Dialoguen:
- Tiziana Terranova. Professora associada de Sociologia del procés cultural i comunicatiu, Departament de Ciències Humanes i Socials de la Università degli Studi di Napoli ‘L’Orientale’.
- Ingrid Guardiola. Professora, investigadora cultural, directora i assagista.
Sinopsi
Els llocs físics entesos com a espais simbòlics, connectors de la diversitat humana, i espai propici per al diàleg amb l’alteritat, poden estar amenaçats per l’aparició d’una ciutat virtual en la qual la imatge és un decorat que propicia el treball, la circulació i el consum. Les imatges i les dades, que compartim a través de tot tipus de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública de les comunitats, i d’aquí, les nostres dinàmiques socials, culturals i polítiques. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual.
És innegable que Internet ha canviat la cara de les relacions interpersonals. Els sistemes dissenyats per augmentar la connectivitat impliquen efectes secundaris, i en general, les aplicacions socials estan canviant la nostra comprensió de l’amistat, les relacions i la intimitat. Però també la nostra forma de socialització política, cultural, de relació amb el teixit productiu i de serveis. I tot això, la forma en què ens conformem com a individus, amb identitats múltiples que combinen la dimensió digital i la presencial.
Quins són els efectes d’aquesta vida hiperconnectada, d’hipertextos i imatges fractals? Quin potencial social i polític comporta, i a la inversa, quins perills s’entreveuen? Entre tants miralls i imatges parcials amplificades, com ens definim avui a l’àgora pública?
Biografies
Tiziana Terranova
(Itàlia, 1967). Professora de Sociologia de les Comunicacions al Departament de Ciències Humanes i Socials de la Università degli Studi di Napoli, «L’Orientale». A més, ha estat professora a les universitats d’Essex i East London, a la Northwestern University (EUA) i al Goldsmiths College de la Universitat de Londres. Les seves àrees d’investigació se centren en l’economia del coneixement; el treball immaterial i el capitalisme cognitiu; els estudis culturals i la política cultural dels nous mitjans de comunicació; la web social i el web 2.0; i la filosofia italiana posoperaísta. És coneguda pels seus treballs sobre els efectes de les tecnologies de la informació en la societat a través de conceptes com el del treball digital i els béns comuns. És membre de la xarxa universitària lliure Euronomade i de la Robin Hood Minor Asset Management Cooperative. Entre les seves publicacions destaquen Hypersocial: A Genealogy of Digital Social Networks (2018), Network Culture: Politics for the Information Age (2004) i Corpi nella rete. Interfacce múltiple, cyberfemminismo i agora telemàtica (1996).
Ingrid Guardiola
(Girona, 1980). És professora, investigadora cultural, directora i assagista. Des de totes aquestes facetes ha contribuït a la reflexió i al debat públic sobre els formats televisius i el rol de les imatges i dels dispositius tecnològics en el món contemporani. Actualment coordina el projecte «Soy Cámara», un laboratori de nous formats audiovisuals produït pel CCCB, i dirigeix la Mostra de Televisió de Qualitat de Barcelona (MINIPUT). És doctora en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ha estat docent en diverses universitats catalanes, on també ha fet recerca sobre qüestions relacionades amb el gènere, la desigualtat i la tecnologia en el marc de la cultura i de la pràctica audiovisual. En aquest àmbit, és una de les impulsores del projecte «La dimensió poc coneguda: pioneres del cinema», amb el qual es pretén investigar i divulgar la història de les dones que han fet cinema. Va debutar com a directora de llargmetratges amb el docuassaig Casa de ningú (Boogaloo Films, 2017), on reflexiona, des del punt de vista de dues comunitats envellides, sobre la memòria, la productivitat, el treball i la seva pròpia extinció com a comunitat. Recentment ha publicat l’assaig L’ull i la navalla (Arcàdia, 2018), on analitza com les imatges i les dades condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats (Premi Serra d’Or 2019)
Properes sessions del cicle de diàlegs 2019:
Diàleg 3 dijous 10 d’octubre de 2019
Democràcia i precariat
Cap a noves relacions entre treball i protecció social
- Guy Standing. Professor, escriptor i investigador especialitzat en Estudis de Desenvolupament a la School of Oriental and African Studies (SOAS), de la Universitat de Londres.
- Daniel Raventós. Economista i professor de la Universitat de Barcelona. Cofundador de la Xarxa per la Renda Bàsica
Diàleg 4 dijous 17 d’octubre del 2019
Reinventant el capitalisme
El futur del capitalisme i la democràcia
- David Soskice – Catedràtic d’Economia i Ciència Política i Fellow of the British Academy al Department of Government de la London School of Economics
- Branko Milanovic. Visiting Presidential Professor a la Graduate Center City University of New York i Senior Scholar al Stone Center for Socio-economic Inequality. Professor visitant a l’IBEI
Diàleg 5 dijous 24 d’octubre del 2019
Proteccionisme i comerç mundial
Implicacions per a Europa
- Cecilia Malmström – Comissària de Comerç de la Unió Europea (2014 –2019)
- Federico Steinberg – Investigador principal d’Economia i Comerç Internacional del Real Instituto Elcano i professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la UAM
Diàleg 6 dimecres 30 d’octubre del 2019
Les democràcies liberals inacabades
Quin és el proper pas?
- Miguel Poiares Maduro – Director de la School of Transnational Governance a l’European University Institute de Florència
- Daniel Innerarity – Catedràtic de Filosofia Política a la Universidad del País Vasco/EHU. Investigador a la Fundación Ikerbasque de Ciencias
Diàleg 7 dijous 7 novembre del 2019
La fi de la confiança en les institucions
Representació i polarització política
- Ignacio Sánchez Cuenca – Director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials i professor de Ciència Política a la Universidad Carlos III de Madrid.
- Robert Fishman – Professor Conex-Marie Curie de Ciència Política i de Sociologia a la Universidad Carlos III de Madrid
Diàleg 8 dijous 14 novembre del 2019
Rob-ètica
Nous consensos en la relació humà-robot
- Carme Torras – Professora d’Investigació del CSIC i cap de Recerca del Grup de Percepció i Manipulació del Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de Barcelona.
- Eduard Fosch – Investigador a l’eLaw- Center for Law and Digital Technologies – Leiden University (Holanda). Colíder del Grup de Treball sobre Ethical, Legal and Societal Aspects for Wearable Robots at the European COST Action.