El President del Consejo Económico y Social d’Espanya i patró de la Fundació Ernest Lluch, el professor Antón Costas ha impartit aquest dilluns 13 de març a les 19.30 hores la VII Conferència Fuentes Quintana amb el títol de “Una nueva era: desafíos y oportunidades para España
L’acte fou presidit per Francisco Serrano Gill de Albornoz, Presidente de Ibercaja Banco, com a amfitrió al Patio de la Infanta de la Fundación Ibercaja i coorganitzador de l’acte
L’acte va comptar amb les intervencions de Berta Lorente Torrano, Vicepresidenta Primera de la Cámara de Comercio e Industria de Zaragoza, com a coorganitzadora de l’acte
Alfonso Sánchez Hormigo, President de la Secció Aragonesa de la Fundació Ernest Lluch, va explicar la relació entre Ernest Lluch i el professor Fuentes Quintana i va presentar Antón Costas.
Antón Costas va fer una brillant intervenció exposant els elements que han definit l’era econòmica que ara clou i els desafiaments i oportuitats que cal frontar en aquest anova etapa present.
D’acord amb la crònica de l’Heraldo de Aragón la conferència va tenir els punts següents a resseguir:
«La incertesa exigeix acords col·lectius. Necessitem no només un pacte salarial sinó un contracte social». És la recepta que va donar ahir per a aquesta nova era el president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas.
Apel·lant a l’esperit inspirador de Fuentes Quintana, que va fer possible aquests Pactes de la Moncloa en un moment en què la inflació estava disparada i l’espiral preus-salaris amenaçava la transició de la dictadura a la democràcia, Costes va insistir en la necessitat de «governar de una altra manera les empreses, la societat i tots els àmbits de la vida i cercar l’acord, el consens i el diàleg».
«Només així, amb un contracte social i organitzant qui ha de fer què», va dir, es podrà afrontar aquesta era d’«incertesa, que és la incapacitat absoluta de saber quins riscos tenim al davant». I va posar l’exemple de la Xunta de Galícia, que ha legislat que l’educació de 0 a 3 anys, les escoles bressol, siguin del sector públic i gratuïtes. «Imaginin el que seria a l’any que ve totes les comunitats es responsabilitzessin d’aquesta matèria i el benefici per a la demografia i la productivitat que representaria», va assenyalar.
Elogiant «la capacitat de diàleg i acord demostrat per Espanya» des de fa dècades, el president de CES va recalcar que només aquest contracte social permetrà afrontar els desafiaments extraordinaris que es presenten.
«No hi ha un manual», va apuntar, alhora que amb ironia va recomanar llegir les confessions de Sant Agustí per saber triar bé el moment en què prendre les decisions i buscar l’equilibri. Les empreses, va apuntar, «ja no poden mirar només els resultats sinó també la continuïtat de les operacions (crisi de subministrament i matèries primeres)» i els Governs han de balancejar. En aquest sentit, va posar l’exemple d’Alemanya que va apostar fort només per la descarbonització i ara es planteja el retorn al carbó i les nuclears.
Costes va defensar el capitalisme i l’«economia de mercat», recollida a la Constitució espanyola, però ho va assemblar al colesterol –hi ha del bo i del dolent, va dir–, perquè juntament amb la capacitat per crear riquesa ha exagerat a límits dramàtics la desigualtat » i va recordar que a Espanya el contracte social de la Transició va permetre crear un sistema educatiu i sanitari públic i gratuït, i un sistema de pensions amb característiques similars, així com una prestació per desocupació i tot això es va aconseguir pagant impostos.
«La reforma fiscal de Pérez Quintana» ho va facilitar, però «als anys 80 o 90 les coses es van començar a torçar amb una eufòria i triomfalismes sense sentit que va fer que un Premi Nobel d’Economia digués el 2005 que no hi hauria més crisis econòmiques i un altre que l?única Responsabilitat Social d?una empresa era maximitzar el valor per als accionistes».
Tot això «va provocar un descarrilament del sistema i un model de creixement econòmic que destrueix el món físic en què s’assenta la civilització (canvi climàtic) i deixa una segona herència negativa, que és la pèrdua de prosperitat i inclusió social amb la manca de ocupació i de bones feines». S’ha trencat així, va assenyalar Costas, “la legitimació social i política” d’aquest model i va advocar per tornar-lo mitjançant consensos.
Tot i que va reconèixer que «el pessimisme ven» i «el fatalisme és dominant», va subratllar que «als optimistes els va millor a la vida» en referència al fet que Espanya és «una economia molt competitiva, que no hi haurà recessió, que la inflació presenta una tendència forta a la baixa (encara que alguns preus com els de la cistella de la compra romandran elevats) i que l’escenari és relativament bo, excepte per a aquest 30% o 40% de famílies que pateixen aquest greu problema de cost de la vida ia qui cal brindar ajuda selectiva».
L’acte va cloure amb l’agraïment per part de la família de Fuentes Quintana a les institucions organitzadores
