Un any més la sala d’actes de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar es va omplir -per consolidar-se com a punt de trobada i pol comarcal per a la generació de coneixement- amb el cicle de diàlegs que promou la Fundació Ernest Lluch. El primer diàleg del cicle d’enguany va tenir lloc divendres passat 9 de març i va reunir per a l’ocasió al professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB, Albert Recio i a l’enginyer i exministre d’Indústria Joan Majó, actual president de la Fundació.
Si a La fi del treball, Jeremy Rifkin argumenta que l’absència de feina formal massiva és la qüestió cabdal a resoldre en un futur immediat, els nostres dialoguistes ho relativitzaven des de punts de vista diferents però complementaris. Per a Joan Majó l’escull està en la planificació i en unes bones directrius polítiques bé siguin reguladores de biaixos i excessos de la mecanització tecnològica, bé siguin facilitadores d’una millor redistribució de recursos, element cabdal que al seu entendre cal potenciar de nou. D’altra banda, Albert Recio discrepa dels discursos que decreten la fi imminent del treball, ja que hi ha una necessitat humana d’índole antropològica que ens predisposa a la producció. En aquest sentit lamenta que hi hagi hagut molta indulgència amb el capitalisme no productiu i les mesures desreguladores en el camp laboral, fet que perjudica a les capes populars d’una societat que h patit molt durant la darrera crisi del sistema.
Les xifres actuals d’atur, la precarietat laboral, la cada vegada menor participació de les rendes del treball sobre el PIB, els problemes psicològics derivats de l’alienació al lloc de treball, són indicadors que apunten la necessitat de repensar el món del treball en el seu conjunt. I en aquí coincidien ambdós dialoguistes. És possible redistribuir el treball, reduir la jornada laboral i establir nous mecanismes compensatoris com la renda bàsica o la renda de ciutadania? En certa manera, sí, segons Majó. Per Recio, el problema és de caire conceptual ja que cal començar a reconèixer com a treball les tasques reproductives i relacionals que ens són pròpies als humans: la cura a la gent gran, la criança dels fills, les tasques domèstiques etc. Incorporar aquestes dimensions a l’esfera laboral, pot permetre compatibilitzar l’alliberament vinculat a l’automatització amb la generació de valor per la realització de tasques que contribueixen sens dubte al benestar social col·lectiu.
Amb la sala plena i transcorreguts uns 90 minuts de conversa amena i sàvia es va posar punt i final a la primera sessió del cicle.