La Universitat d’Alacant i la Fundació Ernest Lluch- secció Valenciana, col·laboren en l’organització d’aquesta jornada acadèmica centrada en territori, conflictologia i pau. La jornada tindrà lloc el proper 4 d’abril a la ciutat d’Alacant, a la seu de la UA.
Programa
17 hores : Inauguració de la jornada amb la intervenció de Salvador Salort i Vives i d’Antonio Escudero, ambdós, membres de la Fundació Ernest Lluch.
17,15 hores: Conferència: “El corredor mediterrani”, a càrrec del professor de la Universitat de València, Josep Vicent Boira. Presentació a càrrec de Jorge Olcina Cantos, catedràtic de Geografia i membre de la Fundació Ernest Lluch.
19 hores: Conferència “a los diez años del asesinato de ernest lluch ¿llega por fin la paz?, a càrrec del senyor ministre de la Presidència del Govern d’Espanya, Ramon Jauregui Atondo. Presentació a càrrec del senyor Rector de la Universitat d’Alacant, Ignacio Jiménez Raneda
20,30 hores: Clausura de la Jornada pel senyor Rector de la Universitat d’Alacant, Ignacio Jiménez Raneda
Abstract Conferència El Corredor mediterrani, el nostre mapa
Josep Vicent Boira. Departament de Geografia.Universitat de València
El món està canviant. Al voltant nostre, els mapes se succeeixen sense treva. Canvis de frontera, lideratges en disputa, territoris en declivi…, Paradoxalment, n’hi ha alguns, de mapes, que tornen a ser d’actualitat en reflectir tendències de llarga durada. Hem de fer una ullada al concepte de “geopolítica” des de la perspectiva valenciana. I en aquesta, el corredor mediterrani és fonamental. No només per la nostra geografia productiva, sinó també per la geopolítica mediterrània i europea. La xerrada tindrà com a suport visual una sèrie de mapes organitzats per grans apartats: “els mapes de base” (les grans tendències geopolítiques i derivades de la morfologia territorial que han determinat l’evolució de la societat valenciana), “els mapes que retornen” (alguns exemples de dinàmiques de llarga durada que ens situen davant episodis ben coneguts en la història valenciana i que mostren la pervivència i persistència de les tendències de fons), “els mapes que altres ens dibuixen” (una visió d’on estem dins d’una visió completa del món), “els mapes que ens situen” (els autèntics fulls de ruta per al futur valencià) i “els mapes que ens amenacen” (episodis de projectes i treballs que amenacen la supervivència dels valencians com a societat organitzada i autònoma). Així doncs, el corredor mediterrani serà la materialització final d’aquesta reflexió geopolítica.
La societat valenciana podria viure amb una reflexió continuada sobre allò que és, però no pot permetre’s el luxe de dubtar d’on està. Joan Fuster va dedicar molt de temps a reflexionar sobre el “ser”. Ara, quasi mig segle després de “Nosaltres els valencians” (1962), cal aprofundir en la via de l’”estar”. Allò que Ernest Lluch va trobar al món de l’economia i la geografia.