Dialoguen:
- David Soskice – Catedràtic d’Economia i Ciència Política i Fellow of the British Academy al Department of Government de la London School of Economics
- Branko Milanovic. Visiting Presidential Professor a la Graduate Center City University of New York i Senior Scholar al Stone Center for Socio-economic Inequality. Professor visitant a l’IBEI
Sinopsi
Arran de la crisi del desembre del 2007 es va generar un gran debat sobre l’eficiència del sistema capitalista com a sistema d’organització econòmica i el paper que ha de jugar el Govern, sobretot, en els estats amb democràcies liberals. El capitalisme es pot entendre com un sistema que s’adapta a cada moment de forma continuada i evoluciona amb els reptes. Joseph Schumpeter defensava la necessitat d’afavorir la inversió en innovació de la mà d’empresaris. Robert Solow va entendre que la simple acumulació d’altres factors de producció acaba xocant amb la llei dels creixements marginals decreixents. El creixement econòmic en el llarg termini necessita d’innovació i desenvolupament tecnològic ja que el sistema que innova evoluciona i no mor. Però segur que la cada vegada més gran concentració de la riquesa en menys mans és una solució viable, encara que l’ús de les noves tecnologies ho permeti? El fet que es pugui concentrar més ràpidament més valor en menys mans, i de pas desplaçar a l’ésser humà (robòtica, IA, etc.) i destruir l’economia de les comunitats en les quals s’opera, no vol dir que s’hagi de fer. És possible evitar-ho? És el capitalisme permeable a les voluntats democràtiques o el mercat esdevé “indomable”? Estem cridats a un nou renaixement del capitalisme amb rostre humà, més social, més redistributiu, més implicat amb les necessitats de la política, de l’estat de dret i dels drets humans? Ens dirigim a la construcció de models de negoci més lògics, més humans i a la llarga més rendibles? Hi ha alternativa al capitalisme que impera i que s’acomoda en estats sense democràcies plenes? En un moment en què el capitalisme ha deixat de tenir una alternativa aparent com a sistema econòmic, quin rostres i quina possible relació amb els principis democràtics tindrà, tenint en ment la seva evolució diversa com poden ser les americanes, europees i xinesa? Tindrà rostre humà el nou capitalisme?
Biografies
David Soskice
(Londres, 1942). Catedràtic de Ciència Política i Economia a la London School of Economics des de 2012 ha estat professor de macroeconomia a Oxford (Mynors Fellow emeritus, University College) des de 1967 a 1990, i director i professor d’investigació al Wissenschaftzentrum Berlin (1990-2005), i de manera subsegüent Research Professor of Comparative Political Economy at Oxford i senior research fellow al Nuffield College, i Research Professor of Political Science a la Universitat de Duke.
Ha estat professor visitant al Departament d’Economia de Berkeley, al Government Department de Harvard, a la Industrial Relations School a Cornell, i a la Scuola Superiore St Anna, Pisa, i va ostentar la Mars Visiting professorship a Yale i el Semans Distinguished Visiting professorship a Duke. Treballa actualment amb Wendy Carlin (UCL) en models macroeconòmics, amb Nicola Lacey sobre economia política comparada del crim i el càstig; i amb Torben Iversen sobre les democràcies capitalistes avançades. Va impartir la Federico Caff? Lectures de 2013 a la Universitat La Sapienza de Roma sobre: “Economies del coneixement: guanyadors i perdedors”.
Va ser president de l’Associació Europea de Ciències Polítiques del 2011 al 2013; és membre de l’Acadèmia Britànica (grups de política i economia); i és un membre honorari del Trinity College de la Universitat d’Oxford.
Branko Milanovic
(Belgrad, 1953). Visiting Presidential Professor a la Graduate Center City University de Nova York, Sènior Scholar al Stone Center for Socio-economic Inequality i professor visitant a l’IBEI. Doctor en Economia (1987) a la Universitat de Belgrad amb una dissertació sobre la desigualtat d’ingressos a Iugoslàvia, ha exercit com a economista principal al Departament d’Investigació del Banc Mundial durant gairebé 20 anys, fet que el va portar a escriure el seu llibre seminal sobre la desigualtat global d’ingressos, Worlds Apart (2005). Va ser associat sènior al Carnegie Endowment for International Peace a Washington (2003-2005) i ha ocupat càrrecs docents a la Universitat de Maryland (2007-2013) i a l’Escola d’Estudis Internacionals Avançats Paul H. Nitze a la Universitat Johns Hopkins ( 1997- 2007). La seva principal àrea de treball és la desigualtat d’ingressos en països individuals i globalment, fins i tot en societats preindustrials. A més de nombrosos articles per al Banc Mundial ha publicat articles sobre aquests temes al Economic Journal, Review of Economics and Statistics, Journal of Economic Literature i Journal of Political Philosophy, entre d’altres. El seu llibre, The Haves and the Have-nots (2011) va ser seleccionat per The Globalist com el Llibre de l’Any 2011. El seu llibre, Global Inequality (2016), va rebre el Premi Bruno Kreisky al millor llibre polític de 2016 i es va traduir a dotze idiomes. Acaba de publicar un nou llibre titulat “Capitalism, Alone” (2019).
Properes sessions del cicle de diàlegs 2019:
Diàleg 5 dijous 24 d’octubre del 2019
Proteccionisme i comerç mundial
Implicacions per a Europa
- Cecilia Malmström – Comissària de Comerç de la Unió Europea (2014 –2019)
- Federico Steinberg – Investigador principal d’Economia i Comerç Internacional del Real Instituto Elcano i professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la UAM
Diàleg 6 dimecres 30 d’octubre del 2019
Les democràcies liberals inacabades
Quin és el proper pas?
- Miguel Poiares Maduro – Director de la School of Transnational Governance a l’European University Institute de Florència
- Daniel Innerarity – Catedràtic de Filosofia Política a la Universidad del País Vasco/EHU. Investigador a la Fundación Ikerbasque de Ciencias
Diàleg 7 dijous 7 novembre del 2019
La fi de la confiança en les institucions
Representació i polarització política
- Ignacio Sánchez Cuenca – Director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials i professor de Ciència Política a la Universidad Carlos III de Madrid.
- Robert Fishman – Professor Conex-Marie Curie de Ciència Política i de Sociologia a la Universidad Carlos III de Madrid
Diàleg 8 dijous 14 novembre del 2019
Rob-ètica
Nous consensos en la relació humà-robot
- Carme Torras – Professora d’Investigació del CSIC i cap de Recerca del Grup de Percepció i Manipulació del Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de Barcelona.
- Eduard Fosch – Investigador a l’eLaw- Center for Law and Digital Technologies – Leiden University (Holanda). Colíder del Grup de Treball sobre Ethical, Legal and Societal Aspects for Wearable Robots at the European COST Action.