Dialoguen:
- Ana Revenga Senior Fellow al Global Economy and Development de Brookings Institution i Professora Associada a la Universitat de Brown. Presidenta del Patronat d’ISEAK
- Teresa Coelho Sòcia responsable de l’àrea de Recursos Humans a Espanya i membre del comitè de direcció de KPMG
Sinopsi:
Emigrar té costos importants per a les persones malgrat que moltes hi opten perquè els beneficis esperats són més grans al desplaçar-se cap a altres regions o països. Tanmateix, les expectatives solen ser més grans per als qui ja compten amb més capacitats per aprofitar les oportunitats i superar els obstacles que els esperen als migrants en els llocs de destinació: més iniciativa, millor formació, més competències i habilitats, major coneixement d’idiomes, més suport econòmic o millor ús i gestió de lesxarxes socials … Per tant, és probable que entre els migrants abundin les persones amb més recursos (no només econòmics) i capacitats i que per conseqüència la mobilitat empobreixi als territoris d’origen i enriqueixi als de destinació.
Un cas particular d’aquesta problemàtica es planteja en l’àmbit de les persones que aspiren, o ja posseeixen, els majors nivells de formació. Entre els estudiants o titulats universitaris hi ha una creixent mobilitat, sens dubte molt menys dramàtica que la que visualitzem a les pasteres, que és rellevant perquè són els grups socials que en gran mesura lideren les empreses i els països. Els universitaris que posseeixen més talent i preparació -o estan més recolzats per les seves famílies o governs- se senten més capaços de superar els costos associats a la mobilitat i aprofiten més les oportunitats derivades d’anar a estudiar o a treballar en altres llocs. Es tracta d’una decisió que individualment els enriqueix, però planteja reptes que tenen a veure amb una mateixa pregunta: ¿la mobilitat redueix o augmenta la desigualtat? O el que és el mateix, ¿contribueix a la convergència o impulsa la divergència?