La RCOC dedica a Ernest Lluch l’òpera Sesostri de Domènec Terradellas en la seva estrena mundial a Barcelona

Abans d’estrenar Sesostri (1751), al teatre de la família Alibert a Roma, el teatre Delle Dame, Terradellas havia composat i estrenat almenys catorze òperes per a alguns dels teatres europeus més importants: Astarto (1739), Romolo (1739), Cerere (1740) i Artemisia (1741) per al Teatro delle Dame de la família Alibert a Roma, el ‘dramma giocoso’ Gl’intrighi delle canterini (1740) per al Teatro dei Fiorentini de Nàpols, Issipile (1742) per al Teatro della Pergola de Florència, i Merope (1743), encara per al teatre romà de la família Alibert. En efecte, després de l’estrena de Artaserse (1744) al teatre San Giovanni Grisostomo de Venècia y de la composició de la Semiramide riconosciuta (1746) per a Florència, Terradellas es trasllada a Londres com a compositor d’òpera italiana del King’s Theater, on romandrà dues temporades i escriu dues òperes amb llibret de Francesco Vanneschi: Mitridate i Bellorofonte –ambdues, segons Charles Burney, representades amb èxit en deu ocasions, el nombre més gran de tota la temporada– així com el ‘pasticcio’ Annibale in Capua –amb sis representacions. Finalitzada la seva estada a Londres, Terradellas torna a Itàlia el 1747 i sojorna breument a París on data la trobada que aquesta va tenir amb Rousseau i que aquest darrer esmenta en la seva Lettre sur la musique françoise: “Jo recordo que Terradeglias, parlant-me d’uns motets que havia composat i on havia escrit uns cors treballats amb gran cura, s’avergonyia d’haver-ne fet de tant bells, i se n’excusava per la seva joventut. Abans, deia ell, m’agradava fer soroll, mentre que ara intento fer música.”

Dels seus darrers anys, abans de la seva mort prematura a Roma el 1751, han pogut identificar-se a data d’avui tres òperes: Didone abbandonata (1750) per al Teatro Regio de Torí, Imeneo in Atene (1750), un nou encàrrec de la família Grimani, aquest cop per al teatre d’òpera còmica, el San Samuele on van participar el cèlebre castrato Pasqualino Potenza i la soprano Maddalena Parigi, una de les cantants favorites de Farinelli per a l’estrena de les seves òperes al Bon Retiro de Madrid. Finalment Terradellas escriu la seva darrera òpera, i potser la més sofisticada de tota la seva producció, Sesostri, re d’Egitto, amb llibret d’Apostolo Zeno i Pietro Pariati, per al carnaval de 1751 al Teatre delle Dame de Roma.

La seducció d’un llenguatge musical

La música de Terradellas, d’una intel·ligència teatral i d’una claredat abassegadora, il·lustra excepcionalment aquest nou corrent d’idees. Potser més sensible en la seva construcció a aquests elements nous que en òperes anteriors com Astarto (recentment localitzada), Merope o Artaserse, a ‘Sesostri’, se’ns mostra una major precisió en la dramatúrgia musical. Terradellas aconsegueix transformar l’encotillat estructuralisme formal de l’òpera seria tot duent-lo a les seves darreres conseqüències dramàtiques gràcies a una espontaneïtat melòdica, a un concepte d’orquestra/personatge que emana adrenalina des dels primers compassos. No s’atura en un refinament harmònic aïllat que entrebanqui aquella imparable descripció del personatge, ja que en el fons l’objectiu de la seva música és amuntegar-se en els nostres sentits, donar vida a aquell caràcter fins a posseir-nos. Després d’un cataclisme sonor com el de Terradellas, la subtilesa melòdica de l’antiga escola melòdica veneciana o romana queda eclipsada. A la nostra oïda sembla que perd pes, mentre graviten els impulsos de la melodia pura, com despullada de retòrica supèrflua. I és aquesta força, aquesta solidesa orquestral sense concessions, aquesta contenció vigorosa de la melodia de Terradellas la que precisament crida l’atenció al si d’una escola napolitana que es caracteritzava sobre tot pel geni orquestral, però també per un excés de notes. A la singularitat de Merope –amb un llibret extraordinari– o la rotunditat amb què es manifesta la personalitat del compositor barceloní a Artaserse es contraposa la sofisticació de Sesostri,. D’aquí que, per iniciar la primera edició actual de les òperes completes de Terradellas, d’entre tot el seu corpus operístic, la Reial Companyia Òpera de Cambra hagi escollit una de les obres més representatives del geni d’aquest compositor català: ‘Sesostri’.