Dialoguen:
- Carles Campuzano. Director de la Federació d’entitats de la discpacitat intel.lectual i del desenvolupament de Catalunya (DINCAT)
- Consuelo Chacartegui. Professora Titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social i Vice-Degana Facultat de Dret de la UPF
El Govern fixa anualment, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives, el «Salari Mínim Interprofessional», tant per als treballadors fixos com per als eventuals o temporers, així com per als empleats de la llar, tenint en compte l’Índex de preus de Consum, la productivitat mitjana nacional assolida, l’increment de la participació de la feina en la renda nacional i la conjuntura econòmica general. Precisament, s’acaba de concedir el Nobel d’Economia a David Card, un dels investigadors que va desafiar el dogma de que el salari mínim reduïa l’ocupació. Com ho va fer? Estudiant l’impacte d’apujar el SMI entre els treballadors de restaurants de menjar ràpid a Nova Jersey. I esclareix que no va tenir efecte. Comparatives i realitats diferents a banda, el debat sobre la necessitat d’incrementar el SMI està ben viu i clama d’un major diàleg entre administracions, acadèmia i agents socials.
