Argumentari:
Hi ha multitud d’exemples que demostren que l’esport no és només font de salut, sinó també de riquesa en forma de generació de renda i ocupació en el seu funcionament i en el seu entorn. S’ha constatat en la celebració dels jocs olímpics, de lligues regulars (com el futbol o el bàsquet), maratons, curses ciclistes, de motos, o de fórmula 1, competicions esportives puntuals, etc.
L’activitat econòmica que mouen aquests esdeveniments esportius, tant professionals com amateurs, no només és la directa associada a la despesa i inversions necessàries per organitzar-los, sinó que sol ser molt més important la despesa que realitzen els diferents agents involucrats, com els espectadors en general, o els mateixos jugadors, mitjans de comunicació, etc. En alguns esdeveniments, l’impacte econòmic va més enllà de l’generat per l’augment de la despesa en el moment de la seva celebració, sinó que té efectes més duradors en el temps quan l’esdeveniment arriba a ser la senya d’identitat d’una ciutat, el que millora seva imatge i guanya atractiu turístic. En altres casos, l’organització de l’esdeveniment arriba fins i tot a transformar la ciutat que acull l’esdeveniment (com en el cas de les Olimpíades), generant impactes també a llarg termini. En aquest context, l’objectiu d’aquest diàleg és considerar l’impacte econòmic dels esdeveniments esportius, la seva rellevància per als països i les ciutats, i el paper dels diferents actors (promotors, patrocinadors, oferents de serveis de transport i allotjament, esportistes, sector públic, etc.).
Algunes preguntes que poden centrar el diàleg són les següents: són els beneficis superiors als costos d’organitzar un esdeveniment esportiu; Quins tipus d’esdeveniments esportius són els més rendibles des del punt de vista social?; Quines són les condicions per maximitzar aquesta rendibilitat social?; Com d’important és la implicació de les administracions públiques per a l’èxit d’un esdeveniment de manera que es maximitzi l’impacte econòmic?; Pot un esdeveniment esportiu arribar a transformar una ciutat?; Quines són les vies per les quals un esdeveniment esportiu genera riquesa?; Quina és la més important?, quines són les claus de l’èxit des del punt de vista d’impacte econòmic d’un esdeveniment esportiu?; S’ha de garantir que un esdeveniment esportiu no generi costos a les arques públiques?; Com afectarà l’aparició de la Covid-19 i la nova normalitat a l’impacte econòmic de l’esport?; perilla la subsistència d’alguns esdeveniments?
22 setembre 2020 | 18:30 – 20:00h
- Carles Murillo. Profesor emérito de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), director del Máster en Gestión Deportiva en la UPF BSM y presidente de la Sociedad Española de Economía del Deporte (SEED)
- Francisco Borao. Presidente de la S.D. Correcaminos, presidente de la Comisión de Organizadores de la Real Federación Española de Atletismo y presidente de la Asociación de Maratones Internacionales y Carreras de Ruta – AIMS
*Entrada gratuita amb Inscripció prèvia obligatòria: aquí
**Mesures COVID-19: Aquest cicle es durà a terme garantint les condicions de seguretat sanitària, tan per als assistents como per als ponents. Els diàlegs seran presencials amb aforament limitat i/o es retransmetran per streaming.
*** Consulta el programa del cicle, aquí