L’acte d’homenatge al professor Josep Sorribes, pioner valencià en el camp de l’Economia Urbana, celebrat el passat 11 de juliol fou tot un èxit, de públic i de contingut. El llegat que ha deixat quedà ben palès en les diverses intervencions. Generositat, saviesa i rigor cientific al servei del seu País.
Una gran quantitat d’amics, companys i deixebles es va aplegar, convocats per la Càtedra Alfons Cucó de la UV i per la Fundació Ernest Lluch, a la Casa de Cultura de la ciutat de Gandia, en el marc de la Universitat d’Estiu de Gandia (Universitat de València) per retre homenatge a un home compromés amb el seu país i molt especialment amb les seues ciutats.
De Sorribes, com van posar de relleu els ponents, ens queda no sols la seva obra escrita, sinó el record de la seua passió, la seua agudesa i el seu compromís cívic i acadèmic.
Sorribas va mantenir una relació amb Lluch que Vicent Soler va glossar en el seu text. Deia:
“En la primera meitat dels setanta, alguns dels joves professors d’Econòmiques de la Universitat de València tinguérem la sort de trobar en Ernest Lluch el tutor dels nostres afanys investigadors. Fins i tot, ens assignava temes i referents.
A Josep Sorribes, en concret, li va encomanar d’omplir el gran buit de l’Economia Urbana (Jacobs, 1969), tot comptant amb l’economista barceloní, Francesc Roca, com a introductor.
Per la seua banda, Enric Lluch –germà de l’Ernest-, un eminent geògraf, havia emprés, el 1972, un estudi sobre àrees funcionals a Catalunya. Quan el treball va voler aplicar-se també al País Valencià, a suggerència del seu germà i de Vicent Ventura, trobà en la colla de recents llicenciats d’Econòmiques el material humà per emprendre-ho.
No per casualitat, Josep Sorribes feu de coordinador de l’equip valencià, seguint les orientacions d’Enric Lluch, Pilar Riera i Eugeni Giral. Cal dir que el treball no va ser conclòs, però sí que va originar recerca derivada a nivell comarcal (Sorribes i Verger, 1982).
Per a reblar el clau, Lluch (Ernest) va fer vindre al professor Francesc Roca a donar classes d’Economia Urbana a la nostra facultat, gratia et amore. És a dir, sense cobrar ni una igleta –com diem a Rocafort- i pagant-se els viatges. Però, això sí, menjant i dormint a ca l’Ernest, a Russafa.
Tot i que en Geografia, Maria Jesús Teixidor de Otto i en història de l’arquitectura, Trinitat Simó, havien creat una certa literatura sobre la ciutat –les ciutats-, en Economia, això encara no havia passat. Així, doncs, Josep Sorribes faria de pioner en aquest camp. Però, no oblidarà mai el caràcter interdisciplinari del camp d’estudi que havia escollit,(…)”
