- José Antonio Herce. Economista. Va ser professor d’Economia a la Universitat Complutense de Madrid, va pertànyer al Cos de Titulats de la Comissió de la UE entre 1987 i 1991. També ha dirigit la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i ha estat soci director de l’àrea d’economia aplicada d’Analistes Financers Internacionals (Afi) del qual ara és soci.
- Francisco Javier Moreno. Sotsdirector de l’Alt Comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil. Científic Titular a l’Institut de Polítiques i Béns Públics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
La sostenibilitat de l’Estat del Benestar europeu, i en concret el d’Espanya, continua sent un dels elements clau del debat polític actual, encara que no tant en els mitjans de comunicació, on hauria d’estar més present la possibilitat que, sense reformes, estigui garantit. El sistema sanitari, el sistema de pensions, el sistema educatiu i el sistema de serveis socials vertebren un estat del benestar complex que pateix múltiples tensions que amenacen la seva estabilitat. En aquest punt apareix el debat sobre el paper que ha tingut, té i tindrà la immigració en el sosteniment del mateix. Quina aportació fan els immigrants al manteniment del sistema? Amb quins beneficis i amb quins costos? En aquest context, Té fonament l’opinió que els immigrants generen més demanda de serveis sanitaris que els espanyols? Per què alguns defensen que és necessària la immigració en un moment de taxes de reposició de natalitat a Espanya de les més baixes d’Europa?
És important també analitzar el patró de comportament dels migrants a curt termini i la previsió a mig i llarg termini, probablement amb implicacions econòmiques diferents en cada moment. Així mateix, els elements que hem de valorar requereixen cada vegada més una anàlisi que superi els estats nacionals. És suficient repensar el sosteniment de l’estat del benestar a escala espanyola o hauríem de plantejar una escala europea del mateix, amb mesures que harmonitzessin els sistemes nacionals dels països de la UE? (Amb les adaptacions que fossin pertinents partint de les 3 tipologies d’estat del benestar d’Esping-Andersen, el nòrdic-socialdemòcrata, el continental-conservador i el liberal, o 4 si sumem el cas mediterrani). És això possible? Serveixen encara les solucions nacionals? Estan els pilars de la cohesió social europea en dubte? ¿Es podrà parlar de model social europeu si la bretxa nacional s’obre?