La intel·ligència artificial (IA) és considerada, cada cop més, una tecnologia revolucionària. En els últims anys està impactant de manera més visible en múltiples àmbits de les activitats socials, polítiques, educatives i econòmiques. Algunes de les transformacions provocades per la IA en aquests i altres àmbits ens impressionen per l’abast de les oportunitats que ofereixen, però en certs casos també ens preocupen per les seves implicacions sobre la manera de decidir, relacionar-nos, governar, aprendre, investigar, treballar, vendre, consumir, invertir, i un llarg etcètera.
En l’àmbit de l’economia sembla indiscutible que la intel·ligència artificial té un enorme potencial per millorar la productivitat, impulsar la innovació i reforçar la competitivitat de les empreses i de les economies en el seu conjunt. La seva capacitat per automatitzar determinades tasques, processar grans quantitats d’informació i complementar les capacitats dels treballadors pot traduir-se en importants guanys d’eficiència i afavorir l’aparició de nous productes, serveis i models de negoci. No obstant això, aquests avenços també plantegen desafiaments en el mercat de treball. La IA pot substituir determinades tasques i ocupacions, alhora que en genera d’altres de noves i transforma profundament el contingut de moltes de les existents. El resultat final sobre l’ocupació dependrà, en bona mesura, de la velocitat amb què es produeixi aquesta transformació, de la capacitat d’adaptació de treballadors i empreses i de l’existència de polítiques adequades de formació i requalificació. A més, els seus efectes poden ser molt diferents segons el nivell educatiu, les competències, l’ocupació o el sector d’activitat, amb el consegüent risc d’ampliar les desigualtats existents en el mercat laboral.
A aquests efectes s’hi afegeixen altres qüestions de caràcter distributiu i institucional. El desenvolupament de la IA requereix importants inversions en tecnologia, infraestructures, capacitat computacional i dades, cosa que pot afavorir les empreses de major dimensió i reforçar processos de concentració empresarial i poder de mercat en un reduït nombre de grans companyies tecnològiques o amb més capacitat d’assumir les elevades inversions necessàries.
En aquest context, una qüestió fonamental serà determinar com es distribueixen els guanys de productivitat generats per la IA entre treballadors, empreses i propietaris del capital i, per tant, quines són les seves conseqüències sobre la distribució de la renda i la riquesa. Així mateix, la creixent utilització d’algoritmes en decisions econòmiques i socials —des de la contractació de treballadors o la concessió de crèdits fins a la prestació de serveis públics— planteja interrogants sobre la transparència, la responsabilitat i la possible reproducció de biaixos. Tot això converteix la governança de la intel·ligència artificial en un repte econòmic i social de primer ordre: no es tracta únicament d’aprofitar les oportunitats que ofereix aquesta tecnologia, sinó també d’establir institucions, regulacions i principis ètics que permetin orientar la seva utilització cap a un creixement més inclusiu, competitiu i socialment sostenible.
En aquest context, l’objectiu d’aquest novè cicle de diàlegs de la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie és aportar reflexions sobre la importància i l’abast de la IA. Ho farem en quatre sessions centrades a analitzar els costos i beneficis de la IA, els seus efectes sobre l’ocupació, l’impacte en la desigualtat i els desafiaments ètics i regulatoris que exigeix el seu desenvolupament i la seva utilització, que seran introduïdes per una entrevista prèvia que permeti fer una panoràmica inicial de l’estat de la qüestió.
Mitjançant aquests diàlegs, la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie busquen fomentar la conversa crítica, informada i orientada al futur, per identificar com afrontar els grans desafiaments del nostre temps. Escoltar i aprendre de les qualificades opinions dels experts en la matèria convidats a dialogar a València és una oportunitat d’entendre la naturalesa dels canvis que suposa la IA, ser conscients del seu potencial transformador i, també, dels reptes que planteja per a les pròximes dècades.
La revolució de la IA: dimensions socials i econòmiques
ENTREVISTA INTRODUCTÒRIA: Intel·ligència Artificial: claus per entendre el canvi
1 octubre 2026 | 18:30 – 19:30h
Daniel Peña Sánchez de Rivera
Catedràtic emèrit de la Universitat Carlos III de Madrid i director de Big Data i Intel·ligència Artificial de Funcas
Juan Fernández de Guevara Radoselovics
Catedràtic de Fonaments d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i professor investigador de l’Ivie
DIÀLEG 1: Costos i beneficis de la IA: més enllà de l’economia
7 octubre 2026 | 18:30 – 20:00h
Nuria Oliver Ramírez
Doctora en Intel·ligència Artificial per l’MIT, directora i cofundadora d’ELLIS Alacant
José F. Duato Marín
Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Ciències d’Espanya i director d’Arquitectura de Sistemes d’Openchip & Software Technologies
DIÀLEG 2: IA, poder de mercat i desigualtat econòmica
14 octubre 2026 | 18:30 – 20:00h
Susana Campuzano Fernández
Directora de Competència de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC)
Juan Gabriel Rodríguez Hernández
Catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat Complutense de Madrid
DIÀLEG 3: Els efectes de la IA en l’ocupació
21 octubre 2026 | 18:30 – 20:00h
Javier Andrés Domingo
Catedràtic emèrit d’Economia de la Universitat de València
Aída Ponce Del Castillo
Investigadora sènior a l’ETUI (European Trade Union Institute)
DIÀLEG 4: IA i Ètica: responsabilitat de les decisions automatitzades
28 octubre 2026 | 18:30 – 20:00h
Txetxu Ausín Díez
Investigador Científic i director de l’Institut de Filosofia del CSIC
Celia Fernández-Aller
Professora de Dret i Ètica de la Universitat Politècnica de Madrid
Lloc: CaixaBank, Sala Àgora de la 1a planta
c/ Pintor Sorolla, 2
46002 València
Assistència presencial i retransmissió en streaming
ORGANITZADORS
En col·laboració amb:
Aquesta activitat rep el suport de la Generalitat Valenciana, Conselleria d’Hisenda i Economia, en el marc del conveni de col·laboració per a la promoció i consolidació de les activitats de recerca econòmica bàsica i aplicada de l’Ivie.