CERCAR Notícies

Colomina, Ganz i Armadans analitzen els canvis geoestratègics i la crisi del multilateralisme

L'Auditori del Campus Ciutadella de la UPF acull la XVIII Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials

Compartir

9 de febrer de 2023

Descarrega

Galeria

Descarrega

Pots veure la Nota publicada per la Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals de la UPF AQUÍ

Dimecres 8 de febrer a les 10.30 va tenir lloc la XVIII Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials que s’organitza de manera inenterrompuda des de 2006 en coorganització amb la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i Fundació Ernest Lluch.

Amb el títol de “Guerra, pau i geopolítica: perspectives crítiques” la Jornada va iniciar-se amb els parlaments institucionals introductoris d’Abel Escribà, Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i de Joan Majó – President de la Fundació Ernest Lluch.

Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB, també vinculada al College d’Europe de Bruges i a la UPF, ha impartit la conferencia inicial, i després s’ha afegit a la taula rodona, juntament amb Aurora Ganz, investigadora de l’IBEI i investigadora María Zambrano del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i Jordi Armadans, exdirector de Fundació per la Pau, analista i formador sobre cultura de pau, conflictes i drets humans. La moderació ha anat a càrrec de Pol Villaverde, Ariadna Muntané i Elena Kuznetsova, estudiants de la Facultat.

Ja en la seva conferència, Carme Colomina ha començat destacant la volatilitat i l’acceleració de l’escenari geopolític actual, amb una crisi que té una dimensió de canvi estructural: “És difícil fer una composició de lloc d’una cosa que està en constant moviment”, ha assegurat. Per a ella, la guerra d’Ucraïna no és un conflicte més, sinó que “és una força centrífuga que ha fet entrar en col·lisió diferents col·lisions, i que té una afectació tant a escala global com individual.”

La investigadora del CIDOB creu que costa explicar el que està passant a partir dels vells paradigmes, ja que l’arquitectura de seguretat internacional i europea ha canviat totalment: “Hi ha una erosió del multiliteralisme i dels espais de govern global: hem entrat en una mena de ‘miniliteralismes’, on les potències regionals cerquen solucions ‘ad hoc’, i s’organitzen entre elles per respondre a nous reptes i a la inseguretat i feblesa que senten. Ens trobem en un escenari en què hi ha un replantejament d’estructures, instruments i consensos internacionals”, ha sentenciat.

Ja centrada en la guerra d’Ucraïna, Carme Colomina assegura que “mostra d’una manera molt clara com està canviant la naturalesa del poder, amb la presència de grups no estatals, que actuen de manera autònoma”. Empreses i grans  plataformes tecnològiques s’han convertit en actors ‘de part’ i s’han alineat al costat d’un bàndol, com per exemple Microsoft. Aquest fet comporta que la guerra d’Ucraïna sigui la primera que té “un front digital, on veiem la confrontació de dos models i dues visions de desenvolupament tecnològic: la tecnologia autoritària i el model Silicon Valley”.

A la part final de la seva conferencia, ha repassat altres característiques d’aquest nou escenari (béns públics globals amenaçats, crisi alimentària sense precedents, regressió en àmbits com la seguretat, els drets més bàsics, la democràcia, o la incapacitat per provocar canvis reals dins el sistema a través de les protestes de la societat civil). “La inestabilitat contínua comença a ser la nova realitat: la ‘permacrisi’, la crisi permanent on estem instal·lats, ens fa sentir que ens manquen instruments i capacitat d’anàlisi. Fan falta consensos, marcs i instruments reconeguts, però encara estem molt lluny d’això. Cal anar més enllà per donar respostes urgents al conflicte”, ha conclòs.

Ja en el marc de la taula rodona, Aurora Ganz ha exposat el seu raonament crític dels termes en què es planteja el sistema geopolític actual, que “es regeix sobre la violència”. Per a ella, l’objectiu de la geopolítica “no és més que un equilibri global de poder, un sistema d’estats que lluiten per maximitzar beneficis. Hi ha un problema de fons en la manera política, ideològica i cultural de veure el món”. Algunes de les columnes que sustenten aquest model són una història eurocèntrica basada en l’imperialisme i el colonialisme, amb una forma binària de veure el món, basada en estereotips culturals i en profecies autocomplertes.

