CERCAR Notícies

Beatriz González exposa el reptes, prioritats i necessitats de canvi del Sistema Nacional de Salut

Coferència en Homenatge a Ernest Llluch a la XXXIII Escola de Salut Pública de Menorca

Compartir

22 de setembre de 2022

Descarrega

Galeria

Descarrega

El saló de plens del Consell Insular de Menorca va acollir ahir a la nit 22 de setembre la conferència d’homenatge a Ernest Lluch ‘Salut i Sanitat: reptes, prioritats i estratègies de canvi’, impartida per la catedràtica de Mètodes Quantitatius en Economia i Gestió de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, Beatriz González López-Valcárcel, també patrona de la Fundació Ernest Lluch. La intervenció de la catedràtica s’emmarca a les activitats obertes programades dins la XXXIII Escola de Salut Pública de Menorca.

La consellera de Benestar Social del Consell Insular, Bàrbara Torrent; el vicepresident de la Fundació Ernest Lluch, Enric Lluch, i Ildefonso Hernández Aguado, membre del Consell Acadèmic de l’Escola de Salut Pública, van ser els encarregats de presentar l’acte i a la ponent.

Pots recuperar el Video de la Conferència AQUÍ

D’acord amb la crónica de de COPE Menorca

https://www.cope.es/emisoras/illes-balears/baleares/menorca/noticias/beatriz-gonzalez-lopez-valcarcel-salud-sanidad-retos-prioridades-estrategias-cambio-20220923_2304967

Els reptes de futur de l’SNS van ser l’eix de la intervenció de Beatriz González López-Valcárcel. Segons la catedràtica, la salut va més enllà de la sanitat, es genera fora del sector sanitari. “La DGT ha fet més per la salut dels espanyols que moltes intervencions clíniques”. De fet, va recordar que l’OCDE té onze indicadors de benestar social, entre els quals hi ha la salut, però també la renda, la seguretat o l’ocupació.

Segons la catedràtica, els grans objectius del Sistema Nacional de Salut són aportar valor, és a dir, aconseguir la millor salut per a la població amb el mínim cost possible; reduir les desigualtats socials en salut i augmentar l’equitat a l’atenció sanitària; i, per últim, que el SNS sigui sostenible, en termes socials i financers.

Un dels problemes a l’hora d’afrontar la sostenibilitat de la sanitat pública és que, segons la ponent, és un debat “ideologitzat”. ‘L’SNS és l’èxit més gran de la democràcia: atenció sanitària, amb finançament públic, a càrrec dels pressupostos generals de l’estat i amb criteris d’accés basats en la necessitat i no en la renda. Això és el genoma de l’SNS i aquí no interfereix si la prestació la fa un hospital públic o privat”, va assenyalar. ‘La manca d’accés a la xarxa pública sanitària és un propulsor de l’assegurament privat. Estem en xifres rècord de persones esperant una intervenció quirúrgica: 706.000 persones. Set de cada deu espanyols estan esperant una consulta mèdica a la xarxa pública”. Segons Beatriz González, una cosa és tenir dret a unes prestacions i una altra de diferent és tenir accés a aquests serveis. La catedràtica considera que el genoma del sistema nacional de salut, és a dir, l’equitat i la universalitat, es posa en risc si la classe mitjana abandona la sanitat pública. L’augment gradual de la sanitat privada en els darrers anys és un problema de sostenibilitat social: “si les classes mitjanes no usen la sanitat pública, per què pagaran impostos? Es deslegitima el Sistema Nacional de Salut”.

Per a la catedràtica, les tensions principals sobre la despesa sanitària i la sostenibilitat financera de l’SNS són l’envelliment de la població; l’expansió de la cronicitat de malalties costoses que requereixen tractament durant anys; i la despesa en medicaments.

Tot i que el sector sanitari és, tradicionalment, un sector de despesa, té una funció econòmica important: genera ocupació, R+D, i un dels subproductes de l’atenció sanitaria amb més valor de mercat: les dades.

Com a propostes de canvi, Beatriz González López-Valcárcel va ser clara: “hauríem de ser disruptius, radicals. No val més del mateix. Potser caldrà canviar radicalment el model d’atenció primària”, va dir, un dels més envellits i amb més desafecció dels professionals. La manca de professionals és també un problema: “el sistema competeix per talent i per retenir recursos humans. Els gestors de la xarxa pública estan lligats de mans perquè no tenen un marc jurídic que els permeti gestionar RRHH’ i atraure professionals’.