Dialoguen:
- Anna Terrón. Directora de la Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas (FIIAPP). Diputada del Parlamento Europeo (1994-2004)
- Sami Nair. Filósofo y politólogo, Catedrático en Ciencias Políticas por la Universidad de París
Inscripció: aquí
Sinopsi:
La Unió Europea prefigura un espai comú de llibertat, seguretat i justícia que pressuposa el control comú de les fronteres exteriors i exigeix ??una política de migració compartida i, en el mateix nivell, una lluita constant contra el racisme i la xenofòbia. Les bases per a tot això estan fixades pels tractats, la nostra norma fonamental, des de fa dues dècades. Però el seu desenvolupament ha estat marcat per la tensió permanent entre els impulsos cap a la integració prevista i les fortes resistències nacionals a cedir competències en temes com les polítiques exteriors i interiors d’immigració per seguir autogestionant les seves fronteres. Diem voler una política d’immigració compartida però la realitat no és aquesta. En el marc de la lliure circulació existent, però d’integració incompleta en tants aspectes és necessari plantejar diferents preguntes: Existeixen realment marcs compartits per a les polítiques d’immigració a l’interior de la UE? ¿Amb quines polítiques dels Estats per a la regulació interior de la immigració són compatibles? Quines serien les polítiques necessàries? ¿Han de contemplar regulacions nacionals?
D’altra banda, la Unió Europea és un projecte polític amb voluntat d’influir en l’escena internacional. La Política Exterior i de Seguretat Comuna, i la Política de Veïnatge, són instruments clau d’aquest posicionament europeu. Per això, des de 2003, la Política Europea de Veïnatge treballa per fomentar l’associació política i la integració econòmica de la UE amb els seus països veïns: des del Marroc fins Azerbaidjan i Geòrgia, passant per Israel, Síria i Jordània, la Unió Europea busca crear un entorn d’estabilitat i de seguretat al seu voltant. L’Alt representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, el comissari per a la Política Europea de Veïnatge i Negociacions d’Ampliació o el Servei Europeu d’Acció Exterior són alguns dels instruments de què es dota la Unió per afrontar aquests reptes. Però en un context convuls cal preguntar-se si la Unió Europea està responent als reptes plantejats en el seu entorn més immediat. Les fronteres es converteixen elles mateixes en un desafiament, com ha posat en relleu la crisi humanitària que s’està vivint a les costes de la Mediterrània, especialment pel que fa a la política d’asil). Davant d’aquesta situació, ¿Quina política d’immigració exterior és necessària? És la política exterior a l’Àfrica avui l’únic consens dels països de la UE? Com reforçar l’associació política i la integració econòmica d’aquests països amb la UE? Com avançar en la construcció d’un espai de prosperitat, estabilitat i seguretat comuna en l’ampli àmbit geogràfic del veïnatge oriental i meridional, de la Mediterrània al Caucas? Com s’integra Europa en un model de governança mundial i cooperació efectiva entre organismes internacionals?