unides a Llatinoamèrica. Parts del seu treball han estat presentades a les reunions anuals de l’American Political Science Association, Midwest Political Science Association, International Political Economy Society i en les sessions conjuntes i conferències generals de l’European Consortium for Political Research, entre d’altres.
Belén Barreiro
Madrid, 1968. Doctora en Ciència Política, Sociologia i Antropologia Social per la Universitat Autònoma de Madrid; té un Màster en Ciències Socials per l’Institut Juan March d’Estudis i Investigacions, institució de la qual és Doctora Membre. Des de fa més de 20 anys es dedica a l’anàlisi científica de la societat, així com l’assessorament en l’àmbit demoscòpic. Va ser professora d’Universitat i investigadora en diverses universitats estrangeres. És autora de diversos llibres i articles acadèmics. Escriu articles d’opinió per a El País i per a altres diaris. Al setembre de 2011, va ser seleccionada per la revista Tiempo entre les 100 dones espanyoles més influents del segle XXI. En els anys 2016 i 2017 ha estat també inclosa en la llista Top 100 de les dones Líders, en la categoria de pensadores i expertes. Al juny de 2017 publica La sociedad que seremos: digitales, analógicos, acomodados y empobrecidos (Planeta, 2017).
Propers diàlegs – Democràcies violentades
Palau Macaya – Barcelona – Tardor 2017
Dimarts 17 d’octubre de 2017 – 19.00
La degradació de la deliberació pública a les democràcies liberals
Internet, informació i mitjans de comunicació
• Iñaki Gabilondo – Periodista
• Raphael Minder – Corresponsal del New York Times a Espanya i Portugal.
Dimarts 24 d’octubre de 2017 – 19.00
Diversitat i contra-diversitat
Convivència i qualitat democràtica a Europa
• Nick Lowles. Fundador i director de HOPE – not hate (Gran Bretanya).
• Gemma Pinyol. Cap de l’Àrea de Migracions i Mobilitat a Instrategies. Investigadora associada del GRITIM-UPF. Experta del Consell d’Europa al projecte Intercultural Cities.
Dimarts 31 d’octubre de 2017 – 19.00
Evolució tecnològica i el seu impacte en les democràcies
• Andrés Ortega Klein. Escriptor, analista i periodista. Director del departamento de Análisis y Estudios del Gabinete de la Presidencia del Gobierno (1994-1996 y 2008-2011).
• Genís Roca. Fundador i president de RocaSalvatella. Exdirector general de Infonomia.
Dimarts 7 de novembre de 2017 – 19.00
Quan s’acaba una democràcia?
De la corrupció a la restricció de drets i llibertats
• Fernando Vallespín – Catedràtic de Ciència Política a la Universidad Autónoma de Madrid.
• Victor Lapuente. Professor del Department de Ciències Polítiques i research fellow al The Quality of Government Institute (QoG Institute), de la University of Gothenburg.
Dimarts 14 de novembre de 2017 – 19.00
Ciutadans sota vigilància
Participació, seguretat i privacitat en les democràcies liberals
• Jordi Puiggalí. Vicepresident d’Investigació i Gerent de Seguretat de Scytl Secure Electronic Voting, S.A.
• Borja Adsuara. Professor, advocat i consultor. Expert en Dret i Estratègia Digital.
Dimarts 21 de novembre de 2017 – 19.00
Claus per a la lluita contra la radicalització violenta i el terrorisme
• Carola García-Calvo. Investigadora del programa de terrorisme global del Real Instituto Elcano. Professora associada de la Universidad Pontificia Comillas
• Dolores Delgado. Fiscal coordinadora contra el terrorisme gihadista a la Audiencia Nacional. Fiscal coordinadora de terrorisme internacional des del 2007.