- Bjørn Stensaker – Catedràtic d’Educació Superior a la Universitat d’Oslo. Investigador Senior i Professor de recerca al NIFU (The Nordic Institute for Innovation, Research and Education)
- Andrea Saltelli. Professor adjunt al Centre d’Estudis de Ciències i Humanitats de la Universitat de Bergen (Noruega) i visitant Fellow al Open Evidence Research de la Universitat Oberta de Catalunya.
Molts joves tenen amb Youtube una de les seves principals fonts d’accés al coneixement. Joves i no tan joves s’han familiaritzat amb els “vídeos tutorials”, les “ted Talk” i les comunitats d’aprenentatge online. Els cursos i estudis online a través de MOOCs (Massive Open Online Course) s’han ampliat i estès en nombre d’usuaris. I quasi la totalitat d’usuaris d’internet ha consultat Google i a la Wikipedia quan li ha calgut saber alguna cosa concreta sobre una malaltia, personatge o dada d’interès (no en va els metges han fet de la necessitat virtut i són el col·lectiu professional que més i millor actualitza i revisa el contingut de la Wikipedia). I tot quan l’homologació del saber segueix formalment lligada a l’Acadèmia que investiga i emet un coneixement amb l’homologació formal de les institucions públiques o la comunitat científica, que opera sovint en paral·lel al món de coneixement que la xarxa ha difós. Acadèmia, non-profit i mons menys formalitzats van de la mà remant en la mateixa direcció? És l’acadèmia -qui fins ara havia exercit aquesta funció homologadora- una institució àgil i fiable per a continuar homologant i difonent coneixement o és a la xarxa i en un context col·laboració on el coneixement es comparteix i s’amplifica? O són les noves corporacions tecnològiques les que més incideixen en la revolució educativa que s’aproxima? Voldríem que s’establís un diàleg entre aquests mons, més i menys regulats però que estan avui homologant coneixement aparentment de manera no fraudulenta, en plena societat de la informació i en un moment en que els referents a vegades es tornen difusos amb tots els riscos que això comporta.
Bjorn Stensaker
Professor d’Educació Superior a la Universitat d’Oslo. El seu camp de recerca se centra en qüestions relacionades amb la governança, el canvi organitzacional i la garantia de qualitat en l’educació superior. Ha escrit extensament sobre aquests temes en diverses revistes internacionals. Un dels seus últims llibres és “Gestionar la reforma a les universitats: la dinàmica de la cultura, la identitat i el canvi organitzacional” (‘Managing Reform in Universities: The Dynamics of Culture, Identity and Organisational Change’), que explora com les universitats fan front al conjunt de reformes i canvis que es donen a dia d’avui en l’educació superior.
Andrea Saltelli
Itàlia, 1953. Doctorat en Química inorgànica a la Universitat La Sapienza de Roma, on també completa els estudis de física. Entre 1977 i 1979, va ser membre de l’Autoritat Nuclear Italiana i en el període 1980 -1981 fou membre dels Laboratoris Nacionals Argonne, Illinois, EE. UU. De 1982 a 2015 va ser investigador i després cap de la Unitat d’Econometria i Estadística aplicada al Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea, Ispra, a Itàlia.
Ha dirigit prop de vint grans projectes de recerca, entre altres projectes els inclosos en el quart, cinquè, sisè i setè programes marc de la UE. També ha exercit un paper clau en la formació de metodologies per mètodes quantitatius i qualitatius d’ús en l’avaluació d’impacte, tant dins del Centre Comú d’Investigació, com en la formació oferta a altres branques de la Comissió Europea i el Parlament Europeu. Ha ensenyat en un gran nombre d’escoles d’estiu per a estudiants internacionals sobre anàlisi de sensibilitat i indicadors compostos i sobre la ‘ètica de la quantificació’. Actualment és professor adjunt al Centre d’Estudis de Ciències i Humanitats de la Universitat de Bergen (Noruega) i investigador visitant a l’Open Evidence Research de la Universitat Oberta de Catalunya.