Argumentari
Alguns barris de ciutats catalanes experimenten un procés de segregació educativa important. En la base de la segregació educativa hi conflueixen diversos tipus de fenòmens, entre els que convé destacar, d’una banda, la mateixa segregació urbana, fruit de les diferents possibilitats d’accés a l’habitatge, que segmenta l’assentament de la població i situa els grups socials en determinats enclavaments. Per altra banda trobem el fet migratori, que va comportar el primer decenni del segle XXI un augment de la població escolar molt important amb una distribució desigual d’aquesta als centres escolars d’un mateix municipi però també dins dels centres d’un mateix barri. Finalment apareix també l’actuació de les institucions públiques a l’hora de permetre un determinat equilibri poblacional entre barris i centres, de manera explícita o intangible, a partir de l’aplicació efectiva del marc general que presenten les politiques educatives La segregació escolar és, doncs, d’una banda, un reflex de la mateixa segregació urbana que, per tant, depassa les possibilitats de la política educativa, però també és el fruit de les estratègies de la demanda educativa (pares i mares), que actuen evitant escoles estigmatitzades en la mesura que el marc de la política educativa els ho permet i actuant racionalment en observar que les administracions es mostren incapaces de revertir una situació de segregació que concentra població escolar en situació de risc d’exclusió en determinats barris i centres.
Els fenòmens de segregació escolar, en la mesura que es poden traduir en desigualtats en les oportunitats educatives dels infants, i en conseqüència en futures desigualtats socials, suposen un repte de primer d’ordre que es pot treballar des d’estratègies diferents. On som? Quina és la realitat actual dels municipis de Catalunya en aquest àmbit? Quines polítiques es duen a terme. Quines serien possible i amb quins riscos?
La Jornada dóna veu a representants institucionals, a reconeguts acadèmics i experts en la matèria i a alcaldesses i alcaldes, que des del capdavant dels consistoris respectius estan encarant reptes importants en aquesta matèria.
En plena consonància amb les jornades precedents es persegueix l’objectiu de mostrar aquelles iniciatives municipals que s’estan preparant i ja duent a terme per debatre com pensen adaptar-se a aquest nou context, a partir de les competències amb què compten i comptaran i en coordinació amb la resta d’actors institucionals, especialment la Diputació de Barcelona.
Programa (en PDF aquí)
9:00h Obertura
- Sra. Mercè Conesa – Presidenta de la Diputació de Barcelona
- Sr. Joan Majó – President de la Fundació Ernest Lluch
9:15h Conferència d’obertura.
- Sra. Mercè Conesa – Presidenta de la Diputació de Barcelona. Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès.
Conferències -marc:
9:30h Ponència 1: Diagnosi. Segregació educativa i desigualtat als municipis de Catalunya.
- Xavier Bonal. Professor del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Special Professor of Education and International Development a la Universitat d’Amsterdam.
10:15h Ponència 2: Dilemes en les polítiques contra la segregació educativa
- Isaac González – Professor dels estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, és membre del GRECS, grup de recerca en Cultura i Societat.
11:15h Pausa
11:45h Taula rodona d’ Alcaldes
- David Bote, alcalde de Mataró
- Anna Erra, alcaldessa de Vic
- Josep Mayoral, alcalde de Granollers
- Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat
Modera: Rafael Homet. Diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona
13:30h Cloenda