Amb el diàleg Reinventant el capitalisme. El futur del capitalisme i la democràcia celebrat al Palau Macaya de Barcelona el dijous 17 d’octubre de 2019 es va prosseguir amb el Cicle Diàlegs sobre Democràcies Perplexes que promou la Fundació Ernest Lluch amb el suport de ‘la Caixa’.
Els dos protagonistes d’aquest quart diàleg varen ser els economistes Branko Milanovic, (visiting Presidential Professor a la Graduate Center City University of New York, Senior Scholar al Stone Center for Socio-economic Inequality i Professor visitant a l’IBEI) i David Soskice (catedràtic d’Economia i Ciència Política i Fellow of the British Academy al Department of Government de la London School of Economics), per bé que aquest últim ho va fer des del Regne Unit via videoconferència.
Els temes destinats a ser abordats convergien en interrogar-se sobre el futur del capitalisme però en bon part del diàleg varen centrar-se en qüiestions com la generació i gestió de la desigualtat econòmica, la incidencia del paper de l’educació (Soskice), la conjunció entre capitalisme i democracia, ara que el capitalisme s’ha quedat sol i que la democràcia no té perquèser el seu garant, doncs hi ha exemples com la Xina on el capitalisme funciona sense democracia liberal (Milanovic).
El diàleg va encavalcar una pimera intervenció del professor Soskice amb una de posterior, in-situ, de gran interès i profunditat de part del professor Milanovic, qui va ajudar-se de gràfiques i diapositives per fer més didàctica una brilant intervenció sobre l’estat d la desigualtat econòmica i social al món, l’evolució del sistema capitalista i les seves caracteristiques actuals. D’entre tots els interessants conceptes que van nodrir la seva intervencó, tal vegada fos el de Homoploutia (un neologisme per advertir dels perills de la connivència entre democràcia i plutocràcia). Tampoc podem passar per alt una de les seves principals reflexions que emnen del seu darrer llibre ‘Capitalism Alone’ en el que posa en qüestió el marc clàssic de relacions entre capitalisme i democràcia al constatar que la creixent desigualtat pot emparar-se en classes dirigents més elitistes i riques. D’aqui afirmacions com que un dels perills del capitalisme actual sigui que porti implícit un canvi de paradigma polític que ens condueixi de la democràcia a un altre sistema en què, encara que hi hagi eleccions o premsa lliure, el poder polític estigui tant o més concentrat que el poder econòmic.
Amb aquesta reflexió es va posar punt i final a un magnífic diàleg-conferència amb dos grans referents de l’economia mundial contemporània.
