L’objectiu del cicle és el d’aproximar l’economia i el debat territorial a la ciutadania i fer-ho a través del diàleg, entès com a eina metodològica mitjançant la qual dues persones amb opinions expertes però oposades o complementàries troben amb l’escolta atenta i la comprensió dels arguments de l’altre un espai d’entesa.
Diàleg 2: Les possibilitats d’una nova arquitectura constitucional
Dialoguen:
- Xavier Arbós. Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona
- Joan Ridao. Professor Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i Conseller del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya
Descripció:
La Constitució espanyola de 1978 va respondre a les demandes d’autonomia vinculades amb el restabliment de la democràcia, creant un sistema de Comunitats Autònomes (CCAA) que s’establien voluntàriament complint certes condicions i procediments. Entre ells destaca el principi dispositiu que permet l’Estatut d’Autonomia de cada Comunitat Autònoma establir les seves institucions i competències i, fins i tot, determinar així indirectament les que restaven a l’Estat. El sistema autonòmic després de processos descentralitzadors i uniformitzadors va culminar cap al 2000 (últims traspassos en educació i sanitat), i ha suposat un reconeixement dels pobles que integren Espanya i una descentralització política superior a qualsevol altra època de la nostra història moderna, per a molts encara manifestament insuficients. Constitucionalment l’Estat autonòmic ha vingut funcionant amb un doble fonament, en la Constitució i en cada un dels Estatuts d’Autonomia, i aquest binomi resulta insostenible almenys per a algunes CCAA, com Catalunya i el País Basc, perquè mentre la reforma de l’Estatut no permet canvis en determinades qüestions substancials (com ha revelat la STC 31/2010), la reforma de la Constitució ha estat fins avui una aposta irreal i, en qualsevol cas, fora de l’abast dels partits nacionalistes, que són majoritaris en les dues CCAA, però minoritaris a les Corts. Els trenta anys transcorreguts han servit per crear i rodar unes CCAA potents i un Estat fortament descentralitzat? Ara cal un nou consens constituent que legitimi, reforci i garanteixi una estructura creada amb la voluntat de tots? És comprensible que algunes nacions, allunyades de la interpretació més recent del marc constitucional, desitgin iniciar un procés d’independència?
*Baixa’t el cartell, aquí
** Sobre el primer diàleg del cicle 2016:informació i recull gràfic