El Fòrum Econòmic Mundial indicava que la digitalització entre el 2015 i el 2020 comportaria la desaparició de 5 milions de llocs de treball en les 15 economies més desenvolupades i emergents. Calculava també que el 65 % dels estudiants actuals tindrien una ocupació que avui no existeix. Aquestes xifres poden ballar en funció de l’informe, però l’element de fons no.
L’anomenada “economia 4.0” suposa un repte polític, econòmic i social per a totes les societats, també per l’impacte potencial sobre l’ocupació, les condicions de treball i la protecció social. Alguns llocs de treball desapareixeran i se’n crearan d’altres, no necessàriament en els mateixos sectors ni en les mateixes localitzacions geogràfiques, i molts altres es transformaran. En aquest context, les habilitats i competències necessàries per treballar, el perfil dels llocs de treball i les relacions laborals canvien per donar resposta a noves realitats ja estructurals com la globalització, les transicions digital i climàtica, i els nous patrons migratoris i de comportament demogràfic.
Cal trobar, així, respostes viables a la transformació digital del mercat de treball en tres àrees principals.
1. La relació entre l’economia digital i l’ocupació, ja que la digitalització està transformant el fenomen de la desocupació tant des del punt de vista quantitatiu (amb taxes d’atur més grans que fan impossible la plena ocupació) com qualitatiu (amb fenòmens nous com l’ocupació vulnerable).
2. Les condicions de treball, que en canviar posen en qüestió conceptes bàsics del dret laboral, com ara els de “treballador” o “relació laboral”. I en aquest context, els agents socials han de repensar el marc d’acció.
3. La protecció social, que haurà de proveir cobertura davant d’aquests nous riscos.
Finalment, el repte del canvi climàtic i la degradació ambiental i la necessitat d’una transició verda insten que els sistemes d’educació i formació transitin cap a l’aprenentatge permanent. La consciència mediambiental esdevindrà un requisit necessari en tots els llocs de treball, i es necessitaran noves mentalitats i noves habilitats per a les persones que s’incorporen al mercat laboral, en totes les edats i etapes de la vida. Això requereix una estreta interacció entre els sistemes d’educació i formació i els seus entorns, per construir ecosistemes en els quals el desenvolupament d’habilitats vagi acompanyat del canvi econòmic, tecnològic i social.
Diàleg 1: Tendències sobre el futur del treball: una mirada des dels agents socials
Dilluns 9 de maig del 2022
Hora: 12.30 – 14.00
Lloc:CaixaForum Macaya
Obertura institucional i introducció:
- Joan Majó, President de la Fundació Ernest Lluch
- Montserrat Ballarín, Vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB
Intervencions inicials (vídeos)
- Camil Ros. Secretari general de la UGT de Catalunya
- Javier Pacheco. Secretari general de CCOO de Catalunya
Diàleg
- Antón Costas. President del Consejo Económico y Sociald’Espanya. Catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona
- Josep Sánchez Llibre. President de Foment del Treball Nacional
Dimarts 17 de maig del 2022
Hora: 12.30 – 14.00
Lloc: CaixaForum Macaya
Vídeo introductori
- Pilar Díaz. Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat
Vídeo inicial
- Natàlia Mir. Directora general d’Innobaix – Agència d’Innovació i Coneixement del Baix Llobregat i l’Hospitalet
Diàleg
- María Luz Rodríguez. Professora titular de Dret del Treball i Seguretat Social a la Universitat de Castella-la Manxa.Especialista sènior en Institucions del Mercat de Treball de l’OIT
- Lucía Velasco. Directora de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI) del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Social
Dilluns 30 de maig del 2022
Hora: 12.30 – 14.00
Lloc: CaixaForum Macaya
Vídeo introductori
- Filo Cañete. Alcaldessa de Sant Adrià de Besòs
Vídeo inicial
- Héctor Santcovsky. Director de l’Àrea deDesenvolupament Sociali Econòmic de l’AMB
Diàleg
- Xavier Matheu. Director ad interim i cap del Knowledge Hub Department de la European Training Foundation (Torí, Itàlia)
- Clara Centeno. Investigadora sènior a la Unitat de Capital Humà i Ocupació delJoint Research Centrede la Unió Europea (Sevilla)