Diàleg 6. El paper d’Europa en el món. Política exterior, política de veïnatge i protecció de l’espai de llibertat.
Dialoguen:
- José Ignacio Torreblanca – Director de la oficina a Madrid del European Council on Foreign Relations i professor de Ciència Política (UNED)
- Eneko Landaburu – Institut Jacques Delors “Notre Europe”. Exdirector General d’Assumptes Exteriors de la Comissió Europea i exambaixador de la Unió Europea al Regne de Marroc.
Sinopsi: La política exterior i de seguretat de la UE encara és lluny de representar l’única veu d’Europa al món. Al contrari, els missatges i decisions polítiques dels diferents Estats membres són sovint múltiples, fractals i fins i tot contradictoris per les diferents prioritats i influències històriques dels mateixos. Quina veu és necessària tenir davant el món? És possible aquesta veu única? Quina orientació és presumible que tingui aquesta veu en el futur proper? La UE ha de prendre mesures eficaces per garantir la seguretat i la protecció dels seus Estats membres, i col·laborar de manera constructiva amb les regions situades a l’altre costat de les seves fronteres: els Balcans, el nord d’Àfrica, el Caucas i l’Orient Pròxim. Però també ha de protegir els seus interessos militars i estratègics cooperant amb els seus aliats, desenvolupant una autèntica política europea de seguretat i defensa. Així mateix, la lluita contra el terrorisme i la delinqüència organitzada exigeix ??que les forces de seguretat de tots els països de la UE cooperin estretament. Fer de la UE un “espai de llibertat, seguretat i justícia”, en què tots els ciutadans estiguin igualment protegits per la llei i tinguin les mateixes possibilitats d’accés a la justícia és un repte que requereix d’aquesta intensa cooperació entre els governs nacionals . Quins són ara els reptes en aquest àmbit? Quina política de veïnatge i per a quines finalitats? Què aporta Europa al món i què espera el món d’Europa?
Apunts biogràfics:
José Ignacio Torreblanca – Director de la oficina a Madrid del European Council on Foreign Relations i professor de Ciència Política (UNED)
Professor Titular al Departament de Ciència Política i de l’Administració de la la Universitat Nacional d’Educació a Distància i Doctor Membre de l’Institut Juan March d’Estudis i Investigacions. Ha estat becari del Programa Fulbright Unió Europea-Estats Units, Professor a la George Washington University a Washington DC així com investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència. Actualment és Investigador Principal i Director de l’Oficina a Madrid del Consell Europeu de Relacions Exteriors (European Council on Foreign Relations, ECFR). Des de juny de 2008 escriu tots els divendres una columna sobre relacions internacionals i política exterior al diari El País i escriu al bloc Cafè Steiner a elpais.com. És autor de diversos llibres i articles sobre el procés de presa de decisions a la Unió Europea; la política d’ampliació de la Unió; i la política europea d’Espanya. Entre ells destaquen: “The Reuniting of Europe: promises, Negotiations and compromises” (Asghate, 2001); “L’europeïtzació de la política exterior espanyola” (en Closa, ed. Istme 2001) i “Conseqüències de l’ampliació a l’Est per a Espanya : aspectes polítics i institucionals “(en Hay, FRIDE-Siddharta 2003). Ha publicat també a West European Politics, European Integration Online Papers, Papers d’Economia Espanyola, Foreign Policy en Espanyol, Politique Européenne, Política Exterior i a la Revista Espanyola de Ciència Política.
Eneko Landaburu – Institut Jacques Delors “Notre Europe”. Exdirector General d’Assumptes Exteriors de la Comissió Europea i exambaixador de la Unió Europea al Regne de Marroc.
(París,1948). Va iniciar ben aviat la seva carrera política com a militant del PSOE al País Basc i com a parlamentari al Govern Basc, lany 1980. L-any 1986 inicia una llarga trajectòria en institucions europees, com a director general de la política regional i de cohesió de la Comunitat Europea, primer, i com a director general de la Comissió responsable de l’ampliació (2000-2003) i Director General de la Comissió de Relacions Exteriors (2003-2009). Posteriorment fou designat ambaixador i Cap de la Delegació de la Unió Europea al Regne del Marroc. Actualment és membre del consell de lInstitut Jacques Delors “Notre Europe”, think tank fundat per Jacques Delors lany 1961.