ARGUMENTARI
Després d’anys de bonança la recessió ha posat contra les
cordes a desenes de municipis catalans. Almenys 314 consistoris, un terç del
total, ja van presentar números vermells el 2008, segons les liquidacions dels
pressupostos d’aquest any que ha publicat el Ministeri d’Economia. D’aquests,
33 van haver de demanar la tutela de la Generalitat per fer front al seu elevat
endeutament, encara que la llista de localitats que han de seguir els plans
d’estabilitat de l’Executiu va seguir engrossint el 2009. Les receptes que
apliquen són doloroses: congelar inversions, ajornar pagaments, reduir
plantilles i renegociar el seu deute.
Entre 1995 i 2007 els pressupostos municipals van augmentar
gràcies a la pròspera recaptació per llicències d’obres i impostos com el de
plusvàlues i el de construccions. Els ajuntaments van elevar les seves
inversions, però també la seva despesa corrent: van crear societats municipals
i incrementar les seves plantilles. Alhora, cada inversió suposava més despesa
corrent. La dràstica caiguda dels ingressos de la construcciól i la baixada de les
transferències del Govern central, la seva principal font de finançament, va
acabar per trencar les costures d’aquesta dinàmica. I avui no hi ha diners per
a tot.
D’altra banda, existeix igualment la convicció generalitzada
que els ajuntaments, que són l’administració més propera al ciutadà, haurien de
poder exercir un paper d’atenció de les primeres necessitats públiques, de
manera àmplia i suficient, i que aquest paper de primera línia s’hauria de
poder exercir de manera eficaç, és a dir, amb una estreta coordinació amb les
altres administracions, amb una ordenació i gestió pròpies, amb unes funcions
ben definides i amb els recursos necessaris.
Les administracions locals, històricament, no han disposat
competencialment d’instruments específics amb capacitat d’incidir de manera
decisiva sobre el seu desenvolupament econòmic. Tot i així, en les darreres dues
dècades s’ha observat la mobilització local en favor d’un desenvolupament
sostenible des del punt de vista ambiental , cultural , social i econòmic,
donat que aquest s’ha identificat com una exigència local i ciutadana
d’actuació pública municipal. La crisi de les hisendes locals exigirà ara que
el desenvolupament econòmic es vertebri des de la màxima eficiència a partir de
la definició acurada i realista de models territorials que l’han d’orientar i des
de la millora en l’organització dels propis territoris per assolir aquests
models eficients de desenvolupament
està promoguda per la
Fundació Ernest Lluch i per Nou Cicle amb la voluntat
d’oferir un marc anual de reflexió sobre els problemes que afecten a l’àmbit
local, és a dir, a les administracions pròpies dels pobles i ciutats concrets.
El títol de la jornada “Finançament municipal i desenvolupament local”
obeeix a la voluntat d’impulsar una anàlisi del marc polític i administratiu en
què es mouen els ajuntaments en aquest context de crisi, de les seves
capacitats i de les seves limitacions, i de les maneres d’evitar una
divergència creixent entre abast competencial i disponibilitat de recursos.
9.00 h – Benvinguda i presentació a càrrec
de Joaquim Llach
i Daniel Font, representants de la Fundació Ernest Lluch
i Nou Cicle
d’Antoni Fogué, president de la
Diputació de Barcelona. Finançament i nova arquitectura local.
9.30 h –Conferència a càrrec de Joaquim
Solé i Vilanova. Catedràtic d’Hisenda
Pública de la Universitat de Barcelona.
La crisi de les finances municipals: crisi de què?
- Ferran Bel (CIU): alcalde de
Tortosa - Núria Marín (PSC): alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat
- Lluís Tejedor (ICV): alcalde de El Prat de Llobregat
11.45 h – Conferència a càrrec de Joan Trullén i Thomás, director del Institut d’Estudis Regionals
i Metropolitans. Desenvolupament local i competitivat: bases econòmiques per
a nous models territorials.
- Joan Ignasi Elena (PSC):alcalde de Vilanova i la Geltrú
- Pere Navarro(PSC): alcalde de Terrassa
- Pere Prat(ERC): alcalde de Manlleu