Aquesta matinada, després d’una llarga malaltia, ha mort Enric Lluch i Martín, amic, company, excel·lent professor i geògraf, i gran mestre de moltes generacions d’estudiants. Enric Lluch i Martin era, en tant que germà d’Ernest Lluch, membre del Consell Familiar de la Fundació Ernest Lluch
Des de la Fundació Ernest Lluch volem fer arribar el nostre més sentit condol a la família i a tots als qui van tenir el privilegi de tractar-lo i estimar-lo.
La vetlla serà a partir de les 17.00h d’avui dimarts al Tanatori de Les Corts i l’acte de recordatori, demà dimecres a les 15.00 h al mateix Tanatori de les Corts.
Rebeu una molt cordial i, avui, molt sentida salutació de part del Patronat i staff tècnic de la Fundacío Ernest Lluch
Enric Lluch i MartínBarcelona, 1928 – 2012
Geògraf
Llicenciat en filosofia i lletres (1956). Passà aviat dels estudis històrics als geogràfics, centrats en el vocabulari i la metodologia, de la qual introduí fonts anglosaxones, i en la geografia humana de Catalunya (camins, indústries, xarxa de comunicacions i serveis com a base d’ordenació territorial i urbana), així com en l’evolució del pensament i la formació de l’escola geogràfica catalana i en la geografia regional, havent dirigit l’obra Geografía de la Sociedad Humana (1982-84). Pedagog destacat, ha excel·lit a formar un equip d’estudiosos a la Universitat de Barcelona. El tema de la divisió territorial de Catalunya ha constituït la seva especialització principal, i ha dirigit equips de recerca (GET, 1968), ha organitzat col·loquis i xerrades interdisciplinaris i n’ha publicat, juntament amb Oriol Nel·lo, els materials més importants: La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya (1983) i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984). Professor emèrit del departament de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, participà en la comissió d’experts que redactaren el Pla Roca al llarg de l’any 2000, i en el qual s’esbossà un nou model d’organització territorial de Catalunya. El mateix any fou guardonat amb la distinció Jaume Vicens Vives en reconeixement a la seva tasca docent i investigadora.
Font: Enciclopèdia Catalana