Per superar aquest escenari, pe a la investigadora de l’IBEI i la UPF, caldria teixir complicitats, i “construir alguna cosa propera a una ideologia, un valor, un desig universal a favor de la pau, i que tingui l’antiimperialisme com a eix”. Però per a arribar fins aquí, cal superar un gran obstacle: “El problema de la guerra és la cultura mateixa que la guia: el militarisme, que impregna el pensament geopolític”.

Al seu torn, Jordi Armadans ha començat reconeixent que estem en un moment crític, ja que “els temes que ens afecten en el present, segons com els resolguem, farà que tinguem un futur o un altre. Ens trobem en un punt cabdal, que determinarà com seran les coses que ens passin col·lectivament els propers anys”. Seguidament, ha fet un repàs de la confrontació al món les darreres dècades: després de la Guerra Freda, als anys 90 hi va haver una certa disminució dels conflictes armats i una reconfiguració del planeta, que va desaparèixer ràpidament a partir de la dècada del 2000. A partir de llavors, es va entrar en un escenari de dolor i patiment de la gent, amb més nombre de conflictes, més morts i més refugiats. En paral·lel, hi ha la variable militarista, en constant creixement. “Tothom està d’acord que la guerra d’Ucraïna ens ha portat a un augment de la despesa militar”, ha assegurat.

Segons Armadans, ens hem de plantejar que “potser l’hem espifiat”, i cal construir altres models de seguretat que no passin per reforçar aquest militarisme: “El model militarista ens aporta més seguretat, o al contrari?, més aviat ens ha portat a la destrucció de vides humanes. Queda clar que és un model injust, més enllà dels conflictes armats”, ha reflexionat. Per a ell, caldria treballar per la construcció d’un model basat en la cultura de la pau, i estendre-ho a escala global: “Això no només passa per superar les guerres, sinó també la violència estructural, amb xacres com la fam i les malalties, que provoquen milers de morts”. Ha apuntat que des d’Europa manca sensibilitat cap a aquestes vides que es perden per aquesta violència estructural. Com a exemple, la passivitat mostrada per la UE davant els refugiats que moren en aigües del Mediterrani.

Finalment, ha volgut deixar constància de l’existència de dues perspectives contraposades, que confronten una visió ètica i ideològica amb una visió geopolítica, pragmàtica, d’interessos immediats i de lògica del poder: “Aquesta és una manera poc ètica i poc pràctica d’anar pel món. Ha quedat clar que aquesta lògica no funciona, i que calen uns altre paràmetres”. I ha reblat: “Si volem un món més pacífic, més just, on els drets humans siguin un principi rector de la pau internacional, aquests valors s’han de posar d’una manera efectiva al centre dels fonaments de les polítiques, les prioritats i les urgències dels governs”.

A la part final del debat, s’han posat sobre la taula diversos aspectes que han anat introduint els moderadors. Han sortit a la palestra temes com ara la importància dels moviments i les protestes de la societat civil com a base de la política i la construcció de la pau i la defensa dels drets humans; l’eurocentrisme i el patriarcat com una forma de discriminació; la necessitat d’una visió feminista en els conflictes i el rol de la dona dins de la guerra; la manca d’una política activa i d’un desenvolupament legislatiu per tal que organismes internacionals creïn mecanismes sòlids per promoure els drets humans i la pau.
Altres aspectes que s’han mencionat han estat la urgència de reordenar les prioritats en els conflictes, ja que allò més important és aturar la sagnia de morts; el fet que organismes com l’OTAN, o la indústria de l’armament, aprofitin el moment actual per revitalitzar els seus interessos; la involució que ha fet la UE com a model de societat; el deteriorament que ha sofert la qualitat democràtica al món, o la necessitat de tractar els refugiats de la mateixa manera, independentment de l’origen, seguint la legislació vigent.

Pots veure el Vídeo Complet de la Sessió aquí:

Amb el suport de: