Reproducció de la Notícia a la web de l’IVIE.
La desinformació ha existit sempre, però ha passat de ser un fenomen ocasional i conjuntural a esdevenir un problema estructural que amenaça la convivència democràtica i la credibilitat del periodisme. Així ho van advertir el catedràtic de Periodisme de la Universitat Jaume I Andreu Casero i la periodista i economista Rebeca Gimeno, al diàleg L’amenaça de la desinformació i la resposta ciutadana, amb què ahir dilluns 10 de novembre va finalitzar el cicle Accions col·lectives davant dels riscos globals, organitzat per la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie a València.
Casero va explicar que la desinformació ja no és exclusiva de governs o partits, sinó que s’ha democratitzat: qualsevol pot difondre informació falsa, des d’influencers fins a comptes anònims a xarxes socials des de qualsevol país del món. A més, va advertir del seu caràcter emocional: “Es recolza en la por, l’enveja o la ira, és immediata, està segmentada i s’adapta als prejudicis ideològics de cada persona, cosa que la fa més difícil de frenar”.
Per a la periodista Rebeca Gimeno, la immediatesa de la societat actual ens fa encara més vulnerables a la desinformació perquè redueix la nostra capacitat crítica i de processar la informació. I va mostrar la preocupació pel perill de la desinformació en situacions d’emergència, com va passar durant la dona de València. “Són moments en què els ciutadans són molt més vulnerables a les notícies falses per la seva necessitat de saber”, va explicar.
Tots dos ponents van coincidir en el greu risc que representa la desinformació per a la democràcia. Casero va subratllar que l’auge de la informació falsa “debilita la racionalitat política i fomenta els extremismes, les creences personals es col·loquen per sobre dels fets factuals i s’instal·len els prejudicis”, citant com a exemple el discurs antiimmigració. La desinformació pot arribar a afectar la presa de decisions, la seguretat i fins i tot la salut pública, com va passar amb els missatges antivacunes que van ser proliferar durant la covid-19. En definitiva, “la desinformació busca dividir, generar caos i soscavar la cohesió social, perquè remarca allò que ens enfronta i separa. Gran part del mecanisme de la desinformació activa models polítics més autoritaris, que el que plantegen és una reducció important dels drets democràtics dels ciutadans”.
Davant la gravetat del problema, Rebeca Gimeno i Andreu Casero van instar el periodisme a implicar-se més en la protecció de la informació contrastada i real. “Els mitjans haurien de preocupar-se molt més per la desinformació. Cada cop hi ha més persones que donen molt poc valor a la informació i això genera una crisi de legitimitat en el periodisme, que ja no sembla útil. Està perdent la capacitat de formular l’opinió pública”, va recalcar el catedràtic de l’UJI. Per això, els dos participants al diàleg van llançar algunes recomanacions als mitjans tradicionals per recuperar la seva credibilitat. Haurien de reforçar la verificació de les notícies, reconèixer immediatament els errors, fomentar la transparència i, per això, explicar el procés de creació d’una notícia i també publicar qui és darrere de cada mitjà i com es finança. Finalment, Casero va advocar per deixar de centrar-se únicament en notícies negatives i en les més sensacionalistes per buscar també altres punts d’informació més positius que també són importants.
Per combatre la desinformació, Rebeca Gimeno va destacar que la intel·ligència artificial pot ser una eina clau per descobrir les notícies falses, ja que en facilita la detecció i accelera la verificació de fets. Tot i això, també van assenyalar tots dos dialogants els riscos que també implica. “La IA està generant continguts falsos cada cop més sofisticats, amb àudios i vídeos hiperrealistes, que circulen més ràpidament, ia més permet segmentar els missatges amb enorme precisió”, va advertir Casero.
Quant al paper de les xarxes socials, Gimeno va alertar que “els algoritmes premien el contingut que confirma les nostres creences i reforcen els biaixos cognitius”. Va recordar que, durant la dona, “el 75% de les notícies falses van circular per xarxes socials”.
Precisament per defensar-se de la desinformació en general, però, especialment, en xarxes socials, el canal més utilitzat pels joves, Casero va insistir en la necessitat d’incorporar des d’una edat primerenca formació a les competències informatives per saber identificar notícies falses. També la regulació és important per controlar la informació falsa i malintencionada, encara que per a Casero focalitzar la solució només en la legislació és insuficient.
Per la seva banda, la periodista Rebeca Gimeno va apel·lar també a la responsabilitat de la societat per contrarestar la desinformació “Igual que paguem una subscripció per veure una pel·lícula o una sèrie, hauríem de recolzar econòmicament els mitjans de qualitat”, va afirmar.
Tots dos van coincidir que la lluita contra la desinformació requereix una resposta col·lectiva, que combini l’alfabetització informativa, la verificació de dades, la regulació tecnològica i la responsabilitat ciutadana. “La democràcia necessita una societat ben informada”, va concloure Gimeno.
Amb aquest diàleg clou la vuitena edició del cicle de diàlegs promogut per la Fundació Ernest Lluch i l’Ivie a València i que aquest any ha comptat també amb la col·laboració de CaixaBank
La sessió va acabar amb preguntes del públic formulades per la gerent de l’IVIE Pilar Chorén i unes paraules finals de tancament del Cicle per part de Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch.
Pots recuperar el Vídeo de la sessió aquí